Blog 
Opinions discutibles
RSS - Blog de ramon martin

L'autor

Blog Opinions discutibles - ramon martin

ramon martin

Nascut el 1970 al Pont de Vilomara, fet a Manresa i, actualment, residint tant com pot a Camps (Fonollosa). Empleat públic i opinador aficionat.

Sobre aquest blog de Societat

La meva opinió. Discutible i gens vinculant.


Arxiu

  • 10
    Gener
    2017

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     
    Catalunya Central Societat Nadal pedagogia

    L'altra més gran mentida.

    Com que ja fa molt temps vaig confesar en un post d'un altre blog la meva creixent aversió cap a les festes nadalenques, no crec que sigui sospitós de discrepar per romanticisme de l'article de l'Anna Carballo en el qual defensa no enganyar els nens respecte a les tradicions d'aquesta època.

    Sí que ho faig, però, perquè veig el seu rebuig al que ella anomena "la més gran mentida" com un exemple més del qüestionament sistemàtic a un estil pedagògic que sembla que només tenia inconvenients però del qual en som producte la majoria dels majors de 40 i que calculo que tampoc li va anar tan malament a la societat.

    I és que, si bé dels 70 enrere no primaven els criteris democràtics en l'educació o, com a molt, el vot es ponderava en funció de les participacions que hom tenia en la manutenció familiar, a l'estil d'una junta d'accionistes, no crec que des que els nens són tractats pels adults com a iguals haguem avançant molt en la comprensió del que és la responsabilitat, la solidaritat o la implicació social.

    És cert, ens van enganyar quan vam ser nens i nosaltres, molts, ho vam fer quan va ser el nostre torn, però no per això tenim un trauma psicològic ni ens hem convertit en mentiders compulsius. Ans al contrari, recordem aquella época amb certa dolçor i nostàlgia.

    Com bé diu l'Anna, podríem no enganyar ningú i anar a veure les cavalcades de reis com si d'una pel·lícula de Pixar es tractés, però allà també els animals parlen, els cotxes tenen sentiments i les joguines vida pròpia i no fem grans esforços per treure els nens d'aquest error quan ho creuen, oi? I si ens ho miressim com qui mira un espectacle de màgia? Allà tots sabem que es tracta d'un engany, però la gràcia està en compartir-lo, no en desvetllar el secret.

    Jo no sóc pedagog ni res que s'assembli i, per tant, opino sense l'autoritat amb que ho fa l'Anna, però sí que recordo com quan el meu fill tenia prous indicis i raonament com per saber d'on venien els reis, ell feia tot el possible per trobar indicis del contrari. Potser era per no haver de desconfiar dels seus pares, però potser també per seguir vivint la màgia i, en conseqüència, no desempallegar-se de la seva infantessa.

    Potser sí, que enganyant-los amb els reis els nens arriben a la conclusió que en aquesta vida no es pot confiar en ningú, però potser no estan tan equivocats quan ho pensen. Però potser també si els tractem com a adults quan encara no ho són arribaran a pensar que tots els drets són adquirits pel sól fet d'existir i potser aquesta sí que és, o hauria de ser, la més gran mentida.

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook