Blog 
Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia
RSS - Blog de Pep Garcia i Orri

L'autor

Blog Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia - Pep Garcia i Orri

Pep Garcia i Orri

És l’hora de sumar. De ser crític i sumar. De ser exigent i sumar. D’acompanyar i sumar. De deixar-se endur per l’humor i el bon sentit de l’humor i sumar. Rient sumem més. Multipliquem. Temps d’ajudar i deixar-se ajudar. De competir, no per guanyar sinó per sumar. I ser feliços. Això si, la felicit...

Sobre aquest blog de Les columnes

Escric per no haver d'anar al psquiatre. Per això el meu psiquiatre està molt decebut. M'enyora. No para de dir-me que deixi d'escriure. Escric el que em passa, tal qual. I el que no em passa, faig que em passi per poder-ho explicar.


Arxiu

  • I que cadascú escrigui com bonament li plagui

    Vaig tenir un crush, pillat, i la penya es feia, amb mi, un fart de lol. Deien, però a mi no m'ho deien, que anava semat. Jo me'ls mirava, a tots, i pensava, random, ho trobo random, però, wtf, feia el visto i tirava milles. Per si de cas, mentre seguia penjat d'ella vaig decidir, unilateral, fer ghosting. I durant uns dies, ni piu. Mutis. No hi soc. Vaig flipar de com de bé s'està fora de les xarxes però, osti! costa molt. Per si de cas i no recaure vaig posar xofa a l'auto i vaig pirar lluny. Un tros lluny. I des d'allà, és clar, vaig stalk...


  • Rodets de 12, 24 o 36

    Rodets de 12, 24 o 36. Ara no toca però fa uns anys per aquestes dates aquestes xifres eren de màxima actualitat. Tots estàvem, a aquestes alçades de setembre, esperant el revelat dels rodets de fotos d'unes vacances que havíem quasi oblidat. Oblidat per falta de memòria i perquè el retorn al setembre és, sempre, molt dur i perquè no teníem encara cap record, cap foto, del que havíem vist. Era així. La cosa començava just abans de marxar de vacances, quan havies de decidir quin rodet de fotos comprave...


  • Agost ( amb dedicatòria)

    No recordo res del que vaig dir que faria demà. Al setembre. Res de res. Sé que quan es fonia el juliol amb tots els atacs d'histèria dels que volíem deixar enllestides com més coses possibles abans de la fi del món, anual, de l'agost, vaig apuntar-me sota jurament un munt d'unes quantes coses que faria en tornar.

    En tornar és demà. Demà passat per als privilegiats habitants del planeta Manresa, en festa. Ahir era abans-d'ahir i l'agost, sencer i ufanós del tot al davant, era llarg i infinit. No s'hi veia final...


  • Amb (sense) permís per rescatar

    Ho hem seguit atentament. Sí, minut a minut. Des de les platges, les terrasses i els nostres racons de vacances. Des dels nostres vermuts i els nostres instagrams. Des del Twitter hem mogut abraonadament un dit. El dit. I no ens ha deixat igual ni indiferents mentre pensàvem si el que estava passant estava deixant igual i indiferents els nostres governants. Governants? ‘Quo vadis’ governants? Ho ha semblat. Ho sembla. La setmana ha acabat amb els migrants a terra ferma per ordre judicial i una frase lapidària sobre l’Open Arms que no em puc treure del ...


  • La Baixada dels Drets

    Manresa no és Montmartre, ni Montparnasse. Ni ho vol ser. A mi m'agradaria intentar-ho, si més no. Però no. I per això a la Baixada dels Drets del Barri Antic manresà  no hi ha escales mecàniques. Oportunitat perduda. No les hi han posat. Els veïns s'ho miren amb resignació mentre calculen inclinacions i graons. Una altra vegada serà.. que vol dir que mai més ja no serà. La pujada fa la mateixa pujada que abans, o més, i la baixada fa més baixada. Troben a faltar les escales mecàniques. Haur...


  • L’home que marxa l’11 d’agost

    D’avui no passa, s’ha dit, decidit. I és que avui és diumenge 11 d’agost i ho serà per tot el dia i a ell se li acabarà el mes, el temps, de decidir. I troba que la situació se li comença a complicar de valent. És 11 i res, encara. Li costarà, tan primmirat com ja es reconeix. I d’aquí ve el temor. L’any passat va fer tard i quan es va decidir per decidir-se d’una vegada ja no hi havia res a decidir ni fer. L’agost se li havia fos de les mans. A les mans. Pros i contres. Ell remira pros ...


  • No sé que dirà la meva samarreta...

    Polit com soc, de mena, no vull marxar sense tenir lligat tot el que em tocarà fer quan torni. I de les coses que m'amoïnen, unes quantes però totes superables amb una mica d'esforç i ganes que només saps trobar quan ja t'arriba el setembre, n'hi ha una que, ara mateix, m'inquieta sobre manera. La samarreta. La samarreta que tocarà dur. Per més senyes... la samarreta que tocarà dur aquest any per l'Onze de Setembre. Trobo que ve rara, aquest any, la Diada. Deu ser que portem uns anys manifestant-nos i expressant-nos per damunt de les nos...


  • Abans de tancar la maleta...

    Abans de tancar la maleta ha fet un darrer cop d'ull per assegurar que no es deixa res per fer, per desfer o per endur-se i que totes les instruccions són al seu lloc. Té l'apartament ple de post-its.

    Que hi ha aigua per a les plantes, que les persianes estan mig abaixades i mig apujades perquè els lladres, abans d'entrar (és un clàssic), tinguin dubtes raonables sobre si les persianes estan mig apujades o mig abaixades i a veure quin significat tindrà això. Les consignes als veïns, al veí de confiança del replà...


  • Abans de tancar la maleta...

    Abans de tancar la maleta ha fet un darrer cop d'ull per assegurar que no es deixa res per fer, per desfer o per endur-se i que totes les instruccions són al seu lloc. Té l'apartament ple de post-its.

    Que hi ha aigua per a les plantes, que les persianes estan mig abaixades i mig apujades perquè els lladres, abans d'entrar (és un clàssic), tinguin dubtes raonables sobre si les persianes estan mig apujades o mig abaixades i a veure quin significat tindrà això. Les consignes als veïns, al veí de confiança del replà...


  • Abans de tancar la maleta...

    Abans de tancar la maleta ha fet un darrer cop d'ull per assegurar que no es deixa res per fer, per desfer o per endur-se i que totes les instruccions són al seu lloc. Té l'apartament ple de post-its.

    Que hi ha aigua per a les plantes, que les persianes estan mig abaixades i mig apujades perquè els lladres, abans d'entrar (és un clàssic), tinguin dubtes raonables sobre si les persianes estan mig apujades o mig abaixades i a veure quin significat tindrà això. Les consignes als veïns, al veí de confiança del replà...