Jordi Sargatal: "L'energia fotovoltaica i l'eòlica ens fa falta, però amb seny; no posarem molins de vent a Montserrat"

Jordi Sargatal és un dels millors especialistes en ornitologia i el medi natural del país. Actualment, el Govern del president Salvador Illa li ha confiat la secretaria de Transició Ecològica de la Generalitat. Referent en el camp de les aus a Catalunya, autor de diversos volums sobre el món dels ocells, creador de l’espai dels aiguamolls de l’Empordà, aquest figuerenc és avui un dels màxims responsables en matèria de medi natural i biodiversitat, transició energètica i el desplegament de les energies renovables. Observador de la natura, és també qui dirigeix les polítiques d’adaptació i mitigació del canvi climàtic del Govern català.

-Començo per un comentari que em fa un bon amic avui (els primers dies d'agost): «Hi ha cigonyes al baix Berguedà. Passen abans que altres anys». Són canvis per la temperatura càlida que fa al nostre país? Van ja de retorn cap a països africans? Aquests canvis són un mal símptoma de com tenim el medi natural?

-És curiós perquè haurien d’arribar més tard, però, pel que sigui, migren abans. El fet que hi hagi sequera aquí fa que s’esgotin abans els recursos tròfics i comencen a migrar abans. Però, de fet, les cigonyes, a l’agost fan el camí cap al sud. Estic llegint que a l’estret de Gibraltar, cada dia en passen unes 20.000 cap a l'Àfrica.

És només per l’aigua i l’aliment dels ocells o també per la pujada de les temperatures? Pel canvi climàtic?

S’ha d’estudiar bé. Si pugen les temperatures no els caldria baixar a l'Àfrica, perquè el que fan és fugir del fred, en teoria. Per temperatura s’haurien d’estar més temps a Europa, però sent ocells que també depenen molt de les zones humides. L’escalfor i la competència amb els humans fa que cada cop hi hagi menys aigua per a les zones humides. No tenim en compte que la cigonya és un ocell molt gros que menja molt. Per tant, ser cigonya i cada dia sortir a buscar aliments, camps amb granyotes (granotes), cucs i companyia, ha de costar moltíssim. És un element important. A l’Àfrica hi ha moltes més extensions i molt més menjar.

Sorprèn. L’Àfrica pobra és rica per als animals.

Se’n van a la zona del delta interior del Níger. A Mali, a la costa del Senegal, on hi ha uns aiguamolls immensos on hi troben molt i molt de menjar.

Ens està canviant molt el clima, fins a punts ja molt greus?

Sí, ens està canviant molt. Jo diria que ningú no pot negar que hi ha un canvi climàtic. Les temperatures d’estiu, tant aquí com al nord d’Europa, són espectaculars. L’estadística ho diu: Fa uns anys, que un dia passéssim de 40 °C era raríssim. Ara, és un fet habitual, i cada cop ho serà més. És evident que hi ha un canvi climàtic i, a més a més, encara que nosaltres ho puguem percebre més o menys, que hi hagi persones que opinin, la natura no enganya. Hi ha 9 espècies d’ocells africans que han saltat fins a l'Estat espanyol i estan criant a la península. Les papallones, les plantes, tot és mou cap al nord. Les àrees de distribució de les plantes i els animals estan pujant. En 20 anys, les temperatures s’han mogut 120 quilòmetres cap al nord. És a dir, la calor que feia aquí fa 20 anys, ara la fa cap al centre de França. És evident que hi ha un canvi i qui estudia la meteorologia o la climatologia ho veu perfectament i evidencia el canvi climàtic.

Individualment, ens sentim petits davant d’un canvi climàtic. Però com a societat, a part d’evidenciar-lo, hi podem fer res més?

Ja fa molt temps que s’avisa. Ningú no podrà dir que des del món de la ciència de la natura no s’ha avisat. El primer que hem de fer és mirar d’aturar sobretot el que provoca el canvi climàtic. Hem d’evitar les emissions de CO₂. I per fer-ho, hem de deixar de consumir combustibles fòssils, petroli i carbó. Això vol dir que hem de potenciar les energies netes, com són la fotovoltaica i l’eòlica. Però, evidentment, les hem de potenciar amb seny, no malmetent el territori o el paisatge, o fent el mínim d’impacte possible. Ho hem de fer ben fet. Amb això aturaríem les emissions i evitaríem que el problema s’anés agreujant. I mirar que, de mica en mica, puguem tornar a normalitzar les temperatures.

En un país com el nostre que hi ha hagut consciència ecològica i que hi ha veus, com la seva, que es fan sentir, creu que hem pres les mesures necessàries?

Als científics no ens agradarà gens dir que teníem raó si tenim un problema i no el resolem. És molt important que intentem fer el màxim de coses per aturar aquest procés.

Com és, per exemple, que Catalunya no estigui liderant el tema de l’energia renovable a l’Estat espanyol?

És complicat d’explicar i es pot explicar de moltes maneres. Aquí ho hem agafat com si el problema és que hi ha molts grups que estan en contra de la implantació d’energia fotovoltaica. Jo sempre dic que fa falta, però, ara, s’ha de fer ben fet. No posarem molins de vent al cim de Montserrat! Però hi ha moltes zones que poden tenir parcs fotovoltaics o eòlics. Hem de mirar de fer-ho amb la màxima cura pel paisatge i la biodiversitat. Ara, per exemple, estem demostrant que un parc fotovoltaic ben fet, no aquests parcs que a vegades veiem, que tenen les plaques arran de terra, ben anxovades, que creen uns paisatges lletgíssims, un de ben fet, amb plaques elevades, separades entre elles, poden crear reserves de biodiversitat, si no hi tirem pesticides per matar les herbes. Allà hi pot haver un lloc tancat per aquestes espècies i hi poden criar molt més. Hi haurà més papallones, més amfibis, més rèptils i més mamífers. Hi pot haver molta més biodiversitat que en un camp de blat de moro del costat, on hi has de tirar molts més pesticides i fertilitzants.

I hi ha moviments d'oposició gairebé a cada instal·lació?

Sí, sorprèn. Per exemple, sorprèn que hi hagi oposició a posar un parc eòlic marí a la badia de Roses. S'ha de posar lluny, que no es vegi, i ens hem d'assegurar que no afecta ni a ocells ni a cetacis, ni a la pesca. Ara es vol fer una prova per veure els efectes que tindria. Però, ostres, poder aprofitar la tramuntana, que és un bé de deu increïble, aprofitar-la per aconseguir energia neta és una cosa que hem de fer. Encara que tingui algun efecte ecològic posar un camp eòlic marí, pitjor efecte tindrà el canvi climàtic, que fa que les aigües s'estiguin escalfant, fa que hi hagi més tempestes, més erosió a la costa... El canvi climàtic estem veient que pot ser catastròfic a molts nivells. A Catalunya, en aquests moments, estem a la cua de la producció d'energia neta. Espero que, amb la feina ben feta, ho puguem anar superant.

La Generalitat ha intentat posar ordre en aquest sector de la producció d'energia renovable o neta. Ha treballat una planificació per a tot el país que recull en el document PLATER. Però aquesta proposta que ha estudiat tots els municipis del país té un ampli rebuig. Molts municipis i comarques s'hi posicionen en contra. Com ho veu?

És aquest contrasentit. Fins ara tenien raó els que s'oposaven a aquests parcs, perquè els camps solars es posaven allà on volien les empreses. El PLATER pretén organitzar-ho des de l'administració. S'ha fet una feinada espectacular, agafant 141 capes d'informació i mirant de quina manera es pot fer que sigui l'administració, la Generalitat i els Ajuntaments, que diguin on ha d'anar instal·lada l'energia fotovoltaica. Ara està en informació pública i hi haurà una segona fase d'informació. Es pretén que, entre tots, es faci un bon document. El que passa és que hi ha gent i ajuntaments que hi estan absolutament en contra. I quan s'està tan en contra d'alguna cosa, ja no hi ha res a discutir. Nosaltres volem que encara que hi hagi discrepàncies entre tots intentem aconseguir un document de país, per poder fer instal·lacions de manera assenyada i curosa, cosa que no ens cansem de repetir.

Ara venen eleccions Municipals, Generals, del Parlament. Aquest procés electoral que pot allargar-se durant un parell d'anys, ho pot entorpir tot?

Lamentablement, jo crec que sí. Però hi ha temes que haurien de ser un acord de país, que passéssin per sobre dels partits que governen en cada moment. Hi ha temes que els hauríem d'assumir tots. És com la prevenció d'incendis i la gestió forestal. Això no entén de partits. Ho hem de fer com a país, perquè, sinó, se'ns cremarà tot. Sap greu veure que aquests temes s'utilitzen políticament per guanyar unes Generals, unes Autonòmiques o unes Municipals. També és veritat que hi ha mesures per a la mitigació del canvi climàtic que si entren en els programes electorals d'un partit, aquest no guanyaria. Els esforços i sacrificis que haurien de fer realment per mitigar tot el canvi climàtic són molt grossos i la gent encara no els entén. Hauríem de canviar els sistemes de consum per ser més sostenible. Posaré un exemple: fa poc vaig estar al Pallars, en un lloc de cuina absolutament de proximitat, Km0, però l'aigua venia de Lanjarón, Andalusia. Embassar aigua en un lloc i traginar-la amunt i avall, això ho hem de canviar. Ens dona una certa economia, però és perniciosa. Jo, a Figueres, em nego a anar a comprar aigua en bidons de plàstic.

Torno un moment al PLATER. Amb aquesta planificació que es proposa s’ha tornat a evidenciar les dues Catalunyes, la de Barcelona i el litoral i la d’interior, la part més productiva i la part que presta serveis que la pressió del territori a la zona industrial no permet tenir?

És evident que on es gasta més energia és a les grans ciutats i aquí és on hi ha menys superfície per produir l’energia que li faria falta, i aquesta energia es va a buscar a fora. És així. Però hem d’evitar la confrontació del món rural i el món urbà, perquè també hi ha altres transferències. Hi ha vegades que el món rural també veu com li compren productes des del mon urbà. S’ha de fer amb seny i justícia. El fet que l’energia hagi d’anar a Barcelona, Girona o Tarragona no ha de suposar que fem malbé altres comarques. Aquestes comarques han de rebre compensacions, que ja les reben, en forma de serveis públics, carreteres, etc. Crec que és el que s’està fent i ara ens cal explicar-ho el màxim de bé.

En general, el PLATER el veu ben plantejat?

Hi ha posicions molt demagògiques que expliquen que el PLATER és el neocolonialisme, que des de la ciutat es vol colonitzar totes les zones rurals... Com que jo ho he vist des de dins, nego que hi hagi aquest posicionament a l’administració. També és veritat que primer s’han de posar plaques en zones artificialitzades: en cobertes d’indústries, als aparcaments -tots haurien de ser pèrgoles fotovoltaiques, que ens faria ombra i no ens trobaríem el cotxe a 50ºC. I després fer-ho a les zones on toqui, en espais més rurals. Cal planificació, però espero que es pugui fer així.

Abans comentava la preocupació que té en el tema dels incendis forestals. Fa temps que es comenten solucions importants com ara allunyar el bosc de la zona habitada i gestionar els boscos per reduir la càrrega de combustible. Però no es fa, o no es fa prou.

Hi ha molta, moltíssima, feina a fer. El tema del bosc és un cas d’èxit. Hi ha fotografies de Catalunya de fa 70 anys, que hi ha muntanyes senceres que no tenien ni un arbre, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. El Govern espanyol va haver de fer el Patrimoni Forestal del Estado. Després, els enginyers d’ICONA, perseguien els ramats de cabres i d’ovelles perquè es menjaven els únics arbres que hi havia. Tot el món rural que ara diem que ha desaparegut s’havia carregat els boscos, perquè feia falta tenir llenya i carbó. Tot funcionava amb combustible que sortia del bosc. Ara ningú treu combustible del bosc. A Catalunya, fa 15.000 anys, hi havia fins i tot mamuts, el bisó europeu, la vaca salvatge, cavalls salvatges. L’evolució es carrega aquests grans herbívors, però al seu lloc hi posa ramats d’ovelles, de cabres i de vaques, que fan la mateixa funció. Però l’espècie humana ara no hi va a fer res al bosc.

Ara hi tenim massa combustible en excés i l’hem de netejar, potser altre cop amb xais, vaques i cabres.

El bosc no està brut, però l’hem de netejar. El que hem de fer és anar traient combustible dels boscos, que és fàcil de dir i més difícil de fer.

Al Berguedà es planteja fer una central reversible. També genera oposició. És necessària?

Sí. El problema és que durant el dia pot sobrar energia, però a la nit en falta. Les centrals reversibles o de bateries, que també s’han de fer, ens resolen el problema. És un invent molt bo. S’ha de fer amb seny. Aquests dies hi hem estat treballant, perquè ja s’ha presentat l’avantprojecte. A la part superior quedarà ple de dia i buit de nit. Aleshores seria interessant que als voltants hi hagués petites zones humides, amb aigua permanent, que siguin llocs perquè hi visquin els amfibis, que hi puguin anar a beure els ocells. A més de la part industrial, caldria aquesta altra que afavoreixi certes comunitats animals i vegetals.

Hi ha alguna espècie animal que preocupa perquè es pugui perdre?

Per desgràcia n’hi ha moltes. Tenim molts avisos. Fa 50 anys, quan vaig començar a mirar ocells, a Catalunya només hi havia 12 parelles de cigonyes i molt poques de voltors. Ara, de cigonyes n’hi ha unes 2.000 parelles a Catalunya, i una xifra semblant de voltors. Les que preocupen molt són espècies més petites, com les orenetes, ocells insectívors com els bitxacs o les cueretes, tallarols... Se’n veuen molts menys. Ara hi ha molts menys insectes i això vol dir que estem enverinant la terra.

Subscriu-te per seguir llegint