El futur a l'Alberg de Berga: L'entrada de migrants es dificulta, el centre per a refugiats pateix

Diferents canvis en la normativa europea i a l’Estat espanyol, també la darrera regularització de migrants residents a Espanya, fa que les peticions d’asil es redueixin, que minvi la demanda de persones d’arreu del món que volen viure a casa nostra per poder sentir-se segurs. Aquests canvis han portat el Govern de Pedro Sánchez a retallar les aportacions que feia a diferents entitats socials, com ara Creu Roja, per tenir cura de les persones refugiades. Aquestes modificacions de normativa i la pressió social i política que reben els governants per tenir més control sobre l’entrada de migrants, són elements que influeixen, i molt, en el cas del Centre de Refugiats de Berga, que ocupa una part important de l’alberg de la ciutat i que ara té al damunt l’amenaça del tancament, a final d’any.

Les entitats socials que atenen els refugiats tenien un acord econòmic amb l’Estat que vencia el passat mes de juny. Davant la necessitat de mantenir el programa d’Asil i refugi, l’acord s’ha prorrogat un any més, però reajustant les partides. A Creu Roja Barcelona, que és l’entitat que gestiona el centre de Berga, amb 50 places per a refugiats, se li hauria demanat que suprimeixi 50 places, justament. I Berga, que des del 28 de desembre del 2016 ha acollit refugiats, ara té l’amenaça del tancament al damunt.

Bé, amenaça i una mica més. El passat dia 20 d’agost, la direcció de Creu Roja va reunir els delegats sindicals, les plantilles dels diferents centres (a part de Berga, gestiona més centres, entre els quals el de Calella i el de Barcelona) i les direccions territorials de la mateixa entitat i els va comunicar que havia pres la decisió de tancar el Centre per a Refugiats de Berga, tal com ha explicat el delegat sindical de la CGT en aquest centre de la capital berguedana, Andreu Vilardell.

Aquest divendres, la CGT ha exposat el tema públicament i n'ha informat a l'Ajuntament de Berga. Al mateix temps ha iniciat una campanya perquè el centre de Berga no es tanqui. Defensen que hi pot haver mesures menys traumàtiques, com compartir els refugiats entre tots els centres, de manera que Berga pugui continuar. I la resta de centres, també.

A hores d’ara, a Berga hi ha 11 llocs de treball (hi ha 13 persones ocupades perquè n’hi ha dues que substitueixen trebaladors de baixa). Però Vilardell adverteix que tancar el Centre per a Refugiats pot ser també una condemna per a l’alberg. Des que hi ha migrants vivint a les habitacions d’aquest equipament, la instal·lació no ha tancat i ha pogut donar servei a persones que hi volguessin fer nit, però Vilardell recorda que abans del desembre del 2016, l’alberg només obria 4 mesos a l’any, perquè la demanda era baixa. Hi havia pics, com poden ser els dies de la Patum o els mesos d’estiu, amb ocupació, però no hi havia regularitat i les 50 places que finança Creu Roja i, indirectament, l’administració, han permès que el servei es mantingués actiu tota una dècada. Si el que està en qüestió no és el Centre per a Refugiats, sinó tot l’alberg, Vilardell afirma que es podria parlar d’una afectació d’una trentena de llocs de treball.

Pel centre de Berga hi han passat unes 900 persones en aquests 10 anys, ocupant sempre totes les places que hi ha hagut disponibles. «Marxa una família de quatre membres de refugiats i immediatament n’entra una altra», explica el representant dels treballadors. Que destaca, també, que la ciutat ha viscut la presència d’aquests refugiats amb una «extrema normalitat». Molts s’han integrat, han seguit programes per aprendre els idiomes que es parlen al país i per trobar feina a partir dels seus perfils professionals. «Uns treballen a l’hospital com a professionals de la sanitat i d’altres ho fan en feines menys qualificades», comenta Vilardell per explicar la gran varietat de perfils que hi ha entre els migrants que arriben a Berga.

El refugiat busca asil. Quan Berga va començar l’activitat va ser per donar acollida a sirians, fonamentalment, que sortien del seu país en guerra i buscaven noves oportunitats. Molts van venir dels camps de refugiats que es van crear a Grècia, on van viure en condicions pèssimes. Després, però, per Berga hi han passat persones de molts països diferents. De Veneçuela, Colòmbia, Rússia, Ucraïna, de Síria, del Kurdistan sirià, d’Iraq, Mali, Afganistan, Somàlia i així es poden comptar fins a 44 nacionalitats. Bona part han fugit de casa seva per raons polítiques, però d’altres són perseguits per altres causes, com passa amb els homosexuals i els testimonis de Jehovà, a Rússia.

Quan es parli del cas de Berga caldrà tenir en compte com incideix el Pacte Europeu de Migració i Asil, aprovat el 2024 i que ha començat a aplicar-se el 12 de juny de 2026. Entre altres canvis, aquest pacte preveu que una persona pugui sol·licitar protecció, però que, mentre es determina si el cas pot ser admès i tramitat, no se li autoritzi formalment l’entrada al territori. Es plantegen centres a prop de fronteres per agilitzar repatriacions i s’estableixen diferents mesures -a Espanya ja ho està fent l’Estat- per tenir un major control sobre els migrants que demanen asil.

Subscriu-te per seguir llegint