El punk manté l'accent berguedà amb Esperit de Vi

En plena primavera, Esperit de Vi va deixar enllestit el quin serà el seu segon àlbum. El resultat de mesos de feina sortirà a la llum durant la tardor, però la formació berguedana ja ha fet una primera mostra del que han cuinat amb Brindarem, una peça de taverna amb una finalitat de record i homenatge. Les altres set que completaran el disc mantenen l'essència de la banda, que utilitza el registre del punk per fer reivindicacions de caràcter social i també per expressar emocions. Una identitat pròpia molt marcada, que ja té vuit anys de trajectòria.

Esperit de Vi neix l’any 2018, per part d’un grup de músics berguedans que "ens vam buscar els uns als altres", diu el Pep Pons, guitarra. Havien coincidit en altres dues bandes ja desaparegudes i es van posar d'acord per tirar endavant l'aposta. També hi són des de l'inici el Frantxo Zanuy (baix) i el Jacob Comellas (veu i guitarra). El 2020 va aparèixer l'Èric Cabestany, per ocupar-se del buit a la bateria. En aquest període, ha vist la llum un primer EP que va integrar parcialment el primer àlbum, Dissilència, publicat el 2024. I, d'aquí a entre dos i tres mesos, publicaran el segon i engegaran una gira, tan àmplia com els sigui possible, per dur-lo arreu.

"Els primers anys vam estar fent concerts sense tenir res gravat. Però és veritat que, des de just abans de publicar el primer disc, vam començar a posar-nos més les piles i a treballar amb un plantejament més professional de cara en fora", detalla Comellas. Ho corrobora Pons, qui considera que han fet un enfocament "més seriós" a un grup que va sorgir d'una afició compartida i d'un gust per un tipus de música en concret: "Vam començar per les ganes de tocar i fer coses fins a anar a parar a aquest punt més consolidat que volem mirar de millorar i mantenir".

Aquesta aposta més ferma i decidida s'explica amb, per exemple, el treball més curós que han dedicat al nou àlbum, amb tardes d'assaig senceres a ajustar instrumentalment trenta segons de melodia o la cerca precisa de cada paraula en les lletres. Bona part d'aquesta tasca l'adjudiquen al Jacob, que és qui arriba al local amb peces amb molt cos, que acaben de consolidar-se amb l'estructura d'Esperit de Vi gràcies a les aportacions de tots els membres i el treball coral. Una forma de produir que facilita un segell propi: "Al final, som les mateixes persones fent les cançons i les idees surten del mateix lloc. I potser hem afegit més influències, però el gran canvi és amb un disc més contundent, madur i treballat", en valora l’autor principal.

La primera mostra és Brindarem, una cançó en homenatge a la Rosa, amiga del grup i seguidora fidel, en coincidència amb el primer aniversari de la seva mort. Es tracta d'una peça que parla de la memòria i de l'empremta que deixen les persones en el seu pas vital, i una mostra clara d'aquesta faceta d'expressió de sentiments que utilitza la banda en les seves lletres. "Per la sortida finalment del disc, s'ha escaigut que ha estat el primer single, però el que teníem clar és que havia de sortir en aquesta data, pel significat que té", recalca Pons. De moment, n'estan molt satisfets, per la bona rebuda que ha tingut, i que els dona confiança de cara les pròximes publicacions.

Una nova temporada d'escenaris

Aquest estiu, els quatre membres de la formació preparen el futur setlist de la gira de presentació, que arrencarà a finals d'any i tindrà continuïtat al llarg del 2027. El desig és poder-lo portar "a tants llocs com es pugui, i on se'ns vulgui", diuen, conscients que l'estil que defensen no gaudeix de tanta popularitat i oients. Aquest hàndicap acceptat els limita més l’espai en un mercat ja acotat, que consideren que ha tendit a minvar més que a créixer.

Ja dins la mateixa comarca, Cabestany exposa que "el circuit de grups en general ha baixat molt", i especialment dels que s'engresquen a fer música original. Ho corrobora Zanuy, que fa referència a escenaris com el de l'Alternativa de Guardiola com un referent per a la preserva d'aquesta escena autogestionada que ha anat perdent força. "És molta feina de picar portes", incideix, precisant que la banda lliga els concerts sigui llogant sales directament o per contractació de tercers, sent aquest el context més favorable. 

És precisament en aquest equilibri per la pervivència que Esperit de Vi es mou, sostinguts per la creença pròpia i la passió, amb la proposició de continuar fent allò que els agrada: "Sabem que no ens farem rics, però com a mínim volem no anar a perdre diners", afirmen. I és amb aquest taulell de joc enrevessat, però no impossible, que els berguedans engegaran una nova partida, amb el punk de bandera.

Subscriu-te per seguir llegint