Blog 
Les pinzellades
RSS - Blog de Enric Badia Aztarain

L'autor

Blog Les pinzellades - Enric Badia Aztarain

Enric Badia Aztarain

Cap Àrea de Societat de R7.


Arxiu

  • Gent de muntanya aïllada

    Ha nevat al Berguedà, al Solsonès, a la Cerdanya i a l’Alt Urgell amb intensitat. Ha nevat en cotes altes, que vol dir que els borralls blancs han caigut en indrets on ja saben què és conviure amb la neu. A principi de la setmana passada, semblava que, malgrat la intensitat de la precipitació, la neu no havia de causar problemes. Però a les poblacions més al nord del Berguedà, a les de l’extrem entre aquesta comarca i l’Alt Urgell per la part solsonina i a l’altra banda de la serra del Cadí, els gruixos a...


  • Pel mal camí

    «Ha anat pel mal camí». El meu pare estava afectat d’un càncer que li causava molts problemes a l’hora d’empassar i sovint s’ennuegava. Aleshores, quan s’havia recuperat d’aquells moments d’ofec, deixava anar un: «ha anat pel mal camí». Aquella misèria de menjar, sovint triturat, encara s’encallava en el pas entre canonades digestives i pulmons.

    A Maria Teresa Rodríguez, jutgessa a Manresa, li diria que les mesures que aplica, com ara imputar alcaldes com a responsables dels fets...


  • Gaudí i reivindicació

    Els premis Gaudí són un clam per la llibertat, per la del país de manera molt explícita, per la llibertat de la dona, de les actrius, de manera més particular. En una bona gala (tenint en compte la dificultat de fer agraïda una cerimònia de lliurament de molts i molts premis), des de la presidenta fins als cantaires d’un grup de joves veus, reclamen el final del 155, no ser demonitzats pel sistema i tenir algun recurs econòmic de l’administració per poder mantenir una indústria cinematogràfica que comen&c...


  • Allò normal

    Manresa es presenta com a capital cultural del país. Els diaris publiquen que Francisco Pérez de los Cobos, que pretén ser membre del Tribunal Europeu dels Drets Humans, va intentar enredar el tribunal explicant que sabia escriure i parlar francès i anglès. Ningú no el va votar. A Sant Fruitós, els familiars de Jordi Cuixart i Joaquim Forn, presos polítics, agraeixen als impulsors locals la iniciativa «Músics per la llibertat». Entranyable. Mariano Rajoy estrena un tram d’AVE i el tren ha d’estar mitja ho...


  • La tossuda realitat

    La realitat és tossuda. Tires el daus damunt la taula i vas a parar a la casella maleïda. No es pot tornar a tirar. La realitat és tossuda i, si parlem de com triar el nou president de la Generalitat, més encara. Fins i tot l’enginy, provat, del President sembla topar amb murs inaccessibles. Carles Puigdemont no pot trepitjar l’Estat espanyol si no és que vol ingressar a la presó directament. Intenta poder dirigir el país (com ho han votat els ciutadans), sense haver d’anar a la presó (que és l’obstinaci&oa...


  • Setmana clau

    Una setmana determinant per al futur del país. L’independentisme català va guanyar les eleccions més plebiscitàries que mai s’han fet, els vots van explicar la voluntat majoritària d’un poble (i es va poder veure que també hi havia molta gent que no hi estava d’acord), però l’Estat, o els que avui governen l’Estat, ni ho volen reconèixer ni en tenen prou de 155. Només caldria respectar les victòries democràtiques, però el PP considera que als catalans els cal un càs...


  • El 2018

    Siset que no veus l’estaca on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en, mai no podrem caminar! Si estirem tots, ella caurà, i molt de temps no pot durar». L’Estaca de Lluís Llach arriba als 50 anys de vida durant el 2018, com la revolta del Maig del 68 o la Primavera de Praga. Canvis volguts, realitzats o silenciats. Canvis de societats que busquen nous horitzons per ser millors. L’Avi Siset, cinquanta anys després, quan hauria de reposar al museu de les cançons protesta, té plena vigència i ha recuperat el seu sentit co...


  • 19
    Diciembre
    2017
    Catalunya Central Les columnes

    Abans de les urnes

    Arriba l’hora d’anar a votar i a la presó encara hi ha quatre homes que són les preses de la «decapitació» política que ha executat el govern del PP contra l’independentisme.

    La felicitat dels populars seria completa si Carles Puigdemont, el president del país, també fos engarjolat. És a Bèlgica, però, mantenint viu el pols a l’Estat i a Europa. Però vaja, amb la situació actual ja treuen pit. En aquestes circumstàncies, es miri com es miri, s’haurà de c...


  • Lo 155

    Aquí el tenim: lo 155. L’article que atribueix tot i més a qui el posa en funcionament ha adquirit nova visibilitat a les terres de Lleida. Les obres de Sixena, adquirides a unes monges amb dinerons de tots els catalans, ja són història en terres catalanes. Govern de l’Estat, la seva Justícia i la seva Església han vençut totes les resistències i s’han quedat allò que ja no era seu, que d’altres han conservat, i que tot un poble tenia com a patrimoni propi, en un museu propi, garantit per un govern propi....


  • 05
    Diciembre
    2017
    Catalunya Central Les columnes

    Llàgrimes en l’alegria trista

    Bona part dels consellers i conselleres que estaven empresonats a prop de Madrid van deixar ahir les cel·les: alguns s’hi van haver de quedar. Oriol Junqueras, Joaquim Forn, i els dos Jordis, Jordi Sànchez, president de l’ANC, i Jordi Cuixart, president d’Òmnium, han de tornar a dormir lluny de casa. Hi va haver llàgrimes en un dia d’alegria trista. «No hi som tots», cridaven a les portes dels centres penitenciaris. A casa dels que dormen entre reixes, les dones ploren, els pares i mares abracen els néts i s’eixugu...