Blog 
El raspall
RSS - Blog de Francesc Galindo Reyes

L'autor

Blog El raspall - Francesc Galindo Reyes

Francesc Galindo Reyes

Cap Àrea Societat Manresa.


Arxiu

  • 05
    Novembre
    2016
    Catalunya Central Les columnes

    Els 1.500 del bus

    Ara que s’ha acabat la vaga a la línia de bus que enllaça Manresa i Barcelona i els treballadors han donat el vistiplau a l’acord, és hora de fer algunes reflexions. Els xofers han fet pressió per defensar els seus drets laborals i el resultat han estat 1.500 viatgers diaris que havien de matinar més i arribar més tard a casa. Hi havia una sentència judicial que obliga a canviar de concessionària i els usuaris han hagut de passar més nervis en els trajectes per la inseguretat de si els podrien fer o no; es considera...


  • Em permet fer-⁠li una entrevista?

    Així diuen que comença, no ho sabré del cert fins dijous que ve, la novel·la inèdita de Roberto Bolaño, «El espíritu de la ciencia- ficción», una precursora de la fascinant «Los detectives salvajes». Bolaño, que després de la seva mort està considerat un escriptor de culte i el seu nom es posa al costat del de Borges i Cortázar, però que en vida va ser vigilant nocturn de càmping a Castelldefels, rentador de plats, grum, encarregat de la recollida de brossa... Bola&ntil...


  • «Lost in translation»

    Vaig anar a veure la pel·lícula de Sofia Coppola «Lost in translation» a començament del 2004 i ha estat un autèntic plaer tornar-la a veure aquesta setmana a la tele. Es tracta d’una aposta calculadament arriscada de la directora, que ja havia mostrat una sensibilitat aguda en «Les verges suïcides». Per una part la història caminava sobre un fil argumental primíssim, que gairebé desapareixia de la visió de l'espectador. D'altra banda, si poses Bill Murray i Scarlett Johansson junts en una pel·...


  • La moda dels pallassos diabòlics

    No és una broma. Hi ha centenars de casos recents documentats  d’agressions protagonitzades per homes vestits de pallasso. Els atacs  presenten una molt variada intensitat i van des d’aparèixer de sobte  amb la cara pintada, nas de pallasso i roba de colors cridaners  (preferentment groga combinada amb vermella) per provocar un ensurt, a  clavar una ganivetada i fugir. En el rerefons d’aquesta moda hi ha  que són accions que funcionen molt bé a Internet i corren com la  pólvora per les xarxes socials. L...


  • Com caure bé a un incívic

    Caure bé és tot un art que té les seves tàctiques. N'exposaré 5 que  són de manual: fer servir el llenguatge corporal adequat (fer un  gairebé imperceptible moviment de reconeixement pujant i baixant les  celles, imitar les postures de l'altra persona, somriure, mantenir un  contacte visual directe, inclinar el cap per exposar l'artèria  caròtide i així demostrar que no som una amenaça), interessar-te per  les activitats del teu interlocutor, demanar un favor (es coneix com  l'...


  • El càncer, una forma de viure

    El càncer és el tabú més gran del món. Les estadístiques són tan esfereïdores i es tracta d’una malaltia que ha fet tanmal a tantes persones properes que la immensa majoria de la població el que fem és adoptar l’estratègia de l’estruç, ficar el cap dins d’un forat i fer com si la cosa no ens afectés.

    El professor Jordi Estapé i la doctora Tània Estapé van ser convidats perla Coordinadora de Jubilats d...


  • 24
    Setembre
    2016
    Catalunya Central Les columnes

    Què passa a la Gispert?

    Entre els temes d’interès informatiu que es van tractar en el darrer ple municipal de l’Ajuntament de Manresa destaca la situació d’incivisme que es viu a la plaça Gispert. El tema el va posar sobre la taula la CUP mitjançant una pregunta en la qual explicava que la plaça ha estat (i segueix sent) escenari de confrontació i malestar entre veïnes i comerciants pel mal comportament continuat d’un grup de persones. Consum d’alcohol en excés i també d’altres substàncies, crits, soroll i falt...


  • La Fira de les Merdes

    Demà se celebra la primera Fira de les Merdes de Catalunya (FemsCat), impulsada per una vintena d'entitats que denunciaran al municipi de Tàrrega la mala gestió que consideren que es fa d’alguns residus. Critiquen que hi ha abocadors camuflats com a plantes de compostatge i la complicitat entre polítics i grans corporacions per permetre formes de producció insostenibles. La idea és impecable: fer servir un format tradicional de promoció i lleure i tunejar-lo perquè esdevingui reivindicatiu i que serveixi per remoure consci&...


  • La meva generació

    Hi ha qui s’ha sentit insultat per l’article que vaig fer dissabte passat sobre la discoteca Atangia i, com que no era en absolut l’objectiu, vull deixar meridianament clar que era un local del qual vaig ser client i que jo també m’estimava. Hi vaig conèixer gent molt interessant i m’ho vaig passar francament bé. Jo era (i sóc) un obrer que hi anava els diumenges a la tarda a escoltar música i a passar-m’ho bé perquè trobava que tenia més sabor que altres locals.
    A vegades passa que el que e...


  • Els fantasmes de l’Atangia

    La discoteca manresana que més s’assemblava al Far West, l’Atangia, encabirà un concessionari d’Alfa Romeo i Jeep. Durant un temps,  caminar per l’interior del local en perpètua penombra amb les orelles  martellejades va ser una aventura.

    La clientela la componia una fauna  fidel que encaixava allà tant com hauria desentonat en un altre  ambient d’aigües més calmades. Hi havia qui no hauria entrat mai a  l’Atangia, perquè formar part d’un ambient en què a vegades...