Blog 
Joan Soler i Golobart
RSS - Blog de Joan Soler Golobart

Arxiu

  • 24
    Febrer
    2011

    Tejero a l'Olimpia

    No es tracta pas d’una actuació musical ni de cap mena de mostra cultural al marc inconfusible del conegut teatre parisenc. Simplement vull recordar amb veu alta la meva experiència durant el dia 23 de Febrer de l’any 1981. Molta gent, aquí a Manresa, comenta nerviosismes i presses a l’hora de recollir, amagar o destruir documentació perillosa en vistes a una repressió quasi franquista, i és que feia encara no sis anys de la mort del general i aplicant la llei del pèndol molts van passar d’un extrem a l’altre sense embuts ni prevencions. De totes maneres ni és cert tot el ...


  • 14
    Febrer
    2011

    Sóc el millor, com la majoria

    Jo pensava que malgrat ser un animal de costums l’home arribaria el moment en que es plantaria i davant la enèsima possibilitat de que li prenguessin el pèl, donaria un cop sobre la taula i diria que ja n’hi ha prou, i no generalitzo quan parlo de l’home, també especifico i dic que jo ho he fet moltes vegades i ara ho torno a fer. El que passa és que som la immensa minoria els que veiem clar que les enganyifes tornen ocasió rere ocasió, que la voluntat general és la de sentir-se enganyat i quans més serem més riurem. Algú ho catalogaria de patètic, però som tan espavilats ...


  • 03
    Febrer
    2011

    Cal beure'ns els vins del Bages

    L’assemblea de militants i simpatitzants del “PSC-PSOE” manresà, per exemple els cosins, els amics i algun veí, ratificaran al Sr. Josep Camprubí i Duocastella , com a únic candidat a l’alcaldia de Manresa el proper dilluns 7 de Febrer.  No m’estranya, qui hi pot haver qui vulgui disputar un lloc a la llista de perdedors, com sempre, però ara, sembla ser, a una distància considerable?. La candidatura del “pseudo-alcalde” és com l’excusa del malat, aquell que es pixa al llit i diu que sua. No són mèrits del senyor Camprubí, ni del seu partit ni de les seves nef...


  • 30
    Gener
    2011

    No n'hi ha un pam de net

    La majoria de gent es queixa actualment del gran problema de l’atur, les cues a les oficines de col·locació estan farcides d’individus amb cares llargues, sense afaitar i amb una expressió de voler-se morir aviat que fa refredar. Alguns, però, van ben vestits, amb la corbata reglamentària del que vol causar bona impressió, i mostren cert nerviosisme al veure com s’encalla la cua que estan fent. Sembla que se’ls hi faci tard per anar a treballar. Pot ser sí ?, diuen que un gran percentatge treballen en la economia submergida i que no interessa fer-la emergir. No sóc economist...


  • 24
    Gener
    2011

    Setanta-dos anys més tard

    Justos, avui fa setanta-dos anys que va esdevenir un fet que per alguns va significar caure en la més profunda de les decepcions i per altres va ser culminar unes esperances dipositades en una ideologia que, per sort o per desgràcia, se’n va emportar el gat a l’aigua. Molts no havíem nascut quan l’any 1936, uns quans militars exaltats van protagonitzat un cop d’estat contra el govern legítimament establert per decisió del poble i expressat a les urnes. Al no aconseguir la finalitat de la manera immediata que ells es pensaven va originar que durant tres anys les armes parlessin ...


  • 21
    Gener
    2011

    Crisi, insomni i algun veí

    Vivim una època convulsa i trasbalsada on tot sembla difícil i moltes coses impossibles. La crisi, l’atur, la immigració, la delinqüència,etc., fa que arribem a uns extrems de desesper on tot se’ns fa confús i a vegades, sense voler, transmetent aquesta negativa sensació a tots els que ens envolten encomanant-la i fent que creixi com la mala herba del jardí. Certament és trist veure com hi ha gent que te de recórrer a la caritat d’un banc d’aliments per poder menjar, d’altres que viuen dins el vehicle ja que l’especulació salvatge, amanida amb la hipoteca fàcil dels ...


  • 17
    Gener
    2011

    Enyorant la poltrona

    En una ostentació d’estranya sinceritat en Josep Huguet i Biosca, quasi manresà il·lustre, declara desvergonyidament  que ha tingut la sensació que la política no serveix per a res. El raonament no és original, som molts els soferts claudicants de decisions inhòspites i conclusions amb interessos amagats on la nostra presència no és més que testimonial i, alhora, receptora de tots els sacrificis dictats pels encarregats de governar-nos i que creiem, pobres de nosaltres, que al menys ells estaven convençuts que eren les idònies, però al llegir la conclusió d’un políti...


  • 11
    Gener
    2011

    ETA ?, no gràcies

    Parteixo de la base que ningú es amo de ningú des de cap perspectiva ni des de cap circumstància però augmento la profunditat del meu pensar i, sincerament crec, que el decidir sobre els altres és impropi de  persones proclamades demòcrates i que diuen lluitar pel restabliment d’una normalitat  política a un problema que ells mateixos han creat. Si a tot plegat hi afegim que aquests teòrics demòcrates decideixen sobre la vida humana, qualsevol consideració de perdó o de comprensió es fa, per a mi, totalment impossible.

    Era a començaments dels anys vuitanta, ...


  • 08
    Gener
    2011

    PARLA AMB SA MAJESTAT

    Sembla ser que els pilars de la humanitat i els salvaguardes de tota informalitat s’han posat d’acord. Hi ha hagut uns eixelebrats que a l’empara d’una emissora  pública, i fent un programa de mitjana qualitat, s’han atrevit a tocar la figura més important de l’Estat. Sa Majestat ha estat molestat per una broma de mal gust i de la que se n’ha escapat amb la saviesa i el joc de cintura del que, malgrat els defenestradors de la saga borbònica, han de reconèixer que el Rei d’Espanya domina amb molta més claredat de la que ens pensem.

    Catalunya Ràdio, òbviame...


  • 05
    Gener
    2011

    " A mi me'l fa poc fet "

    Per tot un seguit de motius, familiars, personals, laborals, etc. des de l’any 1973 sóc un visitador constant de la veïna localitat de Terrassa, capital del Vallès Occidental, juntament amb Sabadell. En tots aquests anys, exactament trenta vuit, he tingut oportunitat de veure el desenvolupament  d’una poble abandonat a l’ industrialisme tèxtil més dur, amb llargues carrers estrets sense habitacles, només parets i finestres on el soroll dels talers dominaven gran part de l’estructura de la ciutat. Les cases, anomenades  angleses, eren les de una planta amb una petita ...