Blog 
Les dades d'en Quars
RSS - Blog de Iradan

L'autor

Blog Les dades d'en Quars - Iradan

Iradan

Jo? Home, sóc imprevisible, i tinc bastanta imaginació.

Sobre aquest blog de Manresa

En aquest bloc hi trobaràs un món literari bastant... fantàstic i estrany. Pots mirar la història o llegir els apunts que faig, tu decideixes.


Arxiu

  • 28
    Juliol
    2013

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     

    La meva història: El camí per travessar el desert

     El grup està debatent per on anar, ja que passin per on passin el perill serà inevitable.

    “Jo dic pel Volcà”, diu en Koba, “Allà trobarem molts minerals!”

    “Però ens hi rostirem allà”, diu la Gera, “Millor és passar pel bosc i...”

    “Trobar-nos amb el monstre desconegut'”, acaba en  Quars, “Prefereixo lluitar contra el que conec i, amés, vull veure la ciutat Umbres. M'han dit que és bonica”

    Els dos no saben que fer i accepten de mala gana la proposta i es dirigeixen al Canigost.

    Mentre es dirigeixen a la plana àrida, es troben amb una  altra casa abandonada, en la qual passen la nit.

    “A veure”, diu en Koba, “Estem  a un dia de camí de la plana, i hem trobat una casa?”

    “En trobaràs més per aquí”, respon en Quars, “En aquesta zona hi vivien molts humans abans de la matnça. No em preguntis per què tan a prop del Canigost, no ho sé.”

    La Gera mira encuriosida la casa. No ha vist mai una estructura tan estranya com aquesta casa, excepte aquella biblioteca. Hi ha gerros, quadres, mobles i coses típiques en una casa, menys algunes armes estranyes.

    “Descansem i demà marxem”, diu en Quars, “Tindrem uns dies molts durs ara endavant”

    Al cap d'un dia, arriben al Canigost, en plena nit, fent que quasi es glacin (Cosa fatal per una planta) i decideixen tornar a un lloc més agradable o trobar un lloc no tan extrem per ells, i troben una cova.

    “Entrem a dins”, diu en Koba, “No hi farà tant de fred a dins per nosaltres”

    A dins la cova no feia tant de fred com al desert, i sembla que seguis un túnel cap a un lloc.

    “On creus que portarà aquest túnel?”, pregunta en Quars, “fa olor a bosc. Estrany”

    En Koba treu un tronc, un drap i una metxa i fa una torcha (ideal en aquells moments) i el grup veu plantes a dins el túnel.

    “Com és que creixen plantes aquí dins?” es pregunta en Quars, impressionat pel que veu.

    “Home”, diu la Gera, “Fa molta humitat, i aquestes plantes no necessiten la llum per sobreviure. Amb l'aigua i la terra en tenen prou.”

    Seguint el túnel, troben un llac subterrani, el qual brilla misteriosament. En Koba s'acosta i veu el que causa la llum: uns cristalls de color blau brillant gegants.

    “Quars!”, crida en Koba, brillant-l'hi els ulls, “mira això!” Quan diu això, un monstre surt de l'aigua i fa que en Quars es quedi en xoc.

    “Que passa?”, pregunta el nan, sense adonar-se de la presència del monstre, “Has vist alguna cosa al meu darrere?”

    El monstra fa un crit estrident i molt agut i fa un gall desagradable, fent que es tapessin les orelles.

    “Es pot saber Koba!?”, crida en Quars, “D'on ha sortit aquest peix amb potes!?”

    “Ha sortit del llac!”, respon en Koba, bastant en xoc, “Mare meva, si que és gros!”.

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook