Blog 
Les pinzellades
RSS - Blog de Enric Badia Aztarain

L'autor

Blog Les pinzellades - Enric Badia Aztarain

Enric Badia Aztarain

Cap Àrea de Societat de R7.


Arxiu

  • De toros, no va la cosa

    Deia el titular principal del diari Marca d’ahir, en un exemple més que el nostre periodisme està maltractat: «A España, no se le torea». Ni el derbi dels dos equips més grans de la capital de l’Estat, ni la bronca històrica que es va organitzar al mundial de MotoGP entre Valentino Rossi i Marc Márquez van poder vèncer el titular. No parlava de política, no parlava de corrides de toros, era el titular que havia d’explicar la victòria dels espanyols -agònica, per altra banda- contra una medioc...


  • En mans alemanyes

    Un país que celebra un referèndum contra tots els pronòstics i contra totes les forces de l’Estat, que rep l’embat físic de les policies i l’espiritual de l’aplicació de l’article 155, que veu com li destitueixen un Govern i empresonen els seus líders, que descobreix d’un dia per l’altre que allò que pintava a independència acaba en un no-res, que li convoquen unes eleccions imposades des de fora (i les guanya la mateixa aliança que hi havia) i que veu com l’Europa dels grans li d&...


  • L’altre 155

    El 155 fa el seu efecte sobre l’economia catalana. Escoltant alguns dels càrrecs del l’administració catalana, diríem que està provocant un alentiment que si es perllonga pot arribar a ser preocupant. Simplement, es paga el mínim, l’anar fent, i no s’aporten noves idees de govern (si ho ha de fer el PP, amb 4 de 135 diputats, millor que ho deixin tal com està). Aquest article 155 paralitza, i la paràlisi és més greu a mesura que passen els dies.

    En canvi, el Govern de l’Estat, amb la inestimab...


  • Banderes

    He tornat a Madrid. Ara feia anys que no hi passava. Un, quan va a les ciutats, rep impressions. Per exemple, ciutats que no tenen res a veure com Marràqueix, Cracòvia, Varsòvia o Madrid comparteixen el fet de tenir unes places-centre. A Madrid, aquesta és la Puerta del Sol, o Sol, com la reconeixen els madrilenys.

    Veritablement és un centre al voltant de l’escultura de Carles III a cavall. En algunes ciutats, el bullici vol dir expressió cultural, vol dir punt de trobada de la civilització, mercat... A Madrid, només &eacut...


  • En aquest país

    En aquest país n’hi havia uns que volien la independència, alguns com a alternativa a les no alternatives, però al capdavall tots es van moure sota la mateixa etiqueta. Tots identificats de manera força unificada. En el mateix país, n’hi havia uns pocs que gosaven expressar que volien la unitat d’aquest país fet de retalls (i escapçat amb els anys per tots els que se n’han anat desprenent) que és Espanya. Ara són més, els que ho expressen i ho manifesten (el sentiment ja hi era, en una societat het...


  • L’art d’escriure bé

    Diuen que qui pensa bé, escriu bé; que qui llegeix molt té més possibilitats de posar en ordre el seu discurs, d’ajustar-lo en registres, en sintaxi i en ortografia, en ritme... i que qui rellegeix (fins i tot en veu alta) pot revisar, modificar i millorar molt més el text que ha escrit. Tan simple i, a vegades, tan difícil que sembla. En els nostres entorns (i ara no estic pensant en el món del periodisme) ens trobem amb estudiants que no redacten bé, amb universitaris que no saben expressar-se en un treball o un examen, amb pro...


  • Érem joves, Manolo

    Érem joves. Joves d’edat i d’experiències, però enèrgicament joves, amb voluntat de canvi, de transformar, de créixer i d’alliberar-nos. Sallent havia viscut les primeres municipals en democràcia amb un resultat inesperat, sorprenentment. El Manolo havia guanyat i estava disposat a formar un govern de tots.

    El PSUC s’havia imposat en un municipi on la mina, les culleres i el que quedava del tèxtil havien aportat un gruix de classe obrera que inesperadament va donar el vot a l’home popular....


  • És cert el desconcert

    Tenim un debat al país sobre la voluntat i el possible, sobre com es continua allò que va quedar embarrancat (judicialitzat, empresonat i exiliat) i aquest govern que cal formar per reprendre l’activitat política (i administrativa) del país. I és cert el desconcert, com a mínim de tota aquella població que viu aquesta segona etapa del procés sense acabar de tenir totes les claus per poder entendre què està passant i per què s’està encallant tant aquesta represa. Ep, hi ha una altra part del pa&ia...


  • Tothom al seu lloc

    És difícil superar els moments de pressió i un entén pràcticament totes les conductes que les persones poden tenir en situació extrema (una altra cosa és que les comparteixi). Divendres, a la degana dels advocats a Catalunya, Maria Eugènia Gay, la situació la va superar. El president del Parlament, Roger Torrent, s’adreçava a una sala on, entre d’altres, hi havia un ministre del Govern espanyol, la cúpula de la judicatura a Catalunya i destacats membres del col·lectiu d’advocats. I mirant-l...


  • Escamots a la partida

    La partida s’ha complicat i el final es dirimeix ara sobre unes noves condicions. Les regles del joc establien que les urnes decidirien el futur el 21 de desembre, però el fracàs (estrepitós!) dels impulsors de la votació electoral ha donat un protagonisme definitiu a la batalla que ha muntat la justícia i el mateix gobierno del estado contra tot allò que faci olor de català. Els líders catalans i els caps de les entitats més marcadament a favor del procés, empresonats; els polítics de segon nivell, amena&cce...