Blog 
Joan Soler i Golobart
RSS - Blog de Joan Soler Golobart

Arxiu

  • 05
    Gener
    2017

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     
    Catalunya Central Manresa

    Homínids titulats

    Avui em trobava avorrit com una ostra i m’he entretingut, buscant per la xarxa, publicacions de la nostra ciutat, la nostra comarca o el nostre voltant. He arribat a una revista de no sé quina tirada ni quina periodicitat, tant me fa, corresponent a l’any 2011. He tingut una grata sorpresa al veure que en un apartat de la mateixa, parlaven de mi. És molt edificant veure com cinc anys enrere un servidor ja aixecava passions en el món d’uns homínids titulats i com eren capaços d’intentar, sense assolir-ho, el descrèdit gratuït i innecessari d’un humil servidor que, sembla ser, vaig defensar l’actuació d’un ex Conseller de la Generalitat, portant la contrària a un redactor d’aquesta revista, que ignoro si encara funciona. Sincerament he trobat ridícul dir que no van contestar a la meva petició de col·laborar amb ells, argumentació possiblement seriosa, ja que no els interessava la meva manera d’escriure, de pensar o d’existir, no ho sé. Segurament ells mateixos es van retratar al no contestar, donant mostra d’una educació exquisida i un saber fer molt acurat. Però d’això ja fa cinc anys i passa com allò de la muntanya. Com més la remenes pitjor. Malgrat tot només vull comentar una cosa més. En una empenta de genialitat, l’autor de tan magna obra literària, em qualifica com el columnista de dos cognoms. I és ben cert, tinc la sort de tenir – o haver tingut – només un pare i una mare. D’això esdevé aquesta curiosa cita de tant insigne ment gloriosa.

    Avui dia, sembla ser, que per ser considerat algú, cosa que a mi se me’n fot, cal complir unes condicions de les que estic molt lluny i per això sé que a la capelleta pseudoperidística local, no encaixaré mai gaire, però com que no sóc periodista, sempre es podran agafar allà com a un clau roent. Una condició primordial és tenir, constantment, una cara d’angoixa vital. Un voler però no poder quadrar el cercle i queixar-se de coses absurdes com el color de les llambordes, de la mida de les voreres i la circulació de vehicles privats. Després acusar d’especular al propietari d’un terreny sense edificar. Aquí tenen raó. Si l’edifiqués s’hi podrien colar més ocupes i fer de la propietat aliena, la seva pròpia. En tot cas avisar als de la PAHC i que facin el soroll necessari. Un terreny sense edificar no ens dóna tant entreteniment. També és necessari posar quatre fustes i dues pedres en el solar d’una casa acabada d’enderrocar i dir que han fet una plaça. Allà, mig d’amagat, es poden fumar tota mena de substàncies i consumir el que s’escaigui. Ja no parlo d’alcohol perquè d’això en té l’exclusiva el Passeig de Gràcia manresà, anomenat Plaça Gispert. També cal portar la vestimenta escaient. Ja sé que fa poc em van dir que cal mirar continguts i no continents. Que l’important és la idea i no el pentinat o la colònia, però estareu d’acord amb mi, que la vestimenta diu molt de la persona. La persona diu molt del seu tarannà i aquest últim diu molt de les seves idees, cas d’haver-les. Tot això i quatre cosetes més amb la transcendència tant o més nul·la, ens poden portar a ser considerats gent actual, preocupada pel seu entorn, per la seva ciutat i pel seus habitants. El cap de setmana, però, anirem a la torre que el papa té a Pineda a passar el dia a la piscina. Després, i ja amb les piles carregades, hem de procurar sortir en totes les fotos de l’Ajuntament, organitzacions veïnals o agrupacions, dites, culturals i si estem de sort i sona la flauta, ens poden cridar de la Casa Gran i oferir-nos el comissionat d’algun barri perdut, abandonat i irrecuperable. De fer no farem res - què voleu fer-hi? – però al cap del mes, el nostre compte corrent es veurà incrementat amb la quantitat que els ciutadans, orgullosos dels seus representants polítics, socials i professionals, ofereixen perquè continuïn fent el mateix. Res de res, però amb títol.

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook