Blog 
La mirada del balcó
RSS - Blog de Loreto76

L'autor

Blog La mirada del balcó - Loreto76

Loreto76

Llicenciada en psicologia, educadora infantil i administrativa. Treballo a l'Administració de la Generalitat i estudio Filologia catalana.

Sobre aquest blog de Manresa

Pensaments, idees i sentiments passats pel sedàs del balcó.


Arxiu

  • 17
    Agost
    2012

    Final de curs

    Aquest diumenge els pares i mares dels nens i nenes de P4 hem celebrat l’àpat de fi de curs en una casa de colònies.

    A l’hora d’organitzar-ho tot, vam haver de decidir si cada família es portava la carmanyola (d'acord amb el què s’està plantejant per afrontar la crisi en els menjadors escolars) o si utilitzàvem el servei de la casa. Finalment, per comoditat, vam optar per la segona opció.

    Allò que principalment cercàvem, però, era el confort d’un restaurant tradicional combinat amb un espai ampli que permetés que els nens s’esbravessin i...


  • 17
    Agost
    2012

    Per-versions

    Darrerament circula el rumor que les escoles catalanes pretenen implantar l’horari intensiu, tal com ja es fa en alguns indrets de la restad' Espanya. Com a conseqüència, els nens i les nenes en edat escolar iniciaran la jornada a les 9:00 i la finalitzaran a les 14:00, amb un descans de mitja hora per relaxar-se i menjar-se tranquil·lament l'entrepà o la peça de fruita que els pares els han preparat.
     

    Les raons per defensar aquesta opció són principalment pedagògiques. Els experts opinen que la capacitat de concentració dels infants augmenta pel ...


  • 03
    Maig
    2014

    Fugida de cervells

     ”Tots els que estudien una carrera haurien de marxar uns anys a treballar a l'estranger” deien aquest matí un parell de joves que esmorzaven a la taula del costat. Fins aquí, bé. El que no comparteixo és la segona part del diàleg:

    “No entenc com poden haver-hi profes o metges que no s'hagin mogut mai del poble, així ens van les coses”

    A veure, tots sabem que el jovent té un munt de motius per marxar a treballar a l'estranger, formar-se i, si els ve de gust, quedar-s'hi a viure. Per més greu que ens sàpiga penso que n...


  • 07
    Abril
    2013

    Menjar feliç

    Tal com estan les coses avui dia, costa anar amb un somriure a la feina. Potser per això la mestra de la meva filla cada dilluns demana als alumnes que dibuixin què han fet durant el cap de setmana.

    A més de per raons didàctiques, penso que utilitza aquesta estratègia per facilitar que sorgeixi dins del grup alguna situació tendra que li renovi els ànims, cosa que no és difícil perquè els nens d’aquesta edat són del tot imprevisibles i tenen una escala de valors diferent de la dels adults.

    Malauradament la Clara que, com tots els infants de 5 anys, viu en el seu món p...


  • 27
    Març
    2013

    Sobre la vellesa activa

     

    Darrerament els polítics s’omplen la boca amb la desafortunada expressió “vellesa activa”. Dic desafortunada no perquè cregui que la gent gran no pot fer moltes coses sinó perquè aquesta expressió, en mans de desaprensius, s’ha convertit en un aforisme de treballar fins la mort.

    És cert que moltes persones, quan arriben a l’edat de jubilar-se, gaudeixen d’ un estat físic i intel·lectual més semblant  a les de 50 anys que a les de 85. Són plenament capaces i productives però són bandejades del mercat laboral només pel fet d’haver assolit l...


  • 21
    Gener
    2013

    El nostre estimat company

    Ja fa set anys que compartim la llar amb un gos menut, fornit, rabiüt, presumptuós, dominant, intel·ligent, fidel, cabut, juganer, desconfiat, enèrgic, manyac amb els de casa i esquerp amb els de fora.

    Malgrat que, per la seva mida, no se’l considera oficialment un animal perillós, cal anar amb compte perquè desafia a tots els congèneres mascles que troba, sobretot si tenen el morro aixafat, com els boxers o els buldogs. I si els amenaçats no es mostren submisos ja podem córrer tots!

    En fi, és un animal amb caràcter. Com algunes persones. Hi ha gent que, sota la...


  • 01
    Diciembre
    2012

    Reinventar-se

      D’aquí poc, quan estigui a l'atur, hem dedicaré a pintar i a vendre les meves creacions a les fires artesanals i per internet. Confeccionaré punts de llibre, que requereixen poca matèria primera o etiquetes adhesives per enganxar a ampolles de plàstic reciclades reomplertes d’aigua de l’aixeta. Un cop hagi fidelitzat 3 milions de clients enviaré la noticia a TV3 perquè el telenotícies migdia informi que m’he “reinventat”.

    Pel que fa el temps lliure, l’ompliré fent teràpies de parella i reforç escolar


  • 20
    Agost
    2012

    Pencaires de mena

    Aquest any el Ramadà va començar el passat 20 de juliol i va finalitzar ahir, 19 d’agost de 2012 amb la posta del sol. Durant aquest període tots els  musulmans catalans han celebrat la seva festa grossa, la qual commemora la primera revelació de l’Alcorà que Déu va fer al profeta Mahoma quan aquest es trobava  al desert.

    Des de que surt el sol fins que es pon els creients han de complir una sèrie de preceptes, com ara dejunar, practicar la caritat, no prendre substàncies tòxiques i no practicar relacions sexuals. Un cop arriba el capvespre, però, comença la...


  • 17
    Agost
    2012

    Un art efímer

    En un article  publicat en el Punt Avui (16 d’agost de 2012), l’escriptora Maria Mercè Roca  reconeix que no li fan peça els tatuatges perquè són “per sempre” i ella prefereix les persones que aprenen dels errors i són capaces de canviar d’opinió quan és necessari.   

    Probablement l’escriptora gironina fa aquesta apreciació, d’altra banda bellament romàntica, perquè associa el tatuatge amb algun fet íntim i poderós de la persona, com ara una creença, una passió o una opinió  que l’acompanyarà durant tota la vida i que desitja ...


  • 17
    Agost
    2012

    Odissea en el tren 2012

    Ahir vaig viatjar amb tren fins a la capital i, tenint en compte la situació en la qual es troben les infraestructures catalanes, puc dir que va ser una decisió agosarada. Malgrat això, però, vaig arriscar-m'hi perquè a Barcelona, ens agradi o no, s'hi poden comprar coses que a Girona no hi són.

    Així que ja em teniu allà, entremig de la gentada, maldant per aconseguir un seient o, si més no, un raconet per encabir el cul i suportant estoicament els bots, rebots, salts, sortints i bonys amb els quals RENFE obsequia a diari als seus soferts usuaris i usuàries...