Blog 
Les dades d'en Quars
RSS - Blog de Iradan

L'autor

Blog Les dades d'en Quars - Iradan

Iradan

Jo? Home, sóc imprevisible, i tinc bastanta imaginació.

Sobre aquest blog de Manresa

En aquest bloc hi trobaràs un món literari bastant... fantàstic i estrany. Pots mirar la història o llegir els apunts que faig, tu decideixes.


Arxiu

  • 15
    Juliol
    2013

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     

    La meva història: la Matança Escarlata

    En un món on el poder resideix dins de la terra, on hi ha monstres bells i perillosos, la humanitat quasi ha desaparegut. La causa va ser una guerra entre els humans i les ombres, en la Guerra del desert Canigost, en la qual l'exercit humà va ser exterminada, juntament amb l'exercit d'ombres, pels perills del desert: els minerats
    Tant humans com ombres no van poder fer gran cosa per repel·lir l'atac d'aquests monstres. No superaven un mil·ler, però va ser suficient per acabar la guerra. Des de llavors, tothom coneix la Guerra com 'la Matança Escarlata'. Aquest fet va passar fa 200 anys. Els humans són considerats llegendes, però encara hi són, amagats, recordant amargament la guerra.

    Una familia d'humans, la familia Cilar, vivien feliçment fins que el pare va descubrir unes runes; aquestes runes guien el camí cap a una arma de poder diví: el Martell de Färwinel, capaç d'arrasar una regió picant al terra, i capaç de construir el que l'usuari vol. Però no sabien que estaven sent vigilats pels minerats.
    El seu fill, Quars Cilar, voltava pel bosc: l'hi agradava voltar pel bosc proper, l'ajudava a pensar, i volia veure tot el món. De cop, sent com algú l'hi clavés una punxa glaçada al cor, i torna a casa: aquella punxada era una molt mala senyal; alguna cosa nefasta estava a punt de pasar.

    Quan arribava a casa, era massa tard: els minerats havien cremat la casa, i els seus pares no donaven senyals de vida. Quan els minerats el veuen, l'hi claven una esgarrapada i l'estaborneixen amb un cop fort de les seves cames: no era necessari matar-lo. El van deixar allà, a la seva sort,i van marxar, sense haver aconseguit el que volien: les runes.
    Una mica més tard, un nan de les Montanyes Rojences passejava a prop, atret pel foc que hi havia, i veu el noi, inconscient, i sent que hi ha alguna cosa dins la casa. Quan entra, ho veu tot ensagnentat, i dos cossos descansaven al terra. El nan es va tapar la cara i va tancar els ulls. 'Ha tornat ha passar”, pensava el nan, “per què volen fer desapareixer els humans?'
    De cop, veu una cosa brillant, un tros de pedra verdosa, de jade. A la pedra hi havien inscrites uns símbols antics que no arribava  a entendre, i un mapa que marcava un lloc.
    s'ho va quedar i, al sortir, va veure el nen. “Encara respira”, pensa, comprobant que esta bé, “però no es pot quedar aquí: com el trobin, el mataràn”
    Agafa el nen, el carrega a l'esquena i se l'endú a un lloc segur: al seu regne, la Muntanya Rojenca, en la qual ell és el rei.

    Ja han passat deu anys des de la mort dels pares d'en Quars, i no ha oblidat aquell dia, que recorda en malsons.

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook