Blog 
Joan Soler i Golobart
RSS - Blog de Joan Soler Golobart

Arxiu

  • 15
    Diciembre
    2015

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     
    Catalunya Central Manresa

    Un mut cridava gent i un sord l'escoltava

     

    Feia temps
    que no gaudia tant. Dos cadàvers polítics en un cara a cara que tan
    es podia acabar en un cul a cul, o com el Rosari de l'Aurora. L'un
    desfasat, carregat de corrupcions en el seu partit i amb un
    currículum, no personal, per llogar-hi cadires. Certament que en
    política, apart de responsabilitats penals i civils, també s'han
    d'assumir les responsabilitats polítiques, i el principal encausat,
    encara que no processat, és el president del partit. El gallec aquí
    es va equivocar. Tot dient que si depenia d'ell, tornaran tots els
    diners robats. A continuació es devia fumar un puro, perquè no crec
    que oferís cap credibilitat a l'audiència.

    Per altra
    banda, el madrileny, inexpert en aquests temes és d'aquells que es
    pensen que qui més crida més raó té. No deixant parlar a l'altre,
    l'únic que demostra és una manca d'educació exasperant, i
    l'argumentació, fluixa com el cotó de sucre, es va tenir d'enfortir
    amb l'insult, la desqualificació personal i la ràbia per la flegma
    gallega del contrincant.

    Cap dels dos
    va guanyar. Tots dos van perdre, però, i no soc del Rajoy – ni del
    Sánchez – crec que va demostrar més sabe3r estar, més educació
    i més do de gents. Això sí, de Catalunya no en va parlar ningú.
    Nosaltres ja tenim els nostres polítics i caps d'aquests dos ens
    solucionaran res.

     

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook