Blog 
Joan Soler i Golobart
RSS - Blog de Joan Soler Golobart

Arxiu

  • 18
    Juliol
    2012

    Reflexions sota zero

    Ja em direu on està la solució. Quan uns et collen per aquí i altres et collen per allà, segur que tombes i no ens podrem alliberar. Ja em disculpareu l’esment d’un cantautor compromès, però la història és repetitiva. Últimament s’estan estirant tant les cordes que, fins i tot, homes de bé, per dir-ho d’alguna manera, comencen a no ser tant correctes, tant estrictes i molt menys submisos. Què cal esperar? Ho demano veritablement.

    D’acord que alguns encara, i compte amb l’encara, podem menjar a diari. Que altrament hi ha esperances per tenir un futur digne. Que...


  • 20
    Juny
    2012

    Els tramvies van sense cavalls?

    Des que els tramvies van sense cavalls, poc o molt abans d’ahir, hi ha hagut una institució armada, compte amb els fusells, que s’ha enrocat amb ella mateixa i lluny de confraternitzar amb el populatxo, s’ha dedicat a aixecar grans castells indòmits on franquejar l’entrada resulta una tasca difícil, molt difícil.

    D’acord que col·lectius similars van començar, també, pretenent un secretisme atordidor que feia créixer els rumors sobre fets paranormals que esdevenien al seu interior, però el pas del temps, molt poc a poc, i ajudats per gent assenyada que els hi podia...


  • 05
    Juny
    2012

    Passi-ho bé tingui!

    El que subscriu aquesta opinió, des del criteri més planer, no intenta, en absolut, demostrar que està en possessió d’una veritat categòrica. El que vol demostrar és que, sovint, la normativa sobre la bona educació i els paràmetres que delimiten un condicionant de sociabilitat, estan bastant desmarcats del que ell pensa. Això no vol dir que tingui raó, simplement expressa un parer sincer i que no vol molestar a ningú, a no ser que aquest algú se senti identificat. És aleshores quan pot contestar que les coses explicades són com les va sentir i com les va veure i que no busca...


  • 23
    Maig
    2012

    Dol a la Policia Local

    I per extensió a tota la ciutat de Manresa i a cadascun dels seus habitants, com no podria ser d’altra manera. Les matisacions, disparitat de criteris i tot allò que, en la quotidianitat, pugui esdevenir normal i necessari, queda  engolit per la tragèdia.

    Un delinqüent reincident, assassí consumat, malgrat no haver estat jutjat als tribunals però sí al cap de tothom, és capaç de llevar la vida a un treballador municipal, responsable de l’ordre i la rectitud. Un home casat, amb dos fills i amb la vocació del servei als demés, exercitant aquesta vocació, se li ha ...


  • 29
    Abril
    2012

    L'altre "Timbaler del Bruc"

    Els fonaments més importants i transcendents del poble català han tornat a tremolar. Allò que ningú desitjava i que ningú gosava pensar ha esdevingut. Semblava que havíem passat tota mena de penúries i sofriments, el zenit de la nostra malaurança, creiem, havia tocat sostre, però no. Sempre hi ha un pitjor, una situació inimaginable que estronca tota esperança de felicitat, tranquil·litat i bona harmonia amb l’entorn que cada dia tenim més feixuc. Qui ho havia de dir! Nosaltres que començàvem a navegar per una mena de mar tranquil - sense arribar a la lluna, eh? – i la pl...


  • 21
    Febrer
    2012

    Sí però no

    Diuen que cada començament d’any se’ns omple el cor d’una mena de melangia i ferms propòsits d’encarrilar totes les facetes d’una vida que a voltes es presenta força tortuosa i difícil. La voluntat experimenta un reforçament espiritual que sembla hagis de poder volar entre il·lusions i realitats, però al capdavall t’adones que l’esperança és fictícia, que la voluntat és feble i l’esforç es redueix d’una manera dràstica convertint-se en una mena d’espeternec que no salva ni un moble. Tot plegat més del mateix i no cridis que potser serà pitjor.

    Un e...


  • 13
    Febrer
    2012

    Falta humilitat

    No descobriré cap novetat si dic en veu alta allò que ja fa molt de temps sabem tots. La idiosincràsia manresana hauria de ser digne d’estudis antropològics, en profunditat, per la seva raresa, pel seu esperit altívol i la falsa franquesa que t’envolta fins que pot clavar-te el fibló en el punt que més mal et pugui fer, ja sigui material o espiritual. Abans de que comencin a haver-hi ofenses i greuges, vull deixar ben clar que sóc manresà pels quatre costats, i els meus pares també ho eren, volent així desmotivar la revenja del manresà ofès, perquè la primera ofensa la reb...


  • 01
    Febrer
    2012

    Pau i que duri

    D’acord que els temps no estan per llençar coets, que arribar a fi de mes cada cop és més feixuc, que saludar al veí per l’escala et fa ràbia perquè ell encara treballa, que anant pel carrer has de sofrir les bretolades de conductors incívics i si vas en cotxe has d’aguantar la mala llet d’algun vianant pretensiós que passa per allà on no toca i encara et  fa avergonyir amb un esbronc fora de context, d’acord amb tot el que vulgueu, però estic segur que res de tot això val la pena per fer-nos perdre l’educació, l’alegria i les ganes de tirar endavant.

    ...


  • 10
    Gener
    2012

    Senyals del més enllà

    Potser em direu pesat, no és la meva intenció, però sovint quan veus que et volen fer un pam i pipa constant, quelcom al teu interior es revela i busques una sortida lògica, coherent i necessària. Normalment no hi és. M’explicaré. Ja fa temps vaig publicar la inutilitat d’una senyal de tràfic que l’anterior equip de govern, no sé si a canvi de favors prestats d’ algú, va col·locar davant els números 26-28 del carrer Dos de Maig. Allà s’indica clarament que durant unes hores al dia hi està prohibit aparcar. Una mesura absurda ja que només ocupa l’espai d’un vehic...


  • 22
    Setembre
    2011

    No ve d'un pam

    Aquesta és la opinió que ens mereix la efectivitat dels agents de la correcta actuació i convivència, que ens emparen a la nostra ciutat, quan el problema és més administratiu que no pas executiu, per això ja tenen prou feina a empaitar noiets per la Font dels Capellans els dimarts, aconseguint un sucós botí d’uns quans CD’s, unes peces de roba de marca falsificada i unes colònies que fan més ferum que olor. La ciutat està salvada. Ja no hi ha d’haver cap més problema llevat dels atracaments, robatoris, baralles, amenaces i d’altres estímuls primats, però ja per això...