Feia temps
que no gaudia tant. Dos cadàvers polítics en un cara a cara que tan
es podia acabar en un cul a cul, o com el Rosari de l'Aurora. L'un
desfasat, carregat de corrupcions en el seu partit i amb un
currículum, no personal, per llogar-hi cadires. Certament que en
política, apart de responsabilitats penals i civils, també s'han
d'assumir les responsabilitats polítiques, i el principal encausat,
encara que no processat, és el president del partit. El gallec aquí
es va equivocar. Tot dient que si depenia d'ell, tornaran tots els
diners robats. A continuació es devia fumar un puro, perquè no crec
que oferís cap credibilitat a l'audiència.
Per altra
banda, el madrileny, inexpert en aquests temes és d'aquells que es
pensen que qui més crida més raó té. No deixant parlar a l'altre,
l'únic que demostra és una manca d'educació exasperant, i
l'argumentació, fluixa com el cotó de sucre, es va tenir d'enfortir
amb l'insult, la desqualificació personal i la ràbia per la flegma
gallega del contrincant.
Cap dels dos
va guanyar. Tots dos van perdre, però, i no soc del Rajoy – ni del
Sánchez – crec que va demostrar més sabe3r estar, més educació
i més do de gents. Això sí, de Catalunya no en va parlar ningú.
Nosaltres ja tenim els nostres polítics i caps d'aquests dos ens
solucionaran res.
