Blog 
Al Berguedà
RSS - Blog de Dolors Clotet Cortina

L'autor

Blog Al Berguedà - Dolors Clotet Cortina

Dolors Clotet Cortina

Dolors Clotet Cortina Redactora al Berguedà del diari Regió7

Sobre aquest blog de Les columnes

Aquest bloc reprodueix els articles editats en l'edició de paper del diari Regió7


Arxiu

  • 23
    Març
    2014

    Esquiant de Coll de Pal a Las vegas

     Em sembla que les úniques opcions  per  ressuscitar l’estació de Coll de Pal com reclamen els comerciants de Bagà és que hi trobin petroli, gas, diamants, o que s’hi fixi Sheldon Adelson, el magnat nord-americà  de Las Vegas Sand Corporation. Si no, la cosa està magra. Fins ara, executar les      obres  encaminades a fer realitat el lloable objectiu de poder esquiar en una estació d’esquí ha costat gairebé tant com aconseguir que el Berguedà estimi el PP. Un  exemple:   el 2011 la Generalitat deixava a mig muntar la telecabi...


  • 27
    Gener
    2014

    La tòfona, un pecat diví

     Amb truita bavosa, ous ferrats al punt, Parmentier de patata, pasta, arròs, formatges cremosos, macerada amb oli, cuita al caliu amb greix de cansalada, amb canelons, barrejada amb foie, amb carn, amb peix, amb un gelat... Laminada, ratllada,  trinxada amb el ganivet, olorada. Umm!
    He pecat. Ho confesso. Però, saben? Visc en un estat supercatòlic i això em dóna un únic però incomparable avantatge, i és que puc anar-ho repetint tantes vegades com pugui perquè sé que Déu em perdonarà sempre. Només faltaria que no ho fes, perquè, qui és el valent que no es deix...


  • 27
    Gener
    2014

    Caçant mamuts al Decatlhon

    Confessava una regidora que ha tingut un mal any que, quan se li acabi aquest funest 2013, cremarà les calces vermelles per foragitar qualsevol espurna de malastrugança i posar el comptador vital del 2014 a zero. Li ve de gust. Deixar enrere un any és com morir una mica, per bé que la perspectiva d’estrenar-ne un altre sol produir un pessigolleig d’il·lusió, d’expectativa. Potser no tant perquè desitgem moltes coses sinó per l’afany d’intentar gaudir d’aquest privilegi que és viure, experimentant, aprenent coses o contemplant com neix un nou dia. Potser també per deixa...


  • 27
    Gener
    2014

    Catifa vermella als esquiadors

    La Generalitat es gastarà 100 milions d’euros per ampliar l’eix del Llobregat entre Berga i Bagà perquè els esquiadors puguin arribar i marxar còmodament de les pistes d’esquí. Bé, i també diuen que és per millorar la seguretat viària. Però bàsicament és perquè especialment els caps de setmana de la temporada d’esquí, els divendres, la proliferació d’homus ski embussa la carretera; operació que es repeteix quan tornen a baixar diumenge. Potser la bona notícia és que ampliar la carretera perquè tingui tres carrils i n’hi pugui haver dos pel sentit de circulaci...


  • 11
    Novembre
    2013

    Blues per les velles aspiracions viàries berguedanes

    El Berguedà, històricament, ha tingut velles aspiracions pel que fa a infraestructures viàries. La construcció del túnel del Cadí, inaugurat el 29 d'octubre del 1984, va ser una fita històrica. Deixàvem d’estar aïllats. A redós d'aquesta obra titànica s’erigia l’eix del Llobregat, que es va cristal·litzar en una corrua de variants que treien el trànsit de vehicles de dins dels nuclis urbans. Variants a Puig-reig, a Gironella, a Berga, a Cercs, a Guardiola de Berguedà, a Bagà, majoritàriament de dos carrils, un per a cada sentit de la circulació. Aviat aquest...


  • 11
    Novembre
    2013

    Un cul-de-sac foradat


    El túnel del Cadí ha convertit el Berguedà en un cul-de-sac foradat. Abans de l’existència d’aquesta via de comunicació, la comarca es lamentava amargament de les seves males comunicacions i qui més qui menys recorda l’odissea que suposava anar a la Cerdanya o a la Seu d’Urgell o a Andorra pel coll de la Creueta. Va arribar el túnel, una de les grans infraestructures públiques fetes a la comarca en el segle XX, i el Berguedà va veure la llum, i ben aviat les escletxes. Si aquesta via ens ha obert les portes del bon veïnatge amb els ceretans, també ha fet que els p...


  • 07
    Octubre
    2013

    Alerta: gremlins micòfils

    Comencem a estar fins als micelis de les tropes d’Aníbals que campen alegrement pels boscos i prats berguedans  com si la comarca fos un Ikea outdoor dels rovellons i els camagrocs. Amb la contundència d’un exèrcit d’elefants travessant els Alps, els cartaginesos invasors (i alguns indígenes) deixen els cotxes aparcats als camps de farratge que els pagesos fan servir per alimentar els seus caps de bestiar. Un petit detall que els gremlins micòfils no poden pas saber, càsum l’os pedrer! Potser es pensen que l’esplanada verda l’han encatifada així expressament per rebr...


  • 16
    Agost
    2013

    Un desert cultural molt a prop seu

    La cultura està sobrevalorada. El Berguedà, capital dels bolets i de la Patum i moltes mares de déu, encapçalades per la de Queralt (ja ens perdonaran les de Falgars, Paller i la Popa), no té recursos per mantenir obertes les seves biblioteques en plena canícula. Si vostè, amic lector, volgués anar a la biblioteca de Berga o a la de Puig-reig aquest mes, ho té magre. Millor que vagi a Navàs, com s’informa els usuaris. Aquesta és la més propera. I si té temps i el dipòsit ple de benzina, pot fer la ruta de les biblioteques catalanes amb una audioguia. Si per una casualitat de...


  • 16
    Agost
    2013

    La il.lusió del Rai, el millor premi

    A vegades els somnis es fan realitat. I fa pocs dies el participant més jove de la Trobada d’Acordionistes del Pirineu d’Arsèguel, en Rai Suñé Rius, d’onze anys, va poder tocar al costat del seu admirat Kepa Junquera, un dels músics bascos més internacionals, mestre de la trikitixa, ídol del jove urgellenc. El Rai viu a Arfa, un poblet de l’Alt Urgell, i ha participat a l’Escola Folk d’Arsèguel, on els joves aprenen els secrets d’aquest instrument que agermana muntanyes i pobles: l’acordió diatònic. Artur Blasco, l’ànima incombustible d’aquesta trobada i refer...


  • 16
    Agost
    2013

    Els pernils per la independència

    «Els meus pernils són molts bons». La frase és d’Enrique Tomás, empresari establert a Catalunya que ven aquest preuat producte del porc ibèric. No és que l’home no tingui àvia sinó que pensa que la qualitat és el millor antídot davant d’un possible boicot espanyol a empreses i productes catalans en el procés sobiranista. Segons va explicar en la seva darrera estada a Berga, Muriel Casals, la presidenta d’Òmnium Cultural, Tomás  té claríssim que els seus clienst saben apreciar i valorar els seus pernils. Normal. El que és bo agrada a tothom. O és que potser la ...