Descripció
• Barret de 3 a 12 cm de diàmetre. Convex i plegat de jove, aplanat al final. Colors que van del blanc al crema.
• Peu cilíndric i molt robust, del color del bolet.
• Carn Forta. Blanca i molt compacta. Amb olor i gust suau de farina fresca.
• Làmines. Juntes i molt primes. Color blanc cremós.
Dades d'interès
Altres noms: bolet de primavera, bolet de Sant Jordi.
Família: tricolomatàcies.
Coneixement: no tan conegut a la terra baixa com a la muntanya, on és un bolet molt preuat i buscat.
Hàbitat: en prats de muntanya, formant erols entre l’herba.
Època de l’any: des de mitjan abril en llocs temperats fins a començament de juliol en prats alpins, rarament més tard.
Valor culinari: excel·lent comestible amb poca tradició a casa nostra. En canvi, en regions com Navarra i el País Basc és molt preuat i considerat un dels millors bolets.
Comercialització: a diferència d'altres llocs, a Catalunya és difícil de trobar-lo als mercats.
Altres espècies: el moixernó de tardor (Leucopaxilus candidus), de talla més grossa i totalment blanc, creix a la tardor en prats i clarianes de bosc. Considerat bon comestible, però de menor qualitat.
Àrea de distribució
El moixernó és un bolet de prat que creix en terrenys calcícoles. Any rere any, durant la primavera, apareix formant erols a les mateixes boleteres. A Catalunya, el trobem distribuït per les zones obertes de prats i herbassars calcaris del Berguedà, com els de la serra del Montgrony; de l'Alt Urgell, als plans de Taús; del Solsonès, al pla de Busa; al Pallars Sobirà, a la vall d’Àssua, i en altres racons de les comarques del Ripollès, Cerdanya, Alta Ribagorça, Val d’Aran i Pallars Jussà.
