Blog 
Felipo's Newsletter
RSS - Blog de Ramon Felipó

L'autor

Blog Felipo's Newsletter - Ramon Felipó

Ramon Felipó

Manresa 1950. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Estudis a la London School of Economics. He col•laborat als desapareguts : Tele/exprés, El Correo Catalán, El Noticiero Universal, Canigó, El Llamp, Correu de la Baronia, Berguedà Actual, El Vilatà o El Món; i a la Vanguardia, El Pa...


Arxiu

  • 04
    Juny
    2014

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

    Valentí Serra de Manresa, Igualada i Fra Frederic de Berga

     

    Valentí Serra de Manresa, Igualada i Fra Frederic de Berga El proppassat 6 de maig vaig anar a la presentació del llibre “Els Frares Caputxins de Catalunya : de la segona República a la postguerra” Col.lectània Sant Pacià, 2014. L’acte que es va fer a l’Aula Magna de la Facultat de Teologia de Catalunya davant de varis centenars de persones. Sempre m’ha intrigat la vida i sobretot l’assassinat de Fra Frederic de Berga (que te un carrer a la seva ciutat), aquest llibre explica com ell i desenes de caputxins van ser salvatgement assassinats durant els anys 1936 i següents, pel sol fet de ser religiosos. L’anticlericalisme, era una forma usual que tenien “unes falses esquerres” per entretenir al poble, en contes de lluitar per la transformació de la societat, canviar el model de producció i fer un estat modern i europeu. Des del 19 de Juliol de 1936 a Catalunya es va practicar el genocidi sistemàtic de tot el clergat catòlic, la destrucció, enderroc, crema o robatori de tots els bens de l’església catòlica – això és un fet evident – i ara de vegades massa oblidat.

    El dirigent comunista heterodox de caire trotskista Andreu Nin del POUM va dir en un discurs el 8 d’agost de 1936 referint-se al problema de l’església “Nosotros lo hemos resuelto totalmente yendo a la raíz, hemos suprimido a los sacerdotes, Iglesia y culto”; a un míting a la plaça de braus de la Monumental de Barcelona, el 25 d’octubre de 1936, la Frederica Montseny afirmava “¿Qué extraño tiene que en España hayamos quemado conventos e iglesias? ¿Acaso son controlables las masas desbordadas ante la injusticia y el atropello? En España no se ha destruido y si se ha matado. Ha sido por la convicción de que era preciso y con pleno conocimiento de causa”.

     

    Per tant en uns pocs dies va quedar cremat, destruït i posteriorment, encara va haver-hi qui va fer enderrocar les esglésies i convents (com a Manresa o Berga). El llibre escrit, amb el rigor d’un historiador que recull i analitza els fets fa feredat, en veure com foren tractats els frares caputxins catalans i destruïdes les seves pertinàcies com les de : Manresa o Igualada. Fra Valentí narra, sense cap mena de rancúnia, tot el que va patir la seva ordre. Llibres com aquest, ara que sembla que per llei del pèndol, només toca reconèixer unes altres greus i fatídiques desgràcies. Soc dels que – sempre - creu que la violència, l’assassinat i les injustícies s’han de condemnar sempre, vinguin d’on vinguin o que l’assassí sigui de dretes o esquerres. Fra Valentí ha esperat 75 anys de la fi de la guerra per publicar el que va recollir, documentar i provar de tota la repressió brutal i injustificada del caputxins. Els manresans o Igualadins podran saber del patiment d’una bona gent, del seu assassinat, de com van destruir un patrimoni de les seves ciutat i de la dura que fou la represa de la vida religiosa en l’immediat primer franquisme.

     

    Els qui tenim algun any recordem i recordarem sempre com les esglésies, convents o altres edificis religiosos serviren d’aixopluc a tot el moviment polític o sindical antifranquista: tant el sindicat CCOO com l’Assembla de Catalunya es van fundar en temples catòlics. Voldria assenyalar que el primer sindicat democràtic d’estudiants de la Universitat de Barcelona l’SDEUB es va constituir en “la Caputxinada” als convent dels frares Caputxins de Sarrià entre 9 i el 11 de març de 1966. Seria d’allò més interesant que Fra Valentí seguis en un altre volum la continuació i expliques la contribució caputxina – que fou directe i molt important – a les taques del redreçament nacional de Catalunya i a la lluita per les llibertats, polítiques, sindicals i nacionals dels catalans.

     

    En tot cas gràcies Fra Valentí per fer-nos saber una mica més de la tràgica història catalana.

     

    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook