Avui em trobava avorrit com una ostra i m’he entretingut, buscant per la xarxa, publicacions de la nostra ciutat, la nostra comarca o el nostre voltant. He arribat a una revista de no sé quina tirada ni quina periodicitat, tant me fa, corresponent a l’any 2011. He tingut una grata sorpresa al veure que en un apartat de la mateixa, parlaven de mi. És molt edificant veure com cinc anys enrere un servidor ja aixecava passions en el món d’uns homínids titulats i com eren capaços d’intentar, sense assolir-ho, el descrèdit gratu&i...

Certament, ho haig de reconèixer, sóc profundament antisocial. Em direu en què em baso per fer una afirmació tant poc ortodoxa, si ho mirem des del punt de vista dels convencionalismes però ja fa molt de tempos que les circumstàncies m’han allunyat molt dels convencionalismes. L’home ha de ser, per necessitat, autodidacte, fer el contrari és convertir-se en l’ombra autòmat de l’habitual que marquen algunes lleis absurdes però emparades per la majoria de ments blanques – i no parlo de puresa sin&oac...

   Sí senyor! Ja era hora que algú s’adonés de que el que fa realment falta per portar les regnes i els destins d’una administració són les coses realment importants. Deixant de banda banalitats i tonteries que no serveixen per res, simplement per perdre el temps i omplir actes de reunions amb parafernàlia buida i amb aspecte d’autèntica fullaraca. Parlo de qualsevol administració. Totes estan farcides de persones anomenades a dit i predisposades a passar per caixa a final de mes, després d’hav...

Feia temps
que no gaudia tant. Dos cadàvers polítics en un cara a cara que tan
es podia acabar en un cul a cul, o com el Rosari de l'Aurora. L'un
desfasat, carregat de corrupcions en el seu partit i amb un
currículum, no personal, per llogar-hi cadires. Certament que en
política, apart de responsabilitats penals i civils, també s'han
d'assumir les responsabilitats polítiques, i el principal encausat,
encara que no processat, és el president del partit. El gallec aquí
es va equivocar. Tot dient que si depenia ...

Madrid perseguint a CDC pels descosits. Acusacions no demostrades, mentre per altres indrets i partits hi ha qui reconeix haver pactat comissions a canvi d’adjudicacions. No cal anomenar-los, tots sabem qui són i que ara se’ls hi acaba. Per altra banda deu diputats d’un parlament fan anar de corcoll a la resta, que “només” són cent seixanta-cinc. La Policia Local d’Olot multant a la Guàrdia Civil. L’Ajuntament de Sant Fruitós investigat per la benemèrita. A Castellgalí hi ha un pispes que ha fet de l...

Possiblement vagi equivocat, ja ho dic per endavant, però Manresa no
em deixa de sorprendre, tot i fer quasi seixanta anys que hi visc.
Des de que vaig néixer-hi.

Quan un municipi és capaç d'intercanviar regidors de ideologia,
teòricament contrastada, amb altres partits més aviat antagònics,
vol dir quer les coses no van bé. O al menys, que la gent s'apunta a
un partit com aquell qui compra l'entrada al cinema. Si no hi ha
passadís, doncs ja m'està bé la del mig. Però allà ...

No sóc pas, ni pretenc ser-ho, cap guru de la política. Politòlegs professionals i aficionats, actualment, emplenen tots els àmbits. Jo simplement expresso una humil opinió i, afortunadament, mai m’he equivocat gaire més del que s’equivoquen els grans tertulians, d’emissores serioses, els professionals de la política i els grans estrategs de tot i força.

No fa gaire, dos dies abans de les eleccions - plebiscitàries? – al Parlament de Catalunya, vaig enviar una col·laboració a un con...

Aquest dissabte canvia l’estació. Després d’un calorós estiu on les suors polítiques s’han marcat a les aixelles més delicades i pulcres i els desodorants no han donat l’abast per mal dissimular olors corporals poc agradables, arriba la bona temperatura. Per fi el canvi de camisa no haurà de ser tant habitual i les expectatives podran tenir una llargada una mica més extensa. Ben bé ja no s’haurà de canviar d’idea cada dia, sinó que es podrà esperar a que passi una setmana, ben bona, per dir blanc on s’havia dit negre i retornar a federalismes obsolets amb les calors...

Vivim en un món de signes i de símbols. Valorem molt més qualsevol cosa pel seu color, no pas pel seu contingut. Sense menysprear simbolismes intocables, crec que tampoc hem de fer exageracions innecessàries i voluminoses en continent i amb un contingut, més aviat retallat i minso.

Us diu això un que va pertànyer, durant divuit anys, a la massa militant d’un partit espanyolista, cert, però convençut de que es podria fer més sumant que no pas restant.  Per tradició familiar primer i per convenciment propi després la meva militància era meditada, conseqüent i tole...

Diuen que d’ara en endavant anirem molt bé. Un cop haguem assumit que s’ha de pagar un euro per recepta, perquè la Generalitat no hagi de patir i un percentatge del preu del medicament, perquè l’estat espanyol no tingui tantes despeses. Que haurem de col·laborar en el preu de totes les coses, totes dic, perquè al apujar-se l’IVA el Setembre s’apujarà tot. Un cop haguem entès que ara, fins i tot ser enterrat serà cosa de rics, perquè els pobres que quedin no tindran les possibilitats de pagar un vint-i-u per cent d’impost per una caixa de fusta. Malauradament els menys a...