Blog 
De rebot
RSS - Blog de Jordi Morros Graells

L'autor

Blog De rebot - Jordi Morros Graells

Jordi Morros Graells

Redactor.


Arxiu

  • La culpa és de Rússia i Veneçuela

    El president del Govern espanyol, M. Rajoy, ha assegurat aquesta setmana al Congrés dels Diputats que l’Estat disposa de tots els mecanismes per evitar ingerències a les eleccions del pròxim 21 de desembre. Vaja, que ni Rússia ni Veneçuela –a qui acusen de no sé ben bé què però pel que diuen en té la culpa Catalunya, com no podia ser d’una altra manera– no podran interferir en les eleccions ni impedir que siguin netes. Vaja, que l’afer intern tan famós ja no ho és tan, si &eacut...


  • Les notícies falses ja són aquí

    D’aquí a 5 anys, i això és un no res, més de la meitat de les notícies que circularan per les xarxes socials seran falses. Així com sona. Seran mentida. Literal. Eps, que no ho dic pas jo. Ho diu la consultora Gartner, analista de negocis i tendències vinculades a les noves tecnologies de la informació. Encara més: no hi haurà prou capacitat tecnològica per fer-hi front. Això és el que ens espera, si és que ja no ho tenim a sobre. Jo ja estic una mica tip de rebre, sobretot via Whats, not...


  • Ho pots pensar, però no ho pots fer

    El responsable de comunicació del PP, Pablo Casado, ho va dir dies enrere: «Los delincuentes sediciosos acabaran en la cárcel». Ja hi són. O aquella altra que vaticinava que Puigdemont seguirà el mateix camí que Companys. Ara ens arribarà des de tot arreu, de la dreta i també de l’esquerra, aquella cantarella de «ja sabien a què s’exposaven». De la mateixa manera que els últims dies han sortit en tromba els entesos que «ja sabien» que una declaració per proclamar la rep&uacu...


  • Així no es pot treballar

    Quin dia de bojos, ahir. Pel tema del procés, és clar. Quan dimecres vaig anar a dormir semblava que el president, que per cert poc deu descansar aquests dies, optava per la DUI. L’endemà al matí (ahir per als lectors) ja van començar a córrer rumors que es decantaria per unes eleccions. Coi. Després que si convoca una compareixença a 2/4 de 2, que si es retarda fins a 2/4 de 3, que si ara no surto i que potser vaig al Parlament (senyal de DUI ?), fins que finalment compareixo a les 5 de la tarda per descartar eleccions (de momen...


  • Rutes alternatives

    Som una espècie de costums. Un exemple. Per anar a la feina acostumo a passar a peu per la carretera del Pont de Vilomara de Manresa, el tram que a l’estiu es va canviar de sentit. Ara és de pujada en direcció al barri de la Sagrada Família. Doncs bé. Quan l’he de creuar de baixada encara faig el gest de mirar si em ve un cotxe per la dreta. I quan camino de pujada faig el mateix: comprovar que no vingui cap vehicle per l’esquerra. Què voleu que us digui. Era una rutina diària que continuo mantenint sense ser-ne conscient. E...


  • En patinet i amb cara de velocitat

    Camino pel Passeig i em passa pel costat a tota pastilla un xaval en patinet. Fa cara de velocitat i tot mentre no para d’empènyer l’estri. Una mica més enllà un grup d’avis fa tertúlia a la terrassa d’un bar. Em puc imaginar de què parlen. De futbol, segur. Al banc que hi ha allà a la vora mateix un noi i una noia que deuen haver sortit de l’institut (ho dic per l’hora, per les motxilles que porten i per l’edat que aparenten) sembla que festegin. Tot són rialles. Al del costat hi ha una iaia amb un c...


  • Consumició amb dret a esbafar-se

    El procés és com el futbol. Ha arribat aquell moment que tothom hi entén. Em comenta el propietari d’un bar de Manresa que té el cap com un timbal d’haver d’escoltar els uns i els altres, aquests últims dies. Les converses sobre el tema han crescut de forma exponencial. Em comenta que amb els clients amb qui té confiança para el cop a la primera que engeguen. Amb els que no n’hi ha tanta aguanta de la mateixa manera que quan li parlen de futbol o, el que és encara pitjor, de les penes de cadascú, que diu ...


  • Idees preconcebudes

    Tot depèn de la perspectiva des d’on ho miris. Vull dir que sovint la percepció és una cosa, fruit d’idees preconcebudes, i la realitat és una altra. I fins i tot la realitat no té tan sols una versió, sinó moltes, en funció de les creences de cadascú, d’allò viscut o del racó de món on s’ha nascut. Posem-ne exemples perquè tots ens entenguem. Sovint veiem a les notícies que els Estats Units expressen el seu malestar perquè vaixells de guerra de la Xina fan maniob...


  • Actes clandestins, com abans

    Us imagineu que el fiscal general de l’Estat cités a declarar 712 alcaldes dels pocs més de 900 que hi ha a Catalunya per un suposat delicte de desobediència? Ui, no! que ja ha passat. O que a un jutge se li acudís prohibir un acte públic a Madrid sobre l’autodeterminació de Catalunya? Calla, que també. O que escorcollessin un setmanari? Buf. Ho han fet. O que Correus alerti els seus treballadors que es cuidin prou de no repartir documents del referèndum. Doncs sí, va per aquí. Pobres carters, ara els passen l...


  • Un ple massa llarg, pel meu gust

    L’escenificació no ha estat la desitjada. Em refereixo als plens del Parlament que hi ha hagut aquests dies. Qui volia solemnitat a l’hora d’aprovar la llei del referèndum no la va veure per enlloc, i qui volia arguments polítics (per altra banda ja prou sabuts per tothom del dret i del revés) es va perdre en un debat ple de tecnicismes sobre reglaments, consells de garanties, articles d’aquí i d’allà, suspensions del ple per fer una reunió de la mesa o la junta de portaveus i desavinences internes entre grups pa...