Blog 
A tort i a dret
RSS - Blog de Xavier Domènech

Arxiu

  • 26
    Maig
    2018

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     
    Catalunya Central Les columnes

    Les opcions de l’alcalde Junyent

    Si Valentí Junyent repetís com a candidat a alcalde de Manresa, aspiraria a convertir-se en el primer de l’actual etapa democràtica que suma dotze anys en el càrrec. Dotze anys, tres mandats complets, poden semblar pocs quan hi ha tants pobles on acumulen més d’una dècada de reeleccions, però aquest no és el cas de la capital del Bages, que suma cinc alcaldes en quaranta anys: una mitjana de vuit anys, els que farà que ho és Junyent quan arribin les eleccions de l’any que ve.


    El primer alcalde elegit després del franquisme, el socialista Joan Cornet, va governar dos mandats, entre 1979 i 1987. El primer en pacte amb altres partits, i segon amb majoria absoluta. Es va tornar a presentar i va perdre. El va substituir el convergent Juli Sanclimens, que també s’hi va estar vuit anys, tots ells sense majoria absoluta i lligant en cada ocasió els suports necessaris. Va decidir no presentar-se a la reelecció, fidel al compromís de vuit i prou. Aquesta decisió va obrir la caixa dels trons a Convergència, i la batalla entre aspirants va afectar negativament als resultats. El nou candidat, Pere Oms, va ser el més votat, però PSC, ERC i Iniciativa es van avançar a Maragall, Carod i Saura, i van forjar un pacte tripartit que va fer alcalde Jordi Valls.


    El govern tripartit, com a concepte, va aguantar setze anys, és a dir, quatre mandats. D’aquests, Jordi Valls va ser alcalde durant dos i escaig. Fins ara és l’únic que ha estat reelegit dues vegades. No va acabar el tercer mandat perquè el 2006 va esclatar una crisi al Govern català i Pasqual Maragall el va nomenar conseller de Treball i Indústria. A l’alcaldia va ser substituït per Josep Camprubí, que també va presidir el següent mandat però que el 2011 va perdre davant Valentí Junyent. I ara aquest està a punt de completar els seus primers vuit anys.


    Junyent podria aspirar a una tercera victòria, com Jordi Valls, i superar-lo en durada? Tindria molts números a favor. Conscient de la crisi econòmica, la ciutat no n’esperava grans inauguracions, i ara ja forma part del paisatge. L’envolta una aura positiva d’endreçador, ben conreada pels seus partidaris,  l’oposició política s’ha sentit poc i la social, si n’hi ha, encara menys. Però fer pronòstics és complicat, especialment sobre el futur, i encara més en una situació tan inestable com la catalana. Les properes eleccions seran molt polititzades, i és massa d’hora per ni tan sols intuir quines seran les estratègies de l’independentisme.

     

    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook