Laia Jurado, entre l’aula i el ramat: «El concurs de Castellar de N'Hug és com una dansa entre tots»

Laia Jurado, de Gurb, fa només un any que es dedica al pastoreig, una activitat que combina amb la seva feina de mestra d’Educació Especial. Aquest diumenge ha participat al 62è Concurs Internacional de Gossos d’Atura de Castellar de n’Hug amb el seu gos Viodin. No ha estat, però, el seu primer concurs. «L’any passat en vaig fer dos i aquest any és el tercer», ha explicat.

La seva relació amb el pastoreig ha començat com una afició i s’ha anat consolidant a través del contacte amb altres pastors. «Jo ja tenia un gos d’atura català, però no per venir a concursos, sinó per entrenar. És una afició que em ve de veure petits concursos a la televisió i coses d’aquestes. I després, com que tenim contacte amb els de l’Esquellot, els de Viladrau, doncs t’hi vas introduint». El ramat d’ovelles també forma part d’aquest procés d’aprenentatge. «Tinc un ramat d’ovelles, però són per entrenar».

Durant l’estiu, quan acaba el curs escolar, la seva dedicació al pastoreig augmenta. «Ajudo uns companys que tenen les ovelles a Viladrau i els ajudo amb la pastura. I després, durant l’estiu, pasturo les ovelles». La combinació de les dues activitats li permet mantenir el vincle amb els animals durant bona part de l’any, tot i que el pastoreig continua sent una activitat complementària.

Per a Jurado, el principal atractiu no és tant la competició com la feina quotidiana amb els animals. «A mi personalment m’agrada l’activitat en si. Estàs preparant el gos i és diferent quan el prepares per anar a pasturar a la muntanya, per exemple, que allà ho fa perfecte». El concurs, en canvi, introdueix un component de precisió i exigència. «Aquí és com posar les teves habilitats, les teves habilitats amb el gos i les ovelles. Jo penso que és com una dansa entre tots».

La diferència entre la pastura habitual i la competició també fa que cada prova sigui una experiència nova. «Aquí has de ser molt precís amb les coses. Cada concurs és diferent, cada ovella és diferent, cada camp és diferent. I tu tens dies diferents, també». Aquesta variabilitat és, precisament, un dels elements que més l’atrauen d’una activitat que ha descobert fa poc.

Malgrat els nervis que comporta competir davant del públic, Jurado ja pensa a continuar participant-hi. «Passes molts nervis i tot, però et crea com una necessitat. T’enganxa, eh? T’enganxa, sí. I a veure què passa». Amb 45 anys, la mestra i pastora de Gurb ha trobat en els concursos una nova manera de posar a prova la feina que fa amb el seu gos i el seu ramat.

Subscriu-te per seguir llegint