Que dues persones siguin amigues o que no ho siguin és una qüestió genuïnament personal d’elles dues. L’amistat, els favors, les trobades i la companyia, no es poden exigir perquè l’amistat no és sinó és lliure. No és cap dret, s’és amic perquè s’està bé amb l’altre.
Tenir i ser un amic incondicional ens dona repòs a l’à nima, ens consola i ens allibera de les angoixes, del rebuig, de la solitud i ens permet treure’ns les mà scares. Naturalment que un amic ens pot fallar perquè nosaltres també ho farem més d’una vegada però quan pots sentir que malgrat les dificultats la reconciliació arribarà una altra vegada has aconseguit una fita, la de saber estimar. Quan passa, som una mica més feliços i qui sap si més savis.
… es tan lindo
saber que usted existe
uno se siente vivo
y cuando digo esto
quiero decir contar
aunque sea hasta dos
aunque sea hasta cinco
no ya para que acuda
presurosa en mi auxilio
sino para saber
a ciencia cierta
que usted sabe que puede
contar conmigo.
Mario Benedetti
