Blog 
La mirada del balcó
RSS - Blog de Loreto76

L'autor

Blog La mirada del balcó - Loreto76

Loreto76

Llicenciada en psicologia, educadora infantil i administrativa. Treballo a l'Administració de la Generalitat i estudio Filologia catalana.

Sobre aquest blog de Manresa

Pensaments, idees i sentiments passats pel sedàs del balcó.


Arxiu

  • 17
    Agost
    2012

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     

    El pòsit del desenfré

    Som a l’estiu i convé escriure sobre temes refrescants. Tal com està el panorama, però, constitueix una tasca cada cop més dificultosa, malgrat necessària.

    Podem jutjar escaient, doncs, parlar de viatges, de tapes i gelats, de turisme, d’esport, d’excursions, de la platja, de biquinis, de mainada, de flors, de llibres, de festivals... i inadequat fer-ho de diners, crisi, atur, política, malalties o focs, entre d’altres.

    D’entre els temes benvolents n’hi ha un que sempre em sedueix. Es tracta dels llibres, els quals prenen una dimensió especial durant la canícula i es converteixen en aliats fins i tot de les persones que no acostumen a tenir-los massa en consideració durant la resta de l’any.

    Relacionades amb els llibres  hi ha les llibreries i, entre elles, les llibreries de vell, la majoria de les quals es troben ubicades a Barcelona.

    Fa temps, quan estudiava allò que abans s’anomenava Formació Professional, el professor de català va organitzar-nos una sortida a la capital precisament per visitar algunes d’aquestes emblemàtiques llibreries.

    No recordo quin treball acadèmic vam haver de realitzar després però sí que havíem  de localitzar les llibreries en un plànol, recórrer els carrers fins trobar-les i fer-nos una fotografia davant el rètol de l’establiment.

    De donar-hi un cop d’ull, però, no ens van dir res així que, deixant-nos portar pel tarannà inquiet que caracteritza les persones molt joves, no vam entrar dins cap de les llibreries i no vam remenar ni un sol llibre de vell.

    Acadèmicament parlant pot semblar un experiment fallit però, a llarg termini, va convertir-se en un exercici del tot profitós, fet que agraeixo de cor a aquell professor que va fer-ho possible.

    Tenint en compte, a més a més,  que  es considerava que els alumnes de FP érem, per norma, mals estudiants i, per tant, la nostra instrucció havia de ser essencialment pràctica, l'excepcionalitat d'aquella avinentesa encara és més valuosa.

    La veritat és que l'experiència va contribuir a què alguns alumnes comencéssim a estimar els llibres i a què  jo pugui escriure aquestes línies tan estiuenques, malgrat sigui evocant l’oportunitat perduda de visitar algunes llibreries que, malauradament, avui dia ja no hi són.

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook