Blog 
A tort i a dret
RSS - Blog de Xavier Domènech

Arxiu

  • Puigdemont té la clau

    Junts per Catalunya va ser una coalició entre el PDeCat i Puigdemont. El partit aportava una estructura, uns drets adquirits, uns diners, una militància... dels quals no disposava el gironí. I aquest aportava un atractiu electoral sense el qual el partit hauria fer uns resultats ben magres. En la negociació, Puigdemont va aconseguir el control de la llista, i el PDeCat no va saber o no va poder plantar cara. Ara, però, la coalició s'esquerda. La coordinadora general de la formació postconvergent, Marta Pascal, ha sumat la seva veu públ...


  • Els Mossos. Mireia Boya

    Apunt primer. Molt interessants els àudios de les comunicacions dels Mossos d'Esquadra en els moments més tensos del dia 1 d'octubre, divulgats per lavanguardia.com. Una idea clau: les ordres que van rebre dels seus superiors van ser les de donar prioritat a atendre els ferits i aconsellar els ciutadans aclaparats. Mentre les forces de l'Estat carregaven i atonyinaven, els Mossos centraven els seus esforços a atendre els civils afectats per les càrregues i les atonyinades. Aquest és el fet que revelen les converses enregistrades, i el fet té dues le...


  • Successor Rivera

    Gairebé tots els líders polítics tendeixen a resoldre el debat successori per l’eficaç mètode de segar l'herba sota els peus dels eventuals aspirants. S’envolten de mitjanies sense perill aparent i tallen els caps que destaquen. Però això funciona quan la dinàmica té lloc dins del propi partit, i Mariano Rajoy, que ha vist passar l'enterrament de més d'un possible rival, té ara un problema: l'aspirant a rellevar-lo del seu lideratge i regnar sobre la massa dels seus afiliats no és militant. Es tr...


  • Cridats al martiri

    «Hem entrat en una fase decisiva del camí que ens ha de portar a la independència efectiva de Catalunya». La frase pertany a la declaració que va emetre dissabte el secretariat de l'Assemblea Nacional de Catalunya, ANC.

    Convicció, il·lusió o desig? El debat independentista es mou entre els qui veuen l'objectiu final a l'abast d'un dar-rer esforç, i els qui pensen que una retirada a temps és una victòria. Aquesta distinció no es correspon amb la totalitat dels que diuen una cosa o l'altra. Hi ha pessimist...


  • Polítics professionals

    Inés Arrimadas ha defensat aquesta setmana confiar les institucions a professionals aliens a la política. Ni és la primera vegada que ho diu, ni és l’única persona que ho defensa. Els darrers anys s’ha posat de moda que els polítics malparlin de l’ofici.


    Polítics antipolítics, una curiosa paradoxa que troba els seus fonaments en una profunda aversió popular cap als qui juguen el joc d’accedir a les institucions per la via de les urnes. Ressona encara a moltes ments la cínica frase atribu&...


  • República a l’exili

    Divendres passat apuntàvem en aquesta secció un full de ruta amb dues estacions. Primera: resolució del Parlament sobre la legitimitat de Puigdemont. Serà impugnada i suspesa, però tant se val. Segona: utilització del mecanisme d’investidura per elegir un cap de govern (amb passaport!), que tot seguit viatja a Bèlgica per rebre instruccions. Les notícies dels darrers set dies confirmen aquell pronòstic, amb un parell de gestos més: una proclamació a Brussel·les a càrrec de l’Assemblea d&rs...


  • Mentre brama la tempesta

    Mentre a fora brama la tempesta huracanada, l'oficialitat del vaixell del procés infla globus amb propostes dignes d’un congrés de columbofília, que és l’art de fer volar coloms.

    El Tribunal Suprem confirma una presó darrere l'altra. Les interlocutòries judicials consideren la ideologia independentista com un agreujant. Es dóna per fet que els empresonats no sortiran abans del judici (ni després, si la sentència és dura). El PP vol prohibir l'indult als condemnats per «rebel·lió»...


  • No et votaria mai!

    El PP té una intenció de vot d’un 26% segons la darrera enquesta del CIS, però només un 6% dels enquestats diu que el votaria «sempre». En canvi, més de la meitat –un 53%– afirma que no el votaria «mai». Aquest desequilibri no és exclusiu del partit que governa a la Moncloa, sinó que totes les formacions recullen molts més odis que amors. L’antipatia és l’estat anímic que domina les relacions dels ciutadans amb el sistema de partits, i els nous no se n’escapen. N...


  • Un far a Brussel·les

    El catalanisme polític té una dimensió força estable, el que varia és la radicalitat del projecte. Fa quaranta anys, sortint de la dictadura, aconseguir l’Estatut era un objectiu revolucionari. Quan l'estat autonòmic va mostrar les seves limitacions, el partit hegemònic (CDC) va optar per moure's entre la denúncia i el pragmatisme. Considerar la independència com un objectiu poc realista era compatible amb alimentar la flama de la reivindicació màxima.

    El greuge pel mal tracte espanyol era i és e...


  • Absurd preventiu

    No m’agrada que Junqueras, Forn i els Jordis estiguin a la presó, ni que hi hagin passat els que n’han sortit sota mesures cautelars, amb el perill constant de tornar-hi. Però de vegades d’un gran mal en surt algun bé, que en aquest cas és el debat sobre la presó preventiva. Una mesura que s’ha començat a qüestionar, si més no a Catalunya, quan s’ha aplicat a líders polítics amb centenars de milers de votants i de manifestants al darrere, però que han patit i pateixen, des de fa segles, ...