Blog 
De rebot
RSS - Blog de Jordi Morros Graells

L'autor

Blog De rebot - Jordi Morros Graells

Jordi Morros Graells

Redactor.


Arxiu

  • Quin país més estrany

    A vegades la política és grotesca. No és pas per culpa dels polítics, sinó de certs polítics i de certa forma d’entendre la governança. No com un servei (queda molt maco dit així), sinó l’exercici pur i dur del poder. Els ennuvola. Grotesc va ser que els diputats del PP al Congrés rebessin dimecres i dijous amb un llarg i clamorós aplaudiment el president Mariano Rajoy, assetjat per la moció de censura, quan hi ha una sentència judicial que diu que el PP ha exercit corrupció institu...


  • No els ha sortit del tot bé

    Ara surt barat acusar qualsevol de racista i xenòfob. El líder del PSOE, Pedro Sánchez, és qui ha acabat d’enfonsar els preus en titllar de racista i xenòfob el president de la Generalitat, Quim Torra. Amb l’excusa, es qualifica els independentistes de supremacistes, un relat fàcil i tòxic. Aquest ha sigut un dels grans problemes des de sempre que s’ha aguditzat amb els missatges que s’escampen a una velocitat vertiginosa per les xarxes socials: les paraules perden el seu veritable significat. Quan algú titlla e...


  • Més autoritari, però més dèbil

    Ara resultarà que qui veritablement va guanyar les eleccions als Estats Units no va ser pròpiament Donald Trump, sinó Facebook. O per ser més exactes: gràcies a Facebook i a la filtració massiva de dades que s’haurien utilitzat per canviar comportaments electorals, perquè tot i que et creguis que votes el que vols, acabes votant el que et diuen. Us hi haureu trobat en alguna ocasió: si consultes qualsevol cosa per Internet com vols d’avió a un determinat destí o fins i tot cotxets de nens, quan tornes a obrir ...


  • Se’ls gira feina

    La batalla té molts fronts oberts però el combat s’està guanyant a poc a poc, molt lentament, després de molts anys de lluita. Entremig hi ha hagut amenaces, campanyes de conscienciació, queixes, alguna multa... Però els enemics encara planten cara en descampats, en qualsevol lloc mínimament allunyat de la façana d’un edifici, on hi hagi un racó de gespa, males herbes o sorra, i on creuen que ningú no els veu. Hi ha molt a fer encara, però les caques de gos retrocedeixen. Cada cop més gent recull...


  • Robots contra Espanya

    Som a l’era en què camions de transport de mercaderies sense conductor ja han començat a circular per les carreteres dels Estats Units. Els cotxes ja fa temps que ho fan i aviat sortirem de casa, el cridarem a través del mòbil, et vindran a buscar i et duran allà on els diguis també amb el mòbil. Som a l’era que veurà la desaparició del paper moneda i, més endavant, les targetes de crèdit. Tot serà virtual i via digital, ha dit aquesta setmana a Manresa el promotor de la criptomoneda catalan...


  • La neu, a la muntanya

    Quan neva, els mitjans de comunicació tenim la temptació de mostrar imatges bucòliques de paisatges i monuments emblanquinats, sobretot d’aquells llocs on no és gaire habitual que caigui neu. La veritat és que fa gràcia. Sobretot vist des del sofà de casa, no creieu? Aquesta setmana, per exemple, repassant diaris i alguns mitjans digitals he trobat titulars com «Imatges de postal de Roma nevada», amb magnífiques fotografies del Colosseu o el Vaticà ben nevats. Efectivament eren boniques i no es veuen sovint, no...


  • Poc acostumats al silenci...

    Us situo. Diumenge passat per qüestions de feina vaig ser força estona i en més d’una ocasió a la Bonavista de Manresa. S’hi feien els treballs de pavimentació i, més endavant, quan l’asfalt es va refredar, els de pintura. Em vaig endur moltes sorpreses durant el dia. Per exemple, l’aparent coordinació entre el munt de gent que treballava a l’obra (els de l’asfalt, els de la pintura, els de l’obra en si que repassaven detalls, els tècnics, els qui havien de controlar la circulació.... i ai...


  • Per què serveix el català?

    Diu el president de Ràdio Televisió Espanyola, aquella que no adoctrina, que la força que té l’idioma espanyol és terrible. I per posar un parell d’exemples José Antonio Sánchez ha assegurat que l’emperador Carles I ( i V d’Alemanya) era un poliglot però que utilitzava l’espanyol per parlar amb Déu. La veritat és que no hi trobo cap mèrit. Cadascú parla amb Déu com pot o com vol. La meva iaia Maria, per exemple, es comunicava amb Nostre Senyor en català. I cap prob...


  • Rehabilitació a cops de porra

    La rehabilitació és l’objectiu últim de les presons. En teoria. A la pràctica és més que discutible, tot i que conec gent que hi treballa a nivell social i la feina que fan té mèrit. Però això ja són figues d’un altre paner. Tenint en compte com va tot, i em refereixo al tema del procés, no m’imagino a quina mena de rehabilitació s’haurien de sotmetre Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els Jordis per sortir-ne, tenint en compte que les interlocutòries per les quals encara e...


  • Es busca nom per definir què passa

    Els sobresalts continus que es vivien al primer govern tripartit de Pasqual Maragall van fer que en aquells moments es comparés la política catalana amb una muntanya russa. Algú ho va batejar com el Dragon Khan. Parlem del 2003 al 2006, l’època de les negociacions del nou Estatut, aquell que van ribotejar del dret i del revés fins que la gent en va acabar fins als nassos i va començar a demanar el dret a decidir. I ara som on som. Si d’aquella època se’n va dir Dragon Khan perquè la política marejava i molt, co...