Blog 
Les pinzellades
RSS - Blog de Enric Badia Aztarain

L'autor

Blog Les pinzellades - Enric Badia Aztarain

Enric Badia Aztarain

Cap Àrea de Societat de R7.


Arxiu

  • El llaç groc al campanar

    Va entrant l’hivern, el Nadal, el fred. Diuen els que són a les cel·les de les presons madrilenyes que allà també hi fa molta rasca, que no hi ha calefacció per conservar les idees. Hi fa fred, al país, i la temperatura empitjora davant d’alguns comentaris de polítics de la dreta de sempre (que es barreja entre vaques per repartir lleteres de la por entre la pagesia), de la nova (alguns glacen i tot quan sents que Puigdemont és com Le Pen), i et deixen tremolant les esquerres pactades amb les dretes exnacionalistes quan s&r...


  • Catalunya hi perd, 0-1

    Parla la ministra de Sanitat, la catalana Dolors Montserrat, i diu: «Tenim la consciència molt tranquil·la» per la feina feta per defensar la candidatura de Barcelona a acollir l'Agència Europea del Medicament (EMA), «potser d'altres no la hi poden tenir tant». Parla el president català a Brussel·les i respon: «Fins a l'1 d'octubre, Barcelona era la favorita. Amb violència, retrocés democràtic i el 155, l'Estat l'ha sentenciat». I conclou l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: «Barcelona e...


  • Tombarelles irregulars

    Com un globus que s’escapa, inflat però sense lligar, l’aventura independentista del país se n’ha anat fent tombarelles irregulars, amb espirals de formes irrepetibles, esbufegant amunt i caient de cop. De moment, sense fer gaire soroll. El procés, una idea en què molts catalans van confiar cegament, ha acabat en declaracions no oficialitzades i en parlaments de paraules buides. I, a més a més, l’Estat ho ha aprofitat per fer sang, per furgar en la ferida i demostrar fortalesa i mà dura davant de tots aquells que recla...


  • Comparar, només comparar

    Comparar. El cotxe propi amb el del veí. El pis amb el de la millor amiga. La camisa amb la del que seu al costat. El banyador propi amb el del que ha estirat la tovallola a la teva vora sense deixar l’espai perquè els cossos respirin. Comparar. Comparem. Sempre comparem. I de cada exercici en traiem conclusions sobre si som més o menys que l’altre. Diumenge, quan la nit ja gairebé volia ser matinada de dilluns, la justícia belga va permetre comparar altra vegada. Carles Puigdemont i quatre dels seus consellers en el darrer Govern de la General...


  • Les urnes com a oportunitat

    Moments complicats. Per a alguns dirigents del país, molt complicats, per a molts altres, complicats d’entendre, i per als que ens dediquem a escriure, complicats d’explicar. Fa dies que els fets en aquest país passen amb lògiques imprevistes. El procés i la República, proclamada però no escripturada (no s’ha publicat al DOGC), requeriran un procés d’escolarització per entendre els moments polítics i les solucions que van arribant per resoldre la crisi institucional, d’aquest combat desigual que enc...


  • Queden dies fins divendres

    Quan una mentida es repeteix i es repeteix una i mil vegades, perilla que s’acabi creant una idea falsa però compartida. Quan s’ha imposat el relat, encara que sigui aquest falsejat, costa molt i molt tornar a la veritat. Quan no se n’ha estat tesmomini directe, els relats que un absorbeix només entenen de versemblança. Quan el cop de porra t’ha deixat un blau a les costelles és difícil oblidar, aleshores només la versemblança no és suficient. Per molt que s’hi esforci el Govern de l’Estat, i encara ...


  • Idees entre reixes

    Presó. Idees a la presó. Paraules entre reixes. Drets dels pobles qüestionats. Democràcia? Víctimes no volgudes (per una part, és clar. A l’altra, hi suquen pa). Voluntats de diàleg que s’entorpeixen fins a límits no experimentats. No hi ha paraules si no es garanteix la llibertat. La jutgessa de l’Audiència Nacional que ha enviat a la presó Jordi Sànchez, president de l’ANC, i Jordi Cuixart, president d’Òmnium, ha escrit amb timbre oficial la condemna popular que ja s’havia...


  • Diàleg amb diccionari

    Quan apareixen dubtes sobre què volen dir les paraules va bé acudir als diccionaris. Per si algú té dubtes. Democràcia, segons el diccionari.cat, és «la doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants». Tenir autors diferents no en varia gaire el resultat. La RAE diu que és «una forma de govern en què el poder polític l’exerceixen els ciutadans». Mirant la situació de Catalunya i Espanya en aquests moments seria oport&uac...


  • Votarem? Votarem! Com?...

    El com és a hores d’ara la qüestió. Som dimarts, diumenge és el dia. I hi ha molts dubtes sobre com anirà la jornada del referèndum. De la de reflexió no en dic res, però me la imagino agitadíssima, tal com es van succeint els esdeveniments. De diumenge, no sabem si les paperetes ens les faran arribar els impressors per la independència o l’HP de casa (qui tingui el PDF que me’l passi, si us plau); si hi haurà un cens o ens inscriurem quan arribem al col·legi; si hi haurà citació...


  • 19
    Setembre
    2017
    Catalunya Central Les columnes

    Silencis còmplices

    Bogeria col·lectiva. Quan tenia 20 anys havia somiat en la independència i me n’havia imaginat algunes possibilitats. Fa més de 30 anys, i a la facultat ja bullia el procés de Quebec. Allà votaven. Aleshores només m’era permès somiar-hi. Ara, enmig d’un panorama polític cada dia una mica més convuls, veig que aquella normalitat americana per assumir un procés d’emancipació i de sobirania d’un país aquí és implantejable. Hi ha només una gran diferència...