Blog 
m dolors
RSS - Blog de mdolors dalmau

L'autor

Blog m dolors - mdolors dalmau

mdolors dalmau

Em dic molords, sóc de, i visc actualment a Sabadell, però vaig viure molts anys a Girona i el meu cor segueix batejant amb Girona, no ho puc re mediar Can Fanga- Girona. Girona-Can Fanga. tanta monta monta tanto.............

Sobre aquest blog de Manresa

M'agrada escriure, m'agrada la política i m'agraden sobretot, els sentiments. I que no es quedin amb això sinó en què és portar els que es portin al dia a dia, o sigui que crec amb els actes de les persones, des d'aquí, intentaré transmetre el que penso, al millor per una tempora...


Arxiu

  • 18
    Març
    2012

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     

    PER EL HONORABLE PRESIDENT ARTUR MAS


    SR PRESIDENT AMB Molt afecti i Suport, li dedico Sols tres poemes de
     d'UNA DE LES VEUS MÉS IMPORTANTS DE LA LIRICA MODERNA "Wislawa Szymborska" LA MOZART DE LAPOESIA, "LI DEIEN LA GRAN DAMA DE LA POESIA EUROPEA" LA GRAN POETA DE LA MEMÒRIA, LA BELLESA I LA TENDRESA, Romantica, satírica, humorística, , ironica, autoirònica i AMB 1 tendresa infinita cap a l'home I va viure l'època més negra del món-Hitler quan invadio Polònia Szymborska mai va perdre el SENTIT de l'humor senzilla-Com li segueixo en totes les seves entrevistes i tom molta atenció , entre altres coses li oi dir que li agradava el Petit Princep, segur li encantés aquesta línia poètica, per a mi és gairebé sagrada des que la vaig coneixer a l'escola per un poema que té a un gatome sento identificada, potser, per una malaltia de caràcter que pateixo i el veig sempre el que vol dir en el seu contenidoentre línies i que fins i tot em fa somriure o plorar, és per tenir un llibre d'ella a la tauleta de nit o al cotxe perquè en un simple descans llegir només un poema , per relaxar-se, pensaments amb un to mig burlesc per sortir de situacions molt compromeses, tristos, o especials per a qualsevol situació, espero li facin arribar l'article i que li regalin un dels seus llibres per a mi seria difícil fer-li arribar

    prego que llexeigi   aquests versos tot sol, i quan estigui relativament tranquil

    PER U PERSONALMENT

     DATES ESPECIALS

    Set, vuit, 9 mar
    unes dates que vull oblidar
    que ja no em diuen res.

    A on vaig anar aquest dia,
    què vaig fer, no ho sé.
    Si al voltant s'hagués comès un crim,
    no tindria coartada.

    El sol va brillar i es va apagar
    sense que jo me n'adonés.
    La terra va girar
    i no ho vaig esmentar al meu diari.

    Preferiria pensar
    que vaig morir breument,
    i no que res recordo,
    encara que vaig viure sense pausa.

    Doncs si no vaig ser cap fantasma:
    vaig respirar i vaig menjar,
    di passos
    que se sentien
    i les empremtes dels meus dits
    van haver haver quedat a les portes.

    Em reflecteixi al mirall.
    Portava posat una mica d'algun color.
    I segur que hi va haver gent que em va veure.

    Potser aquest dia
    vaig trobar una cosa que havia perdut abans.
    Potser vaig perdre alguna cosa que vaig trobar després.

    Em van embargar sensacions, sentiments.
    Ara tot això és
    com a punts entre parèntesis.

    On em vaig ficar,
    on em vaig enterrar,
    en veritat no és un mal truc
    perdre a una mateixa de vista.

    Agito meva memòria,
    potser una mica en les seves branques,
    adormit per anys,
    surti de sobte volant.
    No
    Evidentment exigeixo massa:
    tant com un segon.


    I POLITICAMENT

    FI I PRINCIPI

    Després de cada guerra
    algú ha de netejar.
    No es van a ordenar soles les coses,
    dic jo.

    Algú ha de tirar la runa
    a la cuneta
    perquè puguin passar
    els carros plens de cadàvers.

    Algú ha de ficar-
    entre el fang, les cendres,
    els molls dels sofàs,
    les estelles de vidre
    i els draps sagnants.

    Algú ha d'arrossegar una biga
    per apuntalar un mur,
    algú posar un vidre a la finestra
    i la porta en els seus golfos.

    Això de fotogènic té poc
    i requereix anys.
    Totes les càmeres s'han anat ja
    a una altra guerra.

    A reconstruir ponts
    i estacions de nou.
    Les mànigues quedaran fetes esquinçalls
    de tant arremangar.

    Algú amb l'escombra a les mans
    recordarà encara com va ser. FI I PRINCIPI
    Algú escoltarà
    assentint amb el cap al seu lloc.
    Però al seu voltant
    començarà a haver alguns
    a qui els avorreixi.

    Encara hi haurà qui de vegades
    trobi entre males herbes
    arguments mossegats per la rovell,
    i els porti al munt de les escombraries.

    Aquells que sabien
    de què anava aquí la cosa
    hauran de deixar el seu lloc
    als que saben poc.
    I menys que poc.
    I fins i tot pràcticament res.

    En l'herba que cobreixi
    causes i conseqüències
    segur que hi haurà algú estirat, FI I PRINCIPI
    amb una espiga entre les dents,
    mirant els núvols.

    I POLITICAMENT
    VIDA AL INSTANT
    Vida a l'instant.
    Funció sense assaig.
    Cos sense prova.
    Cap sense reflexión.VIDA AL INSTANT
    Ignoro el paper que faig.
    Només sé que és meu, no és intercanviable.
    De què va l'obra,
    he endevinar sobre l'escenari.
    Malament preparada per l'honor de la vida,
    Suporto amb prou feines el compàs impost de l'acció.
    Improvís, encara que odio la improvisació.
    Ensopegada a cada pas amb el desconeixement de causa.
    La meva manera de viure faci olor de poble.
    Els meus instints són d'aprenent.
    La vergonya, al excusar, tant més em humilia.
    Sento les circumstàncies atenuants com cruels.
    Paraules i gestos irrevocables,  ''un instant''
    estrelles no explicades,
    el caràcter, com un abric cordat, en marxa,
    heus aquí el penós fruit d'aquest constrenyiment.
    Si almenys pogués un dimecres assajar primer, VIDA AL INSTANT
    o almenys un dijous repetir una vegada més!
    És que està bé? -Pregunto
    (Amb veu ronca,
    ja que ni m'han deixat aclarir després dels bastidors).
    És va pensar que no és més que un examen succint
    fet en un lloc provisori. No
    Em trobo entre els decorats i veig com de sòlids són.
    Em xoca la precisió de qualsevol atrezzo.
    L'equip giratori funciona des de fa llarga estona.
    Les nebuloses més llunyanes ja han estat enceses.  ''un instant''
    Ah, no tinc cap dubte que això és l'estrena.
    I el que faci
    es tornarà sempre en el que vaig fer.
    Aquest poema de Wislawa Szymborska té molt d'aquell "Tractem de viure!" De Paul Valéry. El món com un teatre i la vida com una (única) funció. Un guió improvisat, cap director i sense temps per res més que actuar. L'individu que s'atreveixi serà el que solucionés els problemes d'avui
    HONORABLE PRESIDENT ESTEM AMB U SIGA ENDAVANT TOT que ens queixem.
    Una abraçada mdolors

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook