Blog 
Les dades d'en Quars
RSS - Blog de Iradan

L'autor

Blog Les dades d'en Quars - Iradan

Iradan

Jo? Home, sóc imprevisible, i tinc bastanta imaginació.

Sobre aquest blog de Manresa

En aquest bloc hi trobaràs un món literari bastant... fantàstic i estrany. Pots mirar la història o llegir els apunts que faig, tu decideixes.


Arxiu

  • 28
    Juliol
    2013

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     

    La meva història: el bosc Fantasma

     Els dos caminen pel bosc totalment perduts: s'havien endinsat al Bosc Fantasma sense adonar-se'n i no saben sortir.

    El Bosc Fantasma, en realitat, és una selva tropical molt extensa i espesa. La vegetació és molt verda i saludable, i la gent es sol perdre en aquesta jungla, i no se'ls torna a veure més.

    “Com ens hem ficat aquí” Exclama en Quars “Si no l'hem d'atravessar?” “Això ens passa per anar en línia recta” respon en Koba.

     Han escoltat histories sobre gent que desapareixia en aquest bosc i no tornaven mai més. I això els preocupa bastant. I ja és de nit, cosa que els guerrers no els fa gràcia travessar un bosc de nit (Qui ho faria sense llum?).

    De cop, com si els arbres cobressin vida propia, separen en Quars i en Koba, i no s'ho esperen. “Koba!” crida en Quars “Ara s'enten per què ningú tornava, i ara ens pasarà el mateix”.

     

    En Koba no s'esperava que es separessin “Calma, Koba” pensa el nan “T'has separat, però no passa rés” I segueix caminant, sent observat des d'una distància.

     

    Mentrestant, en Quars camina sense saber on anar, perdent-se encara més ( és un mestre perdent-se) i anant a parar al cor del bosc “Crec quem'he perdut encara més” pensa en Quars “I mira que m'agrada perdre'm...” El que no sap és que està sent observat per una planta.

    Mentre en Quars va caminant, ensopega amb una flor gegant i cau en la flor. “I aquesta flor?” comenta quasi sense pensar i, acte seguit, la flor es tenca, amb el noi a dins la flor. “Però què...?” És el que l'hi ve al cap el noi abans de desapareixer.

     

    En Koba, per altra banda, corre pel bosc, asustat i perseguit pels mosquits “Deixeu-me en pau, maleïdes aberracions de la terra! Deixeu-me en pau!” diu mentre corre (Els mosquits en Teogea fan més o menys el cap d'una persona) i cau en un forat. “Per què hem tingut la idea de travessar el bosc i no seguir el camí?” diu mentre es recupera de l'ensurt “I ara no sé on és en Quars. Espero que estigui bé...” No s'imagina que els mosquits han desaparegut.

     

    Mentrestant en Quars s'està aborrint tancat en la flor “A veure, flor... Tens algun motiu per tindrem tancat dintre teu?” Pregunta en Quars, el qual és respost “Ostres, ets un humà? No ho sabia!” Causant que el noi es quedi molt sorprés “M'ha respós la planta?” Llavors, la flor escup el noi i es dirigeix a ell, una mica avergonyida “Ho sento molt!” en Quars no sap que està passant “A veure si ho entenc” pensa en Quars, molt confos “una planta gegant que parlant, uasi em menja i em demana perdó?  Realment necessito dormir més” Llavors la planta adopta una forma humana, una noia amb un vestit amb motius vegetals “Quan sóc una planta, no sé que s'em posa sobre la flor, i la tenco de seguida” diu la persona-planta “I com que tu t'has caigut, doncs...” es posa vermella. En Quars té el presentiment que aquella planta no el deixarà sol.

     

    Mentrestant, en Koba torna el lloc on es van separar i es troba que ja pot anar on es troba en Quars, trobant-se amb una “persona” que no coneix.

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook