Blog 
De rebot
RSS - Blog de Jordi Morros Graells

L'autor

Blog De rebot - Jordi Morros Graells

Jordi Morros Graells

Redactor.


Arxiu

  • Un dubte: esmorzo o no esmorzo?

    Us ha passat mai que aquells que en teoria han de vetllar per la vostra salut acostumen a ser qui més dubtes us generen?


    Vaig més enllà dels metges, sobretot els de capçalera, que prou aclaparats van. Em refereixo a la gegantina Organització Mundial de la Salut. La va fer grossa amb allò que menjar salsitxes, hamburgueses, llonganisses o bull blanc pot causar càncer. Ara alerta que si veus sovint begudes calentes és «probable» -i ho diu així mateix, «probable»- que tinguis càncer d&r...


  • Ens hi juguem un pèsol?

    Sap greu, eh?, però comença una nova campanya electoral. Us ho dic per si no ho sabíeu. Quan estigueu distrets mirant alguna televisió pública us apareixeran de cop i volta aquells espais electorals gratuïts absurds, i el mateix us passarà si escolteu la ràdio. Als carrers els fanals s'ompliran novament de cares somrients amb lemes perquè els voteu. Potser en algun fanal o alguna paret hi quedarà una mica d'espai per penjar-hi algun cartell de la revetlla de Sant Joan. Ja ho veurem. Us arribarà a casa, si és ...


  • Estàs per mi o pel mòbil?

    A la taula d'un bar del Passeig de Manresa, al migdia, un dia de festa i a l'hora del vermut, pare, mare i fill no es diuen ni piu. Ni tan sols es miren a la cara. Aparentment sembla que n'ha passat una de grossa o que hi ha hagut una discussió familiar. Però ni això. Cadascú està absort al seu telèfon mòbil. Ni tan sols alcen la vista de la pantalla quan fan un glop. És una escena habitual. Gairebé tots els clients de la terrassa tenen el mòbil damunt la taula o entre les mans. La majoria sí que xerren entre ells...


  • Riure per combatre prohibicions

     Amb el risc que em pugui generar alguna enemistat o com a mínim alguna ganyota, fet que a hores d’ara ja em preocupa més aviat poc, confesso que el tema de les estelades a la final de la Copa del Rei m'ha fet més aviat riure. Primer la prohibició, que trobo aberrant, i després per les reaccions d'uns i altres. O sigui, dels independentistes i també dels unionistes més recalcitrants que comparen l'estelada amb banderes feixistes. No hi veuen més enllà del nas. Vull dir que un estat que va negar la celebració d...


  • Les millors universitats malgrat tot

    La universitat Pompeu Fabra, l'Autònoma i la de Barcelona són les tres millors universitats de l'estat, segons un estudi de la Fundación Conocimiento y Desarrollo, després d'analitzar 66 universitats de tot Espanya. Diuen que és l'estudi més exhaustiu que s'ha fet mai sobre el sistema universitari. Doncs l'enhorabona. Però, ai las! Ja hi ha qui hi ha trobat peròs. Us imagineu quins? Doncs els heu encertat (o no). Hi ha qui pensa que és una absurditat que les acreditin com les millors quan imposen (sí, he dit imposen) el ...


  • I si abracem els arbres?

    Ara que oficialment encara no estem en campanya electoral tot i que ja fa mesos que dura, permeteu-me que parli d'arbres. No perquè siguin estàtics com alguns polítics, sinó perquè em ve de gust.

    Els arbres són aquells éssers vius que donen color a la ciutat. Fa que tinguem la sensació que no estem envoltats de ciment i asfalt. Però, com que no són al seu hàbitat natural, quan creixen les arrels alcen les voreres, fan malbé places i carrers, i llavors posem el crit al cel i demanem a l'Ajuntament qu...


  • Més classes al carrer, si us plau

    La dirigent socialista i exministra Carme Chacón diu que renuncia a ser cap de llista del PSC a les pròximes eleccions generals per raons polítiques que, segons ella, no són rellevants. Se li entén tot. O sigui, res. Jo faré el mateix. Dimecres al matí vaig anar a parar a la plaça Major de Manresa per qüestions que no fan al cas. No n'heu de fer res, vaja, com diria Chacón. I ara sí que va de debò. Vaig trobar un Barri Antic vigorós, amb desenes de nois i noies que anaven d'una banda a l'altra intentan...


  • Més càmeres que mai al ple

    No recordo tanta expectació mediàtica al saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa com la que hi havia ahir. Sis càmeres de televisió amb els seus respectius tècnics al darrere, dues unitats mòbils per retransmetre en directe un o dos minuts del ple, i un munt de periodistes més de premsa i ràdio repartits per tota la sala. La majoria de fora i de cadenes de televisió atretes no precisament per les peculiaritats de la ciutat, ni per Sant Ignasi, ni per la Seu ni pel Passeig, que ara a l'estiu torna a la vida, sin&oacut...


  • Vacunat de les derrotes del Barça

    Sóc de la generació que estava acostumada que el Barça perdés. Millor dit. Que no guanyés gaires títols, que fes un joc més aviat irregular. Una de freda i una de calenta. Però tot i així continuaves sent del Barça. Recordo un any que va guanyar la Copa del Rei i el Madrid la lliga. A la cua del cole per entrar a classe, a l'època de l'EGB (pronuncieu-ho tal com sona, en castellà i exagerant la G, que és com en dèiem aleshores), em vaig discutir amb un company sobre quina competició era...


  • Carta de disculpa als refugiats

    Senyors refugiats. Us voldria dir que em sap molt greu el tracte que rebeu per part de les anomenades autoritats europees, aquelles que ignoren que les veritables autoritats són les persones i no interessos inexplicables que provoquen que estigueu atrapats envoltats de tanques en terra de ningú, sense tenir cobertes les principals necessitats bàsiques, passant fred, gana i, sobretot, amb la incertesa de què serà de vosaltres, dels vostres fills, dels que acaben de néixer enmig del fang, i de la vostra gent gran. M'avergonyeix. No és el que u...