regio7 » Blogs »

Catalunya

  • Catalunya

  • Blog
    06
    Febrer
    2018
    Mans Manetes, l’Alguer paraules i cançons i veus de minyonsL’Alguer, ciutat de parla catalana de Sardenya, continuant treballant, la pèrdua del Gover...
  • Blog
    19
    Abril
    2017
    Fou una peça antològica de l’any 1966, en plena efervescència de la pugna Beatles Rollin Stones, a Catalunya, bé als Països Catalans, també va haver-hi grups de musica, llavors dita moderna i en català. Hi havia dues importants cases de discs: EDIGSA i la Discogràfica Concèntric, va ser aquesta darrera la que va enregistrar la cançó del grup Els Dracs, en un dics de vinil de 45 revolucions amb de quatre peces musicals. La lletra de Visca la Patum!, que transcric sencera deia “ Fa molt soroll un drac,/ visca la Patum!/ Amb les mans clac-clac, / amb les mans clac-clac,/ fins que en surti fum! /Nois, noies a l'atac / visca la Patum! /La tristesa al sac, /la tristesa al sac / i farem bum-bum!” com podeu veure era curta, clara i contundent... amb un missatge subliminal que tothom podia entendre el que o com volgués. Llavors de discos de vinil de temàtica berguedana n’hi havia molt pocs, sinó vaig errat només n’hi havia tres : 1er.- l’Himne de la Coronació, enregistrat per l’ Orfeó Barcelonès amb el cant solista de Emili Vendrell, editat per EP a l’any 1961, la música de l’Himne era del mestre Ribera, i el cant solista és el Ball de l’Àliga de la Patum. 2n.- La Patum de Berga dins de Antologia Històrica de la Música Catalana, enregistrat per EDIGSA, a l’any 1969, amb dues formacions musicals: la Cobla Barcelona i la Cobla la Principal del Berguedà que va fer la gravació, en directe de la Patum a la plaça de sant Pere a l’any 1968. 3r.- Retaule Berguedà, de Rafael Ferrer, editat a COLUMBIA a l’any 1968. Poder gaudir d’aquestes tres gravacions és bàsic, per fruir dels primers enregistraments de musica patumaire i/o berguedana. Qui en pot disposar els guarda com un tresor... la cultura és el tret diferencial de molt pobles, el català i els de Berga, tenim arrels profundes, una antiga i important tradició cultural. La música de la Patum, entesa com a globalitat, és sense mena de dubtes, la millor i més rica col•lecció de música tradicional de Catalunya. Quan es disposi de la nova i definitiva Casa de la Patum, de la que fa tants anys que tothom parla, i s’han “invertit” milers i milers d’euros en pagar projectes d’arquitecte, però encara no s’ha posat mai ni un trist maó per bastir-la, aquests tres disc de vinil, hauran d’ocupar un lloc privilegiat al seu arxiu i fonoteca. Ramon Felipó ...
  • Blog
    19
    Abril
    2017
    Fou una peça antologica de finals dels anys ‘60 Àlbum Els Dracs de l’Any 1966 editat per Discogràfica Concèntric La lletra deia Fa molt soroll un drac,visca la Patum!Amb les mans clac-clac,amb les mans clac-clac,fins que en surti fum! Nois, noies a l'atacvisca la Patum!La tristesa al sac,la tristesa al saci farem bum-bum! http://linkis.com/www.youtube.com/YMmSc reeditada en CD i es venia a la Vanguardia Ramon Felipó ...
  • Blog
    08
    Diciembre
    2016
    El tradicional i antic mercat de llibres de vell de Sant Antoni de Barcelona està en greu perill. A l’equip de govern de l’actual Ajuntament de Barcelona, d’En Comú-Podemos amb el PSC-PSOE, això de la cultura popular els rellisca molt. Fa desenes i desenes d’anys, per no dir prop de cent, que cada diumenge una munió de catalans anem al mercat a veure quins llibres hi trobem. Hi ha llibres que ja no pots comprar a les llibreries, o els que estan desclassificats, o bé llibres molt antics; al mercat hi pots comprar de tot. Jo mateix, fa anys, vaig poder adquirir del fons de Josep Vinyes i Josep Maria de Martín molts llibres que mai no havia pogut sospitar de tenir, com els de l’alcalde de Berga Blanxart o dibuixos inèdits de la Patum. Si no hagués sigut per aquest mercat, molts dels llibres de cal De Martín o bé els de la família dels Vinyes de Berga haurien anat al racó. De vegades, per no dir sovint, les institucions públiques culturals locals no tenen cap mena d’interès per servar la cultura de casa nostra. Per això, sort que tenim el Mercat de Sant Antoni (!). Una de les parades que sempre visito es la d’en Joan Serra, de les Escodines de Manresa, de cal Jan Pastor, que, amatent com tots els altres llibreters, em guarda tot el que puc col·leccionar i la butxaca encara em permet. Al mercat hi ha de tot, llibres nous, vells, incunables, gravats, postals velles, originals..., tot el que un buscador no pot ni imaginar. De ciutats amb un ric i important fons de llibres com Manresa o Igualada sempre n’hi ha coses, de les guerres carlines, monografies de les marededéus del bisbat de Solsona, llibres vells de la Generalitat republicana o de l’exili, de tot i més, llibres d’excursions ceretanes... Quan van començar les obres de remodelació de l’antic mercat de Sant Antoni de menjar i roba, el dels llibres dels diumenges es va traslladar de forma integral al mig del carrer d’Urgell. Hi van posar un teulat excepcional i especial, ara ja fa una colla d’anys que són allà al mig. Desvien els cotxes i autobusos, estan atapeïts però hi són. La Generalitat de Catalunya hauria de donar un premi a tot el mercat de llibres per la feina que fan en defensa de la cultura i els drets nacionals de Catalunya. Allà hi he vist més d’una vegada l’actual conseller de Cultura de la Generalitat, en Santi Vila, comprant llibres, com nombrosos periodistes, polítics, escriptors o cantants..., qui estima la cultura dels llibres hi passa sovint. Ara els llibreters, algunes de les parades fa tres i quatre generacions que són al mercat, estan molt esvalotats. No saben les intencions de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ni del flamant regidor de Cultura, Jaume Collboni, que deu estar més preocupat per la seva «carrera» política que per defensar la cultura popular dels barcelonins. Esperem que els regidors de Barcelona de la CUP, ERC i PDECat (l’antiga CiU) facin alguna cosa, i que ho facin ràpid, si no, malament rai. Què haurem de fer per adquirir llibres antics i vells tots els catalans? ...
  • Blog
    10
    Agost
    2015
    S’ha de veure establiments culturals com aquest Quan viatjo, sempre que puc vaig a veure arxius, biblioteques i sobretot llibreries. A Menorca, a Ciutadella, en vaig trobar una de boníssima: vaDllibres, al carrer de sa Carnisseria número 24. Hi tenen tots els llibres que cal tenir per saber de Ciutadella i Menorca, així com allò bàsic de la cultura catalana. Buscava coses d’Es Cargol de Ciutadella i dels Jaleos de Menorca i, evidentment, allà hi era tot. Menorca és sol i platges. Els dies que jo vaig ser-hi hi feia una calor impressionant, però un bon català sempre ha de visitar els museus, esglésies o les llibreries d’arreu dels Països Catalans. A l’Illa de Menorca aquest ritual de visitar una llibreria per comprar llibres es pot fer de forma més que excel·lent a VaDllibres . La sorpresa i l’èxit d’una llibreria com la de qualsevol empresa, són la gent que hi ha al davant. La Marta, una vigatana i en Joan, filòleg mallorquí, tenen cura d’atendre a tots el que hi van. Tenen l'ofici de llibreter. Per comprendre l’ampli moviment en defensa de la llengua catalana i d’una escola eficient a totes les Illes Balears i Pitiüses s’ha de veure establiments culturals com aquest. Ciutadella, Maó i la resta de poblacions menorquines tenen bones llibreries, un us massiu de la nostra llengua, una gastronomia excel·lent, unes festes impactants... Només amb una defensa de la cultura pròpia aconseguirem redreçar el nostre poble i assolirem la plena llibertat nacional. ...
  • Blog
    31
    Juliol
    2015
    Foto, Aplec del Pi de les Tres Branques, any 1914 (?) La cosa de les mobilitzacions sembla que podria estar una mica aturada Enguany hi ha hagut un nou aplec del Pi de les Tres Branques, amb la branca destruïda per un atac maligne reposada al seu lloc. Caldrà esperar i veure com evoluciona l’intent de fer la corretgeta al Pi Jove de els Tres Branques. El símbols catalans, com Els Segadors, la senyera quadribarrada, l’estelada o l’Onze de Setembre sempre han posat molt  nerviosos als enemics del poble català. Enguany no hi ha hagut, potser, la gentada que s'hi esperava. La calor i altres circumstàncies poden ser la causa d’aquest fet. El diari Regió7 titulava "Dues mil mans per guarir el Pi ferit"  mentre que Nació Digital del Berguedà deia "Toc d'atenció des del Pi de les Tres Branques perquè el Principat no oblidi els PPCC" i hi afegia que "la celebració al Pla de Campllong no supera les 1.000 persones". La cosa de les mobilitzacions sembla que podria estar una mica aturada. Esperem que aquest Onze de Setembre la desinflada sigui superada per nous ànims de llibertat. No crec que l’Aplec del Pi pugui servir de baròmetre de com està el nacionalisme català avui. Crec que la incorporació de Raül Romeva com a cap de llista és una gran cosa. Ell, antic militant de PSUC com la Muriel Casals, pot atraure el vot de les esquerres catalanes cap a l’independentisme, allunyar-los dels qui avui són els suposats heures del PSUC o del socialisme català, com Herrera, la Camats i el PSOE de l’Iceta. L’altre cosa a remarcar és el toc d’atenció de Biel Majoral de les Illes Balears i Pitiüses per no oblidar mai la unitat dels Països Catalans. Ara el País Valencià té un nou govern d’esquerres i nacionalista, com les Illes Balears. Ara és l’hora de la unitat i la llibertat. ...
  • Blog
    20
    Juliol
    2015
    El llibre d’Amat és molt clarificador en moltes coses Vaig comprar-me el llibre de Jordi Amat  "El Llarg procés, la Cultura i política a la Catalunya contemporània (1937-2014)". La veritat és que m’ho estic passant molt bé llegint-lo. Sovint es magnifica la gestió de més d’un polític a la clandestinitat i se li atribueixen coses que no son pas veritat. Aquest llibre dóna dades, les contrasta i posa les referències per si un vol comprovar-ho tot, cosa que és de agrair. Tal com està el pati de la cultureta avui a la Catalunya actual quasi ningú fa.   N’hi molta i molta, d’informació. Com que sóc un fervent seguidor de tot allò de Berga, només en destacaré que a la  pàgina 220, quan explica que un militant del PSUC, Ramon Gabarrou, va ser portat per l’advocat  Salvador Casanovas a amagar-se al santuari de Queralt, quan el Capellà custodi era mossèn Josep Maria Ballarín. Remarca que des dels Fets del Palau ja hi havia amagat, també al Santuari de Queralt, en Raimon Galí. Els Fets del Palau de la Música Catalana, per cantar els assistents el Cant de la Senyera,  l’any 1960, van conduir a la detenció de Jordi Pujol. No crec que cap més país d’Europa hagi tingut mai empresonat un futur president només per fer cantar l’Himne d’un Orfeó. Els qui tenim certa edat sabem el que fou la dictadura franquista. Vam veure el genocidi cultural practicat de forma sistemàtica pel govern feixista del General Franco i els seus ministres: falangistes, militars carlins, tecnòcrates, banquers, especuladors o els de l’Opus Dei. Catalunya porta tres segles resistint l’embat uniformitzador i centralista, com també resisteixen el País Valencià i les Illes Balears com s’ha vist ara amb els excel·lents resultats electorals de les formacions nacionalistes arreu dels Països Catalans.   El llibre d’Amat és molt clarificador en moltes coses: es veu el poc suport que hi havia a la lluita per la defensa dels drets nacionals i lingüístics dels catalans, però sempre hi ha gent com mossèn Ballarín, el capellà de Queralt, que feien de la causa de la llibertat, democràcia i Catalunya el seu nord arriscant-se molt. Curiosament no hi ha cap referència de mossèn Armengou, de ben segur, qui s’haguera hagut de cuidar de difondre la seva obra no ho ha fet gens bé.   ...
  • Blog
    16
    Juny
    2015
      Esperem que la tradició, que no vull dir pas la “carrincloneria ” catòlica, es mantingui   La Patum, com tot a Berga, ha patit les transformacions socials del temps que li ha tocat viure. Defenso i sempre he defensat l’origen catòlic, apostòlic i romà de la Patum. Sense la processó del Corpus Christi, a Berga mai no hi haguera hagut Patum. Aquells que suposadament defensen cultes primitius i suposades llegendes preromanes haurien de provar documentalment totes les seves hipotètiques teories. Una cosa és la història i una altra molt i molt diferent són les creences religioses, que quedi clar! Ara, com en els anys trenta, es tendeix a la secularització de tot. Les esglésies estan buides i la força del clergat catòlic que havia tingut en el passat a la practica, ha desaparegut del tot. Això no és nou. Durant els anys de la Segona República va passar un fet semblant: les esquerres catalanes, en comptes de fer una política social, només sabien criticar i combatre el catolicisme. Us en posaré uns exemples: Primer.- Segons el Llibre d’Actes Municipals de l’Ajuntament de Berga, el 27 d’abril de 1932 es modifica el programa de festes del Corpus concentrant-se en els actes de dijous i diumenge i la corporació municipal “queda eximida” d’assistir oficialment als actes religiosos de la Parròquia per Patum.  Segon.- El Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Berga consta que a la proposta del 23 de maig del regidor Valentí Anglada es pren l’acord de construir una nova Guita Boja perquè la d’aleshores era “de propietat privada” (aquesta era la del Patronat catòlic).  Tercer.- Al setmanari barceloní Mirador de l’11 de juny de 1931, hi ha un article sobre la Patum de Josep Maria Planes que diu: “Aquest any, la Patum és republicana. Hom ha tret la corona de l’Àliga, i com que això pel que sembla va desesperar alguns tradicionalistes (els carlins), s’han repartit profusament unes fulles que diuen : «Poble berguedà desvetllat – el que representa l’Àliga. –El reposat i majestuós ball de l’Àliga Reial representa com Berga a l’empar de la corona reial i sota el dolç domini dels seus monarques, viu tranquil·la i majestuosa sense por ni temor de cap classe – de l’enciclopèdia Espasa»” [Això vol dir que el text era extret d’aquesta enciclopèdia espanyola]. Josep Maria Planes continua al seu escrit: “l’Àliga, sense corona ha fet el seu ball amb la mateixa gràcia i dignitat de sempre. I tota la festa, aquesta festa, meravellosa de la Patum, s’ha desarotlltat amb més èxit que mai”. L’any següent l’Àliga tornava a ser coronada. Per la Guerra Civil de 1936-1939, els mateixos que no van deixar sense destruir cap de les esglésies de Berga, també volien cremar la comparseria de Patum per catòlica, cosa que sortosament no es va fer mai. Avui, Patum de 2015, el consistori sortint a Berga de CiU ha suprimit els actes i oficis religiosos del dissabte de Patum i que les autoritats civils vagin a les passades del carrer dels dissabte. Veurem que passarà a la Patum de 2016. Esperem que la tradició, que no vull dir pas la “carrincloneria ” catòlica, es mantingui i que les autoritats tornin a les passades el dissabte de Patum. ...