Blog 
Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia
RSS - Blog de Pep Garcia i Orri

L'autor

Blog Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia - Pep Garcia i Orri

Pep Garcia i Orri

És l’hora de sumar. De ser crític i sumar. De ser exigent i sumar. D’acompanyar i sumar. De deixar-se endur per l’humor i el bon sentit de l’humor i sumar. Rient sumem més. Multipliquem. Temps d’ajudar i deixar-se ajudar. De competir, no per guanyar sinó per sumar. I ser feliços. Això si, la felicit...

Sobre aquest blog de Les columnes

Escric per no haver d'anar al psquiatre. Per això el meu psiquiatre està molt decebut. M'enyora. No para de dir-me que deixi d'escriure. Escric el que em passa, tal qual. I el que no em passa, faig que em passi per poder-ho explicar.


Arxiu

  • On vas, Garcia? - Ficcions d’estiu (1)

    Avui és un gran dia perquè l’endemà, dilluns, és el dia. I ja se sap que les vigílies són sempre grans.  El millor d’un gran dia sempre és la vigília. L’expectativa és gran. I avui ho és. Perquè demà passaran grans coses tot i que, amb detall, en sap ben poques. Sap que marxa de vacances. I que marxa avui.  I que marxa sol,  tot i que la seva parella li ha dit: rei, ens veurem «allà». Com una cita a cegues però en versió mapa. En versió...


  • L’estiu que m’estic cruspint

    Estimat diari: ja és estiu a tots els efectes i per tant tot és possible i tot pot passar. Fins i tot que et moris de fàstic. L’estiu és per a això. Per tancar el diari i llançar-te a la piscina. L’estiu és per menjar-te’l. De dia i de nit. L’estiu és per complir tots aquells plans que vas dir que faries aquest estiu. Ui, por! L’estiu és un miratge. Perquè ja hi som i de tant veure’l a venir quan hi ets no n’ets conscient. L’estiu sempre t’agafa de sorpresa.  I l&...


  • A Manresa ja tenim... l’exorcista

    A Manresa tenim la sensació que s’hi viu bé. No tirem castells de focs però s’hi viu bé. I per demostrar-ho i creure’ns-ho diem i llistem allò que hi tenim de tot, tots els avantatges d’una ciutat petita i els avantatges d’un poble gran. Amb tots els serveis. I així, ben servits, anem fent. Però això, aquest benestar, està a punt de millorar substancialment i elevar-nos a la categoria de ciutat privilegiada i ben servida: des d’ara ja tenim, també, exorcista. Som ciutat amb exorcista. E...


  • La Patum és gran, i no és només una festa

    La Patum no es mulla per qualsevol cosa. Ni per ningú que no s’ho valgui. És massa Patum. Massa? No, la Patum no és «massa» res. És Patum. I prou.  Que ho és tot. Paraula de Déu, amb perdó, que per això és Corpus. I si és Corpus ja està tot dit. Arreu l’ou com balla i a Berga que ho petin tot. Tot. Fa temps, anys, que no pujo a Patum. L’última vegada hi vaig perdre una sabata girant com un boig al tirabol. Sóc un tipus amb sort, de vegades, i la vaig trobar. Aixafada...


  • No ens importes tu sinó... les teves dades...

    Estic colgat, literalment, de mails que m’han arribat. Des de dimarts fins divendres ha estat impressionant. De tants mails que supurava el meu Mac, he enretirat una mica la cadira de la taula del despatx i al damunt, de la taula, hi he posat el peus en posició d’espera a veure si deixo de rebre mails d’una vegada. Però no. Segueixen arribant. L’entrada en vigor del nou Reglament de protecció de dades obliga les empreses a tornar-se boges per mi. I per qualsevol de nosaltres.  Si els hagués imprès, ara mateix, la meva frà...


  • Assegut a la barra del bar penso... El món és dels valents

    La Rosa m’envia un mail i, entre altres coses que m’explica, em diu que es vol casar amb mi. No sé si ho explica, si m’ho demana, o si només ho proclama.  La Rosa és així, i som molt amics. El que més m’agrada d’ella és que no té whatsapp. No té ni mòbil. Tenint en compte que ara mateix, en el moment d’escriure aquest article, al món hi ha més de 7.000 milions de mòbils, tenir una amiga que deu ser de les poques persones de la humanitat que no en té és, ...


  • La ‘moda’ és treure en comptes de posar

    La moda és treure en comptes de posar. I treure no té res a veure amb posar. Si poses, dius, aportes, reclames, manifestes... Si treus només desfàs el que algú altre ha posat. Lleig, trobo. Però no aportes res. De res. Estem parlant de llaços grocs. El país n'està ple, de llaços grocs. Ha estat la forma de reivindicar, de protestar, de reclamar per l'empresonament dels presos polítics i més coses. A algú podrà no agradar-li. A molts podran no agradar-los. Però si la resposta que hi trobe...


  • L’home del meu carrer

    Al meu carrer hi viu un home. És un carrer normal, qualsevol. No està gaire allunyat del centre de Manresa i hi pots aparcar, quan trobes aparcament, perquè és un carrer sense parquímetres. Per tant, costa d’aparcar-hi. Alguns dies dono un munt de voltes abans no puc entaforar el meu cotxe. Hi ha cases, pisos no gaire alts, i botigues de proximitat i bon tracte. Conec gent de vista, només de vista, amb qui ens saludem de mirar-nos, de creuar-nos, de reconèixer-nos sense saber-ne més amb prou feines l’un de l’altre. El...


  • Dedicat, és clar, a les dones

    No em costa d'escriure, em costa de respirar, d'empassar saliva sense que tot se'm faci un nus que no puc empassar. Que no vull empassar. No em costa sentir, em costa d'imaginar-me què sent un bèstia d'alguna manada quan surt a caçar. Jo sento fàstic. Em costa ser home i no sentir-me brut, ara mateix. No em costa d'imaginar-me una i totes les dones a la intempèrie,  que és on ara mateix estan totes les dones. A la intempèrie judicial. A la intempèrie d'aquest  masclisme que viu entre nosaltres. Aquest masclisme que té ...


  • Això passarà (probablement) demà

    S’ha vestit amb el vestit que es va comprar ahir i surt al carrer. És ple de gent i se sent íntimament radiant i això la fa feliç. Defuig, per no entretenir-se més del compte, les parades i els taulells plens.  Du una rosa als dits. No vol fer tard. No pot fer tard. Ha quedat en un banc d'una plaça petita a tocar de la muralla. El veu, hi arriba i s'hi asseu. Nerviosa es refugia en el tacte suau del seu vestit que la fa sentir bé. La cita és a cegues i sap que no es diran res. Hi ha gent a la plaça i de cop, no se n&r...