Blog 
Les dades d'en Quars
RSS - Blog de Iradan

L'autor

Blog Les dades d'en Quars - Iradan

Iradan

Jo? Home, sóc imprevisible, i tinc bastanta imaginació.

Sobre aquest blog de Manresa

En aquest bloc hi trobaràs un món literari bastant... fantàstic i estrany. Pots mirar la història o llegir els apunts que faig, tu decideixes.


Arxiu

  • 28
    Juliol
    2013

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     

    La meva història: Gera, la noia-planta

     En Koba no es pot imaginar tenir una companya nova, a més de que sembla que estigui atreta per en Quars. “Quars, ja tens novia?” pregunta en Koba, amb un somriure, fent que el noi respongui, vermell “No és la meva novia! ens hem conegut ara mateix!”. “Home” diu la noia-planta “La veritat és que m'agrades bastant”.

    Al dir això, en Koba riu i en Quars es queda de pedra amb la boca oberta. S'ha anemorat d'en Quars. “Una cosa” diu en Koba “Saps guiar-nos? ens hem perdut i no sabem com sortir” La noia només diu una cosa “Si que teniu poc sentit de la orientació”, fent que tant en Quars com en Koba es deprimeixin una mica (La veritat és que es perden més facilment en llocs que mai han sentit a parlar que en llocs que han sentit a parlar). La noia, al veure que ha fet, cambia de tema rapidament “Si no ens hem presentat! em dic Gera. I vosaltres?” En Quars es presenta “Em dic Quars Cilar. Sóc un humà. Encantat de coneixe't” Llavors es presenta en Koba “Sóc en Koba Krimsom. Un nan. Molt de gust.”

     

    Quan s'han presentat, s'adonen que a s'ha fet fosc. “Una pregunta”, diu en Quars, “Hi han monstres perillosos, com els de la familia ombra?” Just quan acaba de dir la frase, uns monstres “salten” i ataquen el grup.

     

    Són més insectes, anomenats Aldurs. En Quars treu lseva espassa i en Koba prepara la ballesta, mentre que la Gera treu unes punxes del no rés (Els dos nois nois es queden atonits, ja que no tenen ni idea de com ho ha fet).

    En Quars es carrega els insectes de tres en tres (porta una espassa gran), tot i que es queda bastant desprotegit, en Koba dispara la ballesta, travessant d'un a cinc Aldurs en cada tret (depen d'on s'apunti) i la Gera apunyala els Aldurs de dos en dos i va més ràpid que en Quars (les punxes són lleugeres, comparades amb la Claymore d'en Quars). Els Aldurs acorralen en Quars, però aquests es desempallega dels insectes fent un gir amb el mandoble, però l'hi costa aturar-se, fent que es torni en un remolí de talls i fent que tant en Koba com la Gera es possin a cobert. Els insectes, amb una mala idea, s'acosten furiosament al remolí, causant la destrucció massiva de l'eixam. Quant en Quars s'atura, desmaiat i marejat, el terra es cobert per closques d'insectes. “En Quars està K.O.” ,comenta en Koba i en aquest mateix moment en Quars s'alça, molt marejat. “No ho sé”, diu la Gera, “però el meu estimat està una mica tocat”.

    En Quars no sent bé (a causa del mareig) però en Koba l'hi costa assimilar el què ha sentit. “Acaba de dir... que està enamorada d'en Quars?!”, Pensa en Koba, sorprés, “Però si l'acaba de conèixer! Aquestes plantes...”

    Quan en  Quars es recupera, no s'entera del que ha passat “A veure...”, diu el noi, encara marejat “millor que sortim d'aquí. No em vull tornar a perdre ni marejar-me. Som-hi!” I s'n va cap una direcció aleatoria.

    “El camí és per allà”, diu la Gera, veient que en Quars va en la direcció oposada, i suspira, “realment necessiteu algú amb sentit de la orientació”.

    I, gràcies a la Gera, surten del bosc amb una guia (i novia del Quars) i dirigint-se a la Ciutat Viridenca.

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook