Blog 
El raspall
RSS - Blog de Francesc Galindo Reyes

L'autor

Blog El raspall - Francesc Galindo Reyes

Francesc Galindo Reyes

Cap Àrea Societat Manresa.


Arxiu

  • 23
    Setembre
    2017
    Catalunya Central Les columnes

    Història

    La interessantíssima entrevista a Iñaki Anasagasti emesa de matinada per la televisió pública estatal al programa «La galería» va tenir un moment de pura màgia quan el veterà polític basc va explicar una enormement tensa i complexa negociació amb la direcció del PP quan Mariano Rajoy no era president sinó membre de l’equip d’Aznar, que no era present a la trobada. L’equip negociador basc estava donant un bany als populars –concretament va dir que els estaven donant «sopas c...


  • 16
    Setembre
    2017
    Catalunya Central Les columnes

    Perquè ho dic jo

    Suposem -i ja seria molt suposar- que el Govern de Catalunya i milions de catalans s’estiguin comportant com adolescents eixelebrats. Volen fer la seva, no accepten les prohibicions del pater familias i van pel camí de fotre’s una nata de proporcions espectaculars. Encara que tot això fos cert, no ho seria menys que si l’argument amb el qual es vol tornar l’ovella esgarriada a la cleda és ‘perquè ho dic jo’, el fracàs està garantit. I no diguem el fiasco que suposa haver d’anar per la vida donant lími...


  • Veig el futur II

    El 6 de maig passat publicava un article titulat «Veig el futur». Avui toca escriure «Veig el futur II». Fa tres mesos advertia que, sense fer tocs màgics amb una vareta ni concentrar energia sobre una bola de vidre, podia veure com el setembre molta gent no se’n sabria avenir, que la zona blava de Manresa gairebé s’hagi doblat en nombre de places. Recordava que no som pas alemanys sinó mediterranis, i acostumem a interessar-nos molt poc per les coses quan es poden redreçar i molt per les que ja estan dades i beneïdes. &la...


  • Dades obertes: dades tancades

    Conceptes com «dades obertes» i «transparència» són utilitzats per l’Administració com a coartada quan, en realitat, allò que imperava i impera és la difusió a so de bombo i platerets de les informacions favorables i l’intent de fer passar per l’ombra tant com es pugui les desfavorables. En el cas de les dades obertes, en molts casos s’ofereixen dades (això sí) però de forma que no es puguin utilitzar per fer sèries comparatives, per exemple. Una forma d’evitar-ho &eac...


  • Llobet i l'elefant

    Llegia, uns dies després que es fes públic que el manresà Antoni Llobet deixava la secretaria de polítiques educatives del departament d’Ensenyament de la Generalitat, que un elefant havia matat un turista atravessant-lo amb un dels ullals. El turista es va acostar massa a l’animal per aconseguir bones fotos i ho va pagar amb la seva vida. I què té a veure una cosa amb l’altra?, pensaran. Jo li trobo paral·lelismes amb l’enfrontament que viu la petita Catalunya amb la gran (i encara no prou lliure) Espanya. Amb tants p...


  • Síndrome de l'emperador

    Una de les notícies de la setmana ha estat l'absolució d'una mare que havia estat denunciada pel seu fill d'11 anys per haver-li donat una bufetada després que es negués a posar l'esmorzar a taula, un càstig que el titular del Jutjat Penal número 2 de la Corunya, José Antonio Vázquez Taín, ha vist «justificat» davant l'actitud de «síndrome de l'emperador» del menor, que s'havia negat a fer cas i havia arribat a llançar un telèfon. I es tracta d'una notícia rellevant perqu&egrav...


  • De pel·lícules

    Viure és conviure amb les pel·lícules pròpies i alienes. No us costarà gens rememorar una situació en la qual algú amb qui heu tingut contacte ha arribat a conclusions totalment errònies a partir de suposicions sense fonament. Se’n diu col·loquialment muntar-se la pel·lícula, i els humans som màquines fenomenals de muntar-nos embolics a partir de prejudicis, males interpretacions, punts de vista exclusius i una memòria tan selectiva que pot arribar a resultar gens fiable. El que em sorprè...


  • Viure més enllà

    Avui publiquem un reportatge a La Revista sobre les cinc persones més ancianes de Manresa, amb edats que van entre els 106 i els 104 anys. Resulta irresistible llegir-se’l per intentar trobar la fórmula de l’elixir de l’eterna joventut. Una de les protagonistes recorda que al bar que portava hi anava Torrebruno. El recorden? Baixet, amb aquell accent italià i conductor de programes infantils com La Guagua. Quan Torrebruno va entrar al bar Caracas i va demanar una cervesa va veure a l’altra banda de la barra una dona maca, però, segurament,...


  • El blues de Monbus

    Són molt nombroses les incidències que s’han produït des que Monbus es va fer càrrec del servei de transport públic de viatgers entre Manresa i Barcelona, a final de l’any passat. L’estrena la va fer amb uns aiguats considerables, en plena campanya de compres nadalenques. Els conductors es perdien, les màquines validadores no validaven, els horaris no es complien i els usuaris s’enfilaven per les parets fins al punt d’organitzar-se per fer públiques amb fluïdesa les seves queixes, el que va fer que tinguessin ...


  • 14.000 WhatsApp i cap missatge

    Un pare -no diré el nom, pot ser qualsevol- esparverat per la notícia del jove de 13 anys que va ser castigat tres dies sense mòbil i que quan el va poder connectar havia rebut 14.000 Whats-App, va demanar al seu fill quants missatges rebia de mitjana al dia. La resposta va ser que uns set-cents WhatsApp, més centenars d’altres xarxes socials. Parlem d’un jove qualsevol que habita l’entorn que entre tots hem construït (també ell mateix, però amb molta menys responsabilitat sobre el que està passant que els adults). Uns ...