Blog 
Concurs de Relats de Sant Jordi
RSS - Blog de El calaix dels relats

L'autor

Blog Concurs de Relats de Sant Jordi - El calaix dels relats

El calaix dels relats

En aquest bloc trobareu tots els relats presentats al concurs de Sant Jordi de Regió7.cat, DiarideGirona.cat i Empordà.info. Tens temps per participar fins el 26 de maig. Els textos són lliures i giren a l'entorn d'un petó. Pots trobar les bases del concurs aquí: ...

Sobre aquest blog de Manresa

Els concursants opten a tres premis: ...


Arxiu

  • 27
    Maig
    2013

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     

    La font. Per Perseu

    La motxilla penjada en una espatlla, tot i que ja no portava l’entrepà ni l’aigua, semblava pesar més a cada passa. Les cames se li havien entumit al llarg dels quilòmetres. Per sort, en Miquel agafà el relleu de la bossa. Amb el matxet anava trencant les lianes i els esbarzers que se’ls hi posaven al davant, barrant el pas, però en Guillem cada  vegada tenia menys clar que estiguessin seguint la direcció correcta. De cop s’aturà, tragué el mapa de la butxaca del darrere dels texans però no sabia cap a on orientar-lo. Intentà trobar el sol rere les fulles però les capçades només deixaven passar una claror verdosa amb olor de falgueres, de fang i d’estany amb mosquits:
    -Ho veus? –assenyalà la ics feta en vermell plastidecor sobre el mapa –No ens haurem perdut?
    -Que no! El GPS diu que anem bé.
    -Però que no ho veus? ja no hi ha camí! i aquí hi surt dibuixat!
    -Deixa’m el matxet –el Miquel es calà de cairell la visera i l’avançà quasi empentant-lo-, passo davant.
    Les bambes de gimnàstica estaven xopes des que havien travessat pel mig el rierol. La línia blanca entre les plantes s’havia esborrat, i si no arriba a ser pel GPS, no haurien tingut esme per seguir caminant. Començà a maleir la llegenda de la Font dels Desitjos amagada en la malura; i també maleí el vell pergamí trobat pel Miquel dins d’un armari amb clau quan s’esmunyí mentre feien obres de rehabilitació a la biblioteca del poble; la lectura del qual els havia portat a emprendre l’arriscada aventura.
    Una paret de roca humida creixé de cop davant d’ells, i hagueren de fer marrada. Una petita serp verda passà entre els peus del Guerau, que va fer un salt esgarrifat. Tenia ganes de plorar, i de tornar a l’institut, d’on s’havien escapat durant el matí a través d’una tanca trencada del pati. Mirà l’esquena suada del Miquel que, matxet en mà, seguia endavant, pendent de tot el que ens rodejava. De cop, el so d’un brollador d’aigua es va anar fent més evident:
    -Ens acostem! Escolta! La font ha de ser per allà!
    Els lacrimals se’ls ompliren d’aigua quan aparegué la imatge nítida davant d’ells: la font, gran i d’aigua lletosa, construïda dins de la selva, a quilòmetres de qualsevol vil·la, com extreta d’un conte de fades. Hi van anar quasi corrent, perdent el matxet amb l’eufòria. S’abraçaren tot saltant. Després, en Guerau s’hi va posar d’esquena, va llençar-hi la moneda extreta de la guardiola i amb els ulls tancats va demanar a la fi el seu desig, com si resés:
    -Que la Neus em deixi fer-li un petó.

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook