Blog 
Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia
RSS - Blog de Pep Garcia i Orri

L'autor

Blog Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia - Pep Garcia i Orri

Pep Garcia i Orri

És l’hora de sumar. De ser crític i sumar. De ser exigent i sumar. D’acompanyar i sumar. De deixar-se endur per l’humor i el bon sentit de l’humor i sumar. Rient sumem més. Multipliquem. Temps d’ajudar i deixar-se ajudar. De competir, no per guanyar sinó per sumar. I ser feliços. Això si, la felicit...

Sobre aquest blog de Les columnes

Escric per no haver d'anar al psquiatre. Per això el meu psiquiatre està molt decebut. M'enyora. No para de dir-me que deixi d'escriure. Escric el que em passa, tal qual. I el que no em passa, faig que em passi per poder-ho explicar.


Arxiu

  • Montserrat Roig dins la capsa dels (meus) tresors...

    Guardo l'últim article de Montserrat Roig. Per què? No sabria dir-ho exactament. És un article publicat al diari Avui el dissabte 9 de novembre del 1991. Jo tenia 27 anys i ella va morir l'endemà, diumenge 10 de novembre. Aquesta setmana se n'han complert 28 anys. És un petit i bonic article, com tots els seus, i punyent, com tots els seus, que es titula «Un múscul traïdor». I parla del cor. I de la maldat dels que no en tenen. I també de Shakespeare i de com descobrir i entendre els sentiments. La seva secció es deia ...


  • Vigilem, perquè ells ens vigilen

    Escric vigilant. Mai havia anat amb tant de compte com ara. Vigila què dius, vigila què escrius, vigila què fas i, per descomptat, vigila què penses. I amb qui. I avui hi afegeixo: vigila què votes. Vigilo el que parlo pel mòbil, el que crido pel twitter, el que envio per mail i, és clar, el que escric al diari. Tot el que respiro pot ser respirat en contra meu. Vigilo de dia i de nit. Tots vigilem perquè, de cop, ens sabem vigilats. I no té a veure amb Orwell, on tot era més sofisticat. Aquí vigilem, anem amb comp...


  • 03
    Novembre
    2019
    Catalunya Central Les columnes

    No marxis... no marxis...

    Ell va al bar i l'espera, però ella no arriba mai. Ell s'espera. Pacient i segur que res no passarà. Res de nou no passarà. Avui tampoc. Quasi segur per no neguitejar més del compte, però no prou del tot per no perdre l'esperança i deixar de venir. I si ella torna? I si és avui que ella torna? S'estremeix de pensar-hi. De nervis. No tant de la sorpresa que seria sinó d'estar segur que si això passés, si ella tornés, ell no sabria què dir-li. Per on començar? Recorda, intenta recordar els seus gustos e...


  • No marxis... no marxis...

    Ell va al bar i l'espera, però ella no arriba mai. Ell s'espera. Pacient i segur que res no passarà. Res de nou no passarà. Avui tampoc. Quasi segur per no neguitejar més del compte, però no prou del tot per no perdre l'esperança i deixar de venir. I si ella torna? I si és avui que ella torna? S'estremeix de pensar-hi. De nervis. No tant de la sorpresa que seria sinó d'estar segur que si això passés, si ella tornés, ell no sabria què dir-li. Per on començar? Recorda, intenta recordar els seus gustos e...


  • «Quins collons...» , va dir ell

    «Quins collons...» , va dir ell! I no me la puc treure del cap, la frase. I què volem dir quan la diem. Què ens imaginem? N’hem vist gaires de collons descomunals? Des que la vaig sentir hi he donat voltes, al tema. I voltes. I ell, el que la va dir, resulta que és el (meu) president que li deia a un altre president, el d’ells. I ho deia per la tele. Potser no era el moment apropiat. O potser era, tal com està tot, el moment propici. Jo també ho he dit molts cops, passa que no m’ho han gravat per la tele en un «30 minuts...


  • Dietari d’una setmana per (no) oblidar



    Dilluns 9.20 del matí, sentència. Allò que no volia sentir ho sento dins l’ànima. Per injust. Per desmesurat, per bèstia. Em quedo en silenci que vol dir en xoc. No és una sentència, és una venjança. La sentència suma, en total 100 anys. I jo em segueixo preguntant... i què farem ara? Crec que l'hem sabut tots, la sentència, abans que no pas ells. Venjança. Dilluns 17.00, aeroport. El whastapp, el telegram i el twitter em conviden a anar a l'aeroport a agafar un vol. El Tsunami es...


  • A punt per sortir...

    Escriure amb la lletra petita. Viure amb l'ànim encongit que la mala notícia està a punt d'arribar. Perquè és així i perquè serà una mala notícia. I què farà ell?  I què farà tothom. No ho sap. Ho sap algú. Mirar-se l'agenda i pensar en quin moment caldrà saltar-se l'agenda i sortir. Sortir per tornar. I si potser el que calgués és no tornar?, ser a fora, preventivament, com la presó que ara s'acaba, de fet, per començar. Quedar-se fora pels que no han po...


  • Bufo i demano un desig. I tu? I els teus?

    M’he regalat xocolata calenta amb coca trossejada. És divendres. El temps se m’ha posat de cara perquè aquest és el primer divendres que fa «una mica» de fred. Em poso les botes sucant. Ho reconec. Ahir, dijous, va ser vigília i vaig dinar amb un amic després de molts anys de no veure’ns, i el dinar es va allargar. Bon senyal. Avui vaig amb cura de ficar-me en pocs embolics, de gaudir de tot, tot, el que tinc a prop, i de no perdre’m gaire. És un dia que no és del tot normal i aprofito per ser-ne conscient....


  • Posem que parlo de Carrizosa. Posem

    El malote. El xulo. El graciós, l' ocur-rent. El que vol que els seus li riguin les gràcies. El que sap que els seus li riuen les gràcies. L'ofès. El que sap fer-se l'ofès per semblar la víctima. El que te la fot per darrere, i per davant. El que crida. El que et crida. El que et perdona la vida. El que, més que cridar, té un to de veu d'aquells foteta. El que fa el savi tot i que sap que no ho és, que justeja molt però que ho amaga dedicant-se als monotemes. Al seu monotema. El que mana. I sap que man...


  • 12 coses que no has de negar a una persona amb alzheimer

    Ahir dissabte va ser el dia mundial de l'alzheimer. I per ells i pels que estan amb ells, permeteu-me que em tregui de la màniga un decàleg de 12 coses que no heu de negar a una persona amb alzheimer. 1 ESCOLTAR MÚSICA. Cançons, anuncis, concerts, cantarelles. Les músiques de la seva vida. Les té a dins. 2 UNA POSTA DE SOL. Sabent de què parlo, oi? ës allò que passa cada dia. I és gratis. Comparteixin en silenci una posta de sol. Tinc una pregunta: Quan temps fa que no contemplen una posta de sol? 3 LLEGIU-LI llibres o tros...