Blog 
El raspall
RSS - Blog de Francesc Galindo Reyes

L'autor

Blog El raspall - Francesc Galindo Reyes

Francesc Galindo Reyes

Cap Àrea Societat Manresa.


Arxiu

  • Una nena i un nen pugen a un tren

    Diu la notícia que un nen i una nena de P-4 d’una escola del Gòtic de Barcelona es van escapar del centre educatiu, van anar caminant sols fins a la plaça Catalunya i van baixar fins a l’estació subterrània dels ferrocarrils catalans, des d’on van accedir a l’andana i van pujar a un tren. Els infants van aprofitar l’hora de dinar per esquivar la vigilància de les monitores de menjador i emprendre la seva aventura. Impossible no imaginar-se la parella com una miniversió de «La gran evasió», &...


  • El carret d’anar a la compra

    Els dissabtes surto de casa amb el carret d’anar a comprar cap al súper. El faig servir perquè és molt més còmode i pràctic que carretejar bosses de plàstic. Tota la vida hem vist dones amb el carret pel carrer, però és una obvietat que no és tan comú que l’utilitzin els homes. Una caixera del súper em va explicar mentre feia cua que hi ha homes a qui fa vergonya fer-lo servir. Jo me la crec perquè sap de què parla. L’altre dia, mentre posava la compra a lloc abans de pagar...


  • En el nom del pare

    Del reeixit monòleg de Carles Capdevila sobre «Educar amb humor» em  quedo el comentari que va fer sobre els mals pares. Deia que la seva  filla gran llegeix. Sempre ho ha fet. Fa anys, uns pares que no tenien  aquesta sort amb el seu fill li van dir que com ho havia aconseguit. I  ell va replicar, sorprès, que molt fàcil, que ells eren uns bons  pares i havien comprat a la seva filla un llibre. Relatava que amb el  segon fill els van cridar de l’escola perquè suspenia àmpliament i  amb eficàci...


  • Supervivents

    Admeto que em quedo enganxat com una paparra al televisor quan ensopego amb algun capítol de programes de supervivència que fan a Discovery Channel. És veure com intenten fer foc i ja no em puc moure ni un mil·límetre. Aviat serà el meu aniversari i fa dies que deixo caure, per si algú m'escolta, que m'agradaria tenir un ganivet de  supervivència, pedra foguera i pastilles de magnesi. A la que l’Ultimate survival Edward Bear Grylls comença a treure espurnes de  la pedra foguera amb les dents de serra del matxe...


  • El ministre Súria

    Una de les anècdotes que explica el meu pare és que un dia caminant  per Súria un conductor li va demanar si ja havia arribat a Sòria.  «No, no pas», li va dir. Tot i que la grafia és molt similar i, a  banda de la inclinació de l'accent, només faltaria completar la 'u'  per formar una 'o' perquè fos idèntica, a les dues poblacions les  separen molts quilòmetres, concretament 351 en línia recta i 424 si  es va per carretera. L’home es va posar les mans al cap. Els ...


  • La camisa d'un home del súper

    Em creuo amb ell de tant en tant. Té la mirada desvalguda dels que han estat apallissats per la vida. Mal afaitat i amb una camisa vella, camina arrossegant els peus. Un pobre. Fa uns dies el vaig veure donant part del poc que havia comprat al supermercat del barri a una noia jove que demanar caritat allà. Es notava que no era la primera vegada que compartia la seva exigua compra. Vaja. Quan es van fer públics els Papers de Panamà em va venir al cap l’home del súper. Em va semblar una versió actualitzada del conte de Tolstoi «La camisa ...


  • 19
    Març
    2016
    Manresa mobilitat bicicletes

    Bicis i motos

    Jo ja no sé en quina ciutat visc. Resulta que no es va dir mai  Minorisa i que és apta per a bicis. Després d’anys de repetir segons  què sorgeixen veritats que no ho són pas. Potser Minorisa no seria  apta per moure’s en bici, però Manresa sí, tal com reflectia un  reportatge del diari aquesta setmana. Amb unes bicis dotades de plats  i pinyons que fins i tot a mi em permeten pujar fins a Castellnou no  s’aguanta gaire que la carretera de Vic sigui el Tourmalet. I ja no  diguem si es fa s...


  • La relliscada del duro a l’euro

    Explicava el cap de la Policia Local de Manresa, Jordi Mora, que temps  era temps els agents portaven un duro per trucar des de la cabina telefònica si sortia una emergència.


    Les coses han canviat moltíssim. Aquesta setmana una dona de 75 anys es va entrebancar i va caure. Els vianants la van socórrer i van trucar immediatament al 112 i als seus familiars. En un tancar i obrir d’ulls les assistències mèdiques ja havien arribat i l’atenien.

    Els que l’ajudaven només havien pogut incorporar-la, eixug...


  • Amb un parell de talons

    Erine a la piscina. Izel a la piscina. Erine i Izel a Eivissa. Deveu haver vist aquests dies al diari el reportatge sobre la nena manresana que creix feliç contra pronòstic gràcies a la determinant actuació d’una mare coratge, Esther González, per salvar-la de la leucèmia gràcies a un trasplantament de medul·la compatible provinent de la seva altra filla, la Izel. Fa anys aquesta fotografia blava i alegre de l’Erine i la Izel era al cap de les persones que se les estimaven i que han anat veient com es feia realitat. Com si...


  • L’home del ‘whatsac’

    Com l’home del sac, en la seva accepció manresaníssima, es coneixia  el jove Ignasi –que seria el fundador dels jesuïtes– quan va  arribar vestit de pobre, amb roba de sac.

    De forma més àmplia, a  l’home del sac se’l representa com una figura que va pel carrer  quan és fosc buscant nens per endur-se’ls ficats dintre d’un gran  sac a un lloc desconegut i terrorífic. Aquesta setmana hem estrenat  una tercera accepció: l’home del whatsac. Es tracta d...