Blog 
Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia
RSS - Blog de Pep Garcia i Orri

L'autor

Blog Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia - Pep Garcia i Orri

Pep Garcia i Orri

És l’hora de sumar. De ser crític i sumar. De ser exigent i sumar. D’acompanyar i sumar. De deixar-se endur per l’humor i el bon sentit de l’humor i sumar. Rient sumem més. Multipliquem. Temps d’ajudar i deixar-se ajudar. De competir, no per guanyar sinó per sumar. I ser feliços. Això si, la felicit...

Sobre aquest blog de Les columnes

Escric per no haver d'anar al psquiatre. Per això el meu psiquiatre està molt decebut. M'enyora. No para de dir-me que deixi d'escriure. Escric el que em passa, tal qual. I el que no em passa, faig que em passi per poder-ho explicar.


Arxiu

  • 03
    Juny
    2018

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     
    Catalunya Central Berga Les columnes Patum Groc presos politics

    La Patum és gran, i no és només una festa

    La Patum no es mulla per qualsevol cosa. Ni per ningú que no s’ho valgui. És massa Patum. Massa? No, la Patum no és «massa» res. És Patum. I prou.  Que ho és tot. Paraula de Déu, amb perdó, que per això és Corpus. I si és Corpus ja està tot dit. Arreu l’ou com balla i a Berga que ho petin tot. Tot. Fa temps, anys, que no pujo a Patum. L’última vegada hi vaig perdre una sabata girant com un boig al tirabol. Sóc un tipus amb sort, de vegades, i la vaig trobar. Aixafada però intacta. Vaig tornar a casa calçat.  Ara no hi entro. Per dins hi ha un no sé què que em diu que hi he de tornar. Per dins també sé que als patumaires de veritat no els cal que hi pugi un «manresà» que fa anys que s’ho rumia. I tenen raó. La Patum no es rumia. La Patum es fa. Vestir-la de groc tampoc. Ho fas o no ho fas. I la Patum va, i ho fa. La Patum no es mulla. La Patum es crema. Per això la Patum ha estat groga, aquest any, i ha convidat els familiars dels presos polítics al balcó. Saben què és i què vol dir ser al balcó de l’ajuntament per la Patum? Un honor. Però aquest any l’honor, per al balcó i per als patumaires, era que hi fossin els familiars dels presos. No els oblidem. La Patum és gran.  I justa. I tant se me’n refot qui trobi que una cosa no té res a veure amb l’altra i que no es poden barrejar les coses. Qui digui que no es poden barrejar les coses és que no ha estat mai a Patum. Girant. Suant. Gaudint. Abraçant. Un èxtasi col·lectiu que cadascú viu per dins mentre se celebra per fora. No he suat mai tant com saltant la Patum.

     La d’enguany no podia ser normal i m’alegro que aquest cor de foc de Corpus que els berguedans duen tan i tan endins, i que exporten tan i tan enfora, ens faci l’ullet amb tota la «mala bava» marca de la casa berguedana  i ens recordi que de festa, només, no hi estem.

    Estem en guàrdia. Estem també per altres coses en un moment en què, més que mai, ens convé mullar-nos. De foc, que a les brases ja hi estem acostumats.  I la plaça embogeix. I la guita, i la mula, i els plens que saben, sempre, el que tenen entre mans. Els plens sempre seran nostres.  La Patum, al ressò del tabal, em recorda, m’avisa, em reitera que més que mai convé que se sàpiga plaça enllà, places enllà, que aquest salt que estem fent no és normal. De cap manera. I que duu dedicatòria. I que el que passa quan ets a plaça sí que és excepcional. Un país barrejat en tirabol, en seny i en rauxa. Un país que no està en «liquidació» (disculpin però no me n’he pogut estar, oi Soraya?). La Patum emociona i proclama. La Patum no oblida: records per al conseller de Cultura Lluís Puig, que tant s’estima la Patum, em consta, i que de tan lluny se l’ha de mirar. La Patum ens recorda en groc que de festa, només, no hi estem. La Patum està pel que ha d’estar, que és molt més que una festa on la plaça diu: nosaltres som aquí i epepls que no hi són els hi volem, a casa.

     

     

     

    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook