Blog 
La ventada
RSS - Blog de David Bricollé Ibáñez

L'autor

Blog La ventada - David Bricollé Ibáñez

David Bricollé Ibáñez

Cap de secció de Bages.


Arxiu

  • Akiko Makino

    És el nom de la protagonista del primer article que vaig escriure a Regió7. El maig del 1988. Fa just 30 anys. Permetin-me que celebri aquesta efemèride personal. L’Akiko era una jove japonesa que mitjançant un programa d’intercanvi va aterrar a Sant Vicenç buscant un país on la llengua oficial no fos l’anglesa i on avançar en la seva formació personal coneixent una nova cultura. Al poble s’hi va estar un curs escolar (a l’institut), acollida en una família local. En va marxar parlant un castell&agr...


  • Són nosaltres

    Surto de treure diners del caixer automàtic i ell, ferm i bonhomiós, m’atura amb un somriure ampli i franc. Amb un català que –ho reconec– m’agafa de sorpresa, em demana que li disculpi la molèstia. És marroquí, pare d’una nena que ha estat companya de la meva filla a l’escola (em sap greu no recordar-ne el nom). Ens coneixem una mica més que de vista, però poc més que d’intercanviar un hola o un adéu, o una frase ràpida, creuant-nos pels carrers del poble. M’explica ...


  • Oposicions que s’oposen

    El cap del grup del PSC a l’Ajuntament de Manresa, Felip González, feia dimarts una encertada reflexió en la tribuna que publica periòdicament en aquest mateix diari, en què es demanava per què n’hem de dir oposició als grups que no governen en un Ajuntament. González –que al consistori manresà és a l’oposició– hi afegia que se sentiria molt més còmode amb una denominació que tingués una connotació menys negativa. Crec que queda clar que la reflexió d...


  • Magre per als historiadors del futur

    Els historiadors del futur que vulguin recompondre amb perspectiva (històrica, és clar) el passat -aquella perspectiva que permet ressituar amb el pas del temps el que la implicació del present no permet-, se les veuran magres. M’ho fa pensar l’últim treball publicat per l’historiador manresà Joan Esculies, del qual aquest diari feia una àmplia referència en l’edició d’ahir, sobre la figura de Josep Fontbernat. Músic i polític, va haver de viure l’exili, i el seu dinamisme i pensament e...


  • Treballar amb la mort

    Un clàssic de la secció de cartes al director d’aquest diari són les missives, breus però emotives, de persones que agraeixen a l’equip d’un hospital l’acompanyament que han dispensat a un familiar en el darrer trajecte vital. El de Sant Andreu de Manresa, on hi ha la unitat de cures pal·liatives, és un dels més habituals. Les comparteixo, per pròpia experiència. Els (i sobretot les) professionals que hi ha en centres com aquest són autèntics cracs, que dediquen gran part de la seva vida a c...


  • El regne del calçot

    En temps de Congrés Mundial de Mòbils, d’emprenedories, de noves estratègies de màrqueting via xarxes socials, d’startups, de coworkings i d’altres conceptes i vocabularis lligats al progrés i a la nova generació de riquesa, digueu-me quin altre exemple hi ha de posicionament en el mercat tan potent i alhora tan humil i, per derivació, tan paradoxal com el del calçot. D’un producte tan senzill, tan discret i, diguem-ho clar, a priori tan poc atractiu com és aquesta varietat de ceba tendra de gust suau (ga...


  • Un corrent a seguir

    No vull semblar transcendental, però sempre he sentit magnetisme pels rius. Els seus corrents continus em transmeten dinamisme, em generen connexió aigües amunt i avall i trobo que creen uns paisatges especials. Pels mateixos motius, sempre he pensat que els pobles amb riu tenen un encant especial, perquè disposen d’aquell element canviant, en constant evolució, que els fa cada dia una mica diferents de l’anterior. De fet, la majoria dels nostres municipis que en tenen deuen la seva evolució en el darrer segle i mig, i gran part de la seva...


  • Aquesta és l’escola

    Feia temps que no entrava a l’aula d’una escola en plena activitat. Dimarts m’hi va dur la feina. A la Puigberenguer de Manresa presentaven un conte que els alumnes d’una de les classes han ideat, redactat i dibuixat per tractar el tema de les guerres i dels refugiats. 26 nens i nenes que amb respectuós silenci escolten el que els diuen i ens diuen (als mitjans) els polítics locals i comarcals que avui els visiten per agrair-los la iniciativa i fer-la pública més enllà de les parets de l’aula. Un treball col·lectiu que ...


  • Noies prudents al volant

    Las chicas de Soria son las más prudentes al volante (així, en castellà) podria ser el títol d’una cançó d’algun dels grups que van triomfar durant la mitificada movida madrileña. O d’una pel·lícula humorística espanyola de l’etapa de la (encara més mitificada) transició. Però ni una cosa ni l’altra. És el títol de l’últim estudi absurd que ha passat per les meves mans, via correu elèctrònic no sol·licitat, promogut per una ...


  • Un catàleg ple de mirra

    Ales acaballes de les festes encara recullo del replà de casa un d’aquests catàlegs d’una gran superfície farcits de propostes de regals. El fullejo i redescobreixo (com cada any) l’enorme ventall d’estris que poden arribar entrar a les nostres vides. I passant fulls em ve al cap que seria bo que d’aquests catàlegs en creéssim un arxiu documental. Vistos amb la perspectiva temporal, d’aquí a unes quantes dècades o segles poden ser un esplèndid resum de l’evolució de la humanitat. I oferi...