Blog 
Concurs de Relats de Sant Jordi
RSS - Blog de El calaix dels relats

L'autor

Blog Concurs de Relats de Sant Jordi - El calaix dels relats

El calaix dels relats

En aquest bloc trobareu tots els relats presentats al concurs de Sant Jordi de Regió7.cat, DiarideGirona.cat i Empordà.info. Tens temps per participar fins el 26 de maig. Els textos són lliures i giren a l'entorn d'un petó. Pots trobar les bases del concurs aquí: ...

Sobre aquest blog de Manresa

Els concursants opten a tres premis: ...


Arxiu

  • 21
    Maig
    2013

    El petó que no m'has donat. Per Txell Massana

    -Per què em vas trucar ahir, Pere?
    Estava encesa. El Pere mirava a l'horitzó.
    Feia més d'un any que aquells secrets s'havien aturat en sec. Un any on tots el sentiments inimaginables els van recórrer cada dia. L'amor, l'odi, la por, la frustració...nits en blanc i alguna llàgrima amb gust a l'altre. Nits on la persona que comparteix llit no omple el cor i el cap pensa en algú altre. Durant cinc anys, el Pere i la Laura, van viure una vida de mentides. A esquenes del mon, però fent que mitja hora al dia, a la setmana, que més dona, els om...


  • 17
    Maig
    2013

    Sota el cel que jo recordo. Per Cirerot

    Dos i dos són quatre. Una ment brillant no ho admetria però jo sóc normal. Un home i les seves conviccions, quina futilesa. Vaig descobrir que t’estimava i segueixo perplex. No m’ubico ni m’importa i no em ve de gust que m’entenguin. El món s’ha fos. Fes-me parlar com els poetes.
    Sota el cel que jo recordo tot és commovedor.
    Alteracions subtils de la natura, batecs discordants sota la roba, a l’empedrat dels camins i més enllà dels camps llaurats.
    El lloc és tranquil i una mica estrafolari, perdut a la perifèria del no-res. Seiem a les escales d’u...


  • 17
    Maig
    2013

    Fang. Per Guiomar

    Plou amb força i, mentre sento la pluja, llegeixo un reportatge sobre els aiguats de 1962 al Vallès, dels quals ha fet ara cinquanta anys. Tinc un record d’aquells aiguats, tot i que la meva família no en va patir les conseqüències. Algunes teulades ensorrades, humitats a les parets, eixides inundades… eren algunes de les pitjors conseqüències pels més afavorits. No els va passar el mateix als nostres veïns menys afortunats que van perdre pares o fills en aquests aiguats que tanta destrucció van deixar en la nostra ciutat i sobretot en la nostra comarca.

    Va caur...


  • 16
    Maig
    2013

    Tota una vida. Per Rita

    L’Andreu va fer un bot del llit quan va sentir el telèfon, no eren hores habituals de trucar, d’interrompre l’últim son del dia.

    —Digui’m! Sí, què passa? Com ha estat? A quina hora? Ara vinc…

    Amb un no-res es va arreglar i va prendre el seu cafè. Va agafar un petit termos que tenia a la cuina i el seu bastó. Encara va donar una ullada a la fotografia que tenia al rebedor: una dona jove i guapa, que semblava somriure-li.

    Ja a la parada de l’autobús, va pensar en la Carla. L’autobús no va trigar a arribar i els seus pensamen...


  • 16
    Maig
    2013

    Flashback. Per Corricó

    Ha regirat totes les joieries de la ciutat fins a aconseguir la peça desitjada. Avui és l'aniversari  des que van decidir compartir llurs vides, i volia que fos un dia especial, de tan igual al que un dia va ser. Li ha regalat a la parella una arracada a joc amb l'anell d'aliança que fa tant de temps li va lliurar i li promet que mil vegades, si calgués, li renovaria el compromís. Reconeix, això sí, que els anys han passat i que tot és diferent, tal com ho son l'arracada i l'anell, però tan semblant com el metall noble que els conforma i la blava turqu...


  • 13
    Maig
    2013

    Abril. Per Ni La bao shuò

    L’altre dia era un dia d’Abril com qualsevol. Tant com, de fet, era un dia d’Abril molt especial, com és costum que sigui.  Gent i gent avall cap al centre de la vil·la desfilaven a les hores del migjorn de la diada, i després a mitja tarda.  Jo em resistia a sortir, ben present el que em quedava encara per fer, amb el dubte però, del que em deixava perdre, reclòs encara en el treball.
    Vora les sis no anava més, i vaig sortir en direcció cap a les places amb aquella sensació que s’anava fent present;  fer el que fa tothom en dies així perquè ho fa to...


  • 13
    Maig
    2013

    Salvem els mots. Per Cremar després de llegir

    Primer va ser Salvador Espriu amb el poema “Inici de càntic en el temple” –homenatge explícit a Salvat-Papasseit-, que ho va dir molt clar: “Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa”.

    Més tard serien la Roser, una activista convençuda a favor dels pronoms febles. La Montse i la seva lluita en pro de l’escriptura dels accents. I la Mariona, militant activa de les eles geminades amb punt volat al mig (<l·l>) . Tres persones intrínsecament unides per un tret comú: preservar la integritat dels mots i salvaguardar-los ...


  • 13
    Maig
    2013

    Els teus petons. Per Borrasca

    No sé per què quequeig en expressar-me, no sé per què em sap tot a cel, quan els teus petons alçen el vol.per traçar melòdics trinats.

         No sé, més ¿ ho sabré ?  Esforç feble, que assetgen la nostra felicitat i el nostre anhel.

         De vegades caminen sense consol,assedegats com a autèntics humans.

         Jo sento en ells el més profund un foc ardent, que em consumeix en flames cada dia si m'impedeixes nedar en el teu corrent; ¿  t'imagines tu per ventura la meva al...


  • 13
    Maig
    2013

    La càmera. Per Manel Roura

    Des que vam anar a viure al costat del mar, em va captivar la bellesa de les postes de sol darrere les roques del penya-segat i els fabulosos pins abraçant amb delicadesa la sorra de la platja. Com en un cortegi d’amor, tots dos es fonien amb la dolça música de les onades i el xiuxiueig del vent. No em cansava de contemplar aquest meravellós espectacle que es modificava vertiginosament quan els déus o qui sap qui ho decidien. Així, no es podia preveure la majestuositat, la violència o la serenor del paisatge i cada dia esdevenia una postal, una imatge que quedava per sempre enregis...


  • 13
    Maig
    2013

    La lluïssor de la vida. Per La Sirenita Perdida

    Els dos amants van creuar les mirades. Els seus ulls tristos amagaven la llum que, temps enrere, havia il·luminat a les animes esmorteïdes.
    La felicitat que tantes vegades havia revifat els cors escanyats per l’enyor, es va perdre en l´instant, en que ell, va traspassar la porta del paradís sense mirar enrere.
    Ella el va plorar minuts, hores, dies, setmanes...mesos, però ell no tornava. Les il·lusions van lliscar sota llàgrimes embassades de fel.
    El cel va quedar cobert per un tel gris, que no deixava passar cap estel, les flors s´emmusteïen i es modelaven le...