L’únic temple druida ortodox de l’Estat és al Berguedà
Fa més de dos anys, l’Orde Druida Fintan va instal·lar el seu temple a Santa Maria de Merlès, al Berguedà. És l’única confessió druida ortodoxa d’Espanya i pertany a una grup d’ordes amb temples, principalment, a França

Un dels druides de l’ordre, el Lluís, fent un ritual al temple de Santa Maria de Merlès / Arxiu Particular
A Santa Maria de Merlès, al Berguedà, hi ha un centre de culte únic, no tan sols a Catalunya, sinó a la resta de l’estat. L’Orde Druida Fintan és la referència en la pràctica del conegut com a druïdisme ortodox, una confessió religiosa més estesa principalment a la Bretanya francesa i a la resta del país gal. Forma part, a efectes estadístics, del paganisme, però des de l’orde rebutgen la classificació, ja que ho consideren «un sac on hi ha religions precristianes molt diferents». El temple es diu Teges i el lloc sagrat, Nemeta. Hi ha dos tipus de druïdisme: l’ortodox, que està basat en el reconstruccionisme i busca ser fidel al druïdisme històric, i el més conegut, no tant una religió sinó «un art esotèric o espiritual», del que hi ha dues ordres més a l’estat.
Les persones que lideren aquest orde són el Lluís, el Rostrutios Druuis Ollamos, i l’Esther, la Rostrutia Bena-Druuis Mater Maragdaria. Són dos dels quatre sacerdots certificats que tenen a l’ordre, però les altres dues resideixen a Navarra i a la Bretanya. El Lluís i l’Esther són matrimoni, i van instal·lar inicialment, el 2009, el seu centre a Vacarisses, però, quan es van mudar al Berguedà, es van emportar també el seu temple.
Ells estan inscrits al registre d’entitats religioses i reconeguts internacionalment dins del druïdisme ortodox. Han establert relacions tant amb la resta de la confessió, formant part d’associacions i rebent la línia de filiació d’una ordre francesa, com amb altres confessions religioses, a través de diverses iniciatives de diàleg interreligiós, on aprofiten per reclamar per millores en els drets de les religions menys practicades. També han participat en tesis universitàries i han col·laborat en un llibre sobre els rituals funeraris de les religions minoritàries.
No tenen un recompte exacte dels fidels, ja que estan repartits arreu de l’estat i fan els rituals al temple de forma molt espontània. Tanmateix, en els últims anys han començat a fer declaracions de fe, i n’acumulen una trentena. «No tenim un control sobre si fan correctament tots els rituals. També tenim gent que s’acosta, que ens pregunta i que està interessada però que encara no ha fet la declaració de fe».
Més enllà dels rituals diaris, que poden fer a casa, i de les dates assenyalades, per les quals «a vegades ens hem de demanar festa de la feina, perquè nosaltres no ens podem dedicar a això», la principal tasca del Lluís i l’Esther és la d’informar a curiosos i persones que volen endinsar-se en el món del druÏdisme, trencant molts estereotips i prejudicis i donant informació i quaderns. Sempre de forma gratuïta, que és una de les premisses màximes que es marquen.
De cara al futur, esperen seguir creixent, malgrat que sigui difícil, i plantegen l’opció que es puguin fer més temples de l’orde arreu de l’estat. «Volem posar els fonaments perquè algú pugui continuar la nostra tasca», expliquen.
Subscriu-te per seguir llegint
- Juan José Ebenezer, mecànic: «Una cosa que tots feu malament és pujar al cotxe, posar l’aire condicionat i tancar les portes»
- Un grup de joves colpeja l'home que anaven a atracar a Manresa
- El Govern restringeix la mobilitat dimecres i suspèn les classes a cinc comarques per la previsió de pluges intenses
- Canvi radical de temps a la Catalunya central: arriben tempestes, calamarsa i més de 20 litres en mitja hora
- Guanyen 50 milions a l’Euromilions i prenen una decisió que revoluciona el seu poble per sempre
- La tornada a l'escola, en directe: segueix la vaga de professors i les incidències
- Necrològiques del 7 de setembre
- El curs comença amb l’acollida com a gran repte a la Catalunya central