Quiosc

Regió7

La florida de rovellons és molt bona, però el preu pot arribar a 25 euros el quilo

Els professionals esperen que arribin pluges per evitar una reducció de la producció. Els ceps també han protagonitzat l’inici de la temporada d’enguany

Una clienta compra bolets al mercat de Cal Rosal ALEX GUERRERO

Els rovellons i els ceps han estat els protagonistes de l’inici de la temporada de bolets. Gràcies a les pluges de finals d’agost s’han produït bones florides d’aquests bolets, però ara els preus estan a l’alça després que no hagi plogut gaire en les últimes setmanes i la producció de bolets s’hagi reduït una mica. Així, els rovellons poden arribar fins als 25 euros el quilo mentre que els ceps poden rondar els 30.

Els preus, però, són irregulars entre els establiments consultats per Regió7. Al mercat de Cal Rosal aquest dilluns tenien els rovellons al voltant dels 25 euros el quilo i els ceps al voltant de 30. Per altra banda, els camagrocs estaven entre 18 i 20 euros el quilo. Tot i això, les responsables de les parades de venda de bolets van assegurar que el preu fluctua bastant en funció de la quantitat que tenen i com que dilluns al matí en tenien menys perquè els boletaires els hi porten a la tarda, els preus eren més alts.

El propietari de Monbolet, que treballa amb grans mercats com Mercabarna o amb bolets de fora del país, assegura que als grans mercats no es troben rovellons per sota dels 22 euros i, si es tracta del rovelló de botó, rondarà els 30 euros el quilo. En el cas del cep sí que té un preu més baix que en altres ocasions, rondant els 25 euros el quilo. A Fruits Taribó, de Solsona, asseguren que el consumidor pot trobar rovellons entre 14 i 20 euros el quilo depenent de la seva mida, un preu similar als ceps.

Les pluges de finals d’agost i principis de setembre van fer que la temporada de bolets d’enguany comencés amb força. Els ceps van ser els protagonistes de l’inici de la temporada i en les últimes setmanes els rovellons han florit amb força. Tot i això, els boletaires esperen que torni la pluja per poder revifar la producció dels bolets.

«Si no hagués plogut, no estaríem collint absolutament res», assegura l’investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Juan Martínez de Aragón, que fa anys que estudia aquests fongs. Tanmateix, Martínez recorda que les tempestes han estat molt localitzades i per això «cal fer una feina d’investigació prèvia per saber on ha plogut i anar-los a buscar allà». Les pluges també han avançat la temporada uns quinze dies. «S’han recuperat les dates de principis-mitjans d’agost, feia dècades que no passava», ha subratllat.

De fet, actualment els bolets encara només es troben a les parts altes de muntanya. « Busquen temperatures més fresques i més humitat. Així, comencen a muntanya i amb el temps aniran baixant. Per exemple, al Berguedà ara només en trobem al nord de la comarca, a la part muntanyosa», explica a Regió7 el micòleg Josep Ballarà. Tot i això ja hi ha producció de bolets a la Catalunya Central, a les comarques del Berguedà i del Solsonès que es sumen a la Cerdanya i l’Alt Urgell.

L’investigador del CTFC recorda que aquest és el tercer any més sec del segle, i això feia preveure una afectació en la producció de bolets. Tanmateix, les pluges de finals d’estiu han fet que «els fongs hagin estat molt ràpids i hagin aprofitat molt bé tota aquesta aigua». Així doncs, la temporada es preveu bona amb una producció «normal».

Pel que fa a les espècies, Martínez ha indicat que aquest any el cep serà «el rei». «Li encanta que hi hagi calor i aigua, i al Pirineu ha tingut precisament això», ha subratllat. A més, tot fa preveure que també sigui una bona temporada per al rovelló. En aquest sentit el cep va ser el protagonista de l’inici de la temporada i encara es veuen cistells plens d’aquest bolet. En les últimes setmanes també s’ha animat la producció del rovelló. Del bolet que encara no se’n troba gaire és de camagroc, segons els boletaires i professionals del sector consultats per aquest diari. Malgrat això, esperen que plogui en les properes setmanes ja que asseguren que la producció ha començat a minvar respecte a l’inici de la temporada.

«Si no ens glaça a partir dels 1.000 metres, per exemple, jo penso que tenim el setembre assegurat», assegura Ballarà ja que les glaçades perjudicarien el cicle dels bolets i la seva producció. En tot cas, assegura que «hem de mirar el cel» per saber com evolucionarà la temporada.

La febre del bolet augmenta l’afluència al bosc berguedà

L’afany dels bolets fa que, des de fa unes setmanes, les carreteres del Berguedà es col·lapsin de cotxes durant el cap de setmana. I això comporta resignació entre alguns berguedans, i optimisme entre aquells que es dediquen al turisme i a la restauració. Ramon Minoves, president de la Penya boletaire de Berga, pronostica una temporada de bolets «bona» en aquelles zones on ha plogut més, sobretot al nord de la comarca.

El president de la Penya boletaire de Berga defensa que tothom tingui accés al bosc per anar a buscar bolets, però ha fet una crida al civisme dels boletaires. «Alguna regulació s’ha de fer, però no estem d’acord en prohibir», subratlla.

Prop d’1,2 milions de persones recol·lecten habitualment bolets als boscos de Catalunya

L’equip del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu a Solsona, ha estimat que a Catalunya hi ha prop d’1,2 milions de persones que habitualment recol·lecten fongs en ecosistemes forestals, i han quantificat en 48 milions d’euros el valor econòmic mitjà anual dels fongs comestibles recol·lectats i en 32 milions d’euros el valor de bolets comercials que es venen. Així, des d’una perspectiva socioeconòmica, els impactes socials i econòmics vinculats als bolets són molt alts, especialment a Catalunya.

Per aconseguit un aprofitament més òptim dels bolets, el CTFC ha presentat un manual de gestió de recursos micològics a Catalunya. Amb el manual es vol proporcionar eines als gestors forestals per tal que puguin millorar els aprofitaments de bolets a través de la gestió dels seus boscos.

Al mateix temps, estudis desenvolupats pel mateix equip han demostrat com la gestió forestal multifuncional, integrant la producció conjunta de bolets, fusta i altres serveis com la fixació de carboni genera més ingressos econòmics que la gestió forestal amb un únic objectiu de maximitzar únicament la producció de fusta. La intensitat del règim de tallades als boscos també té un impacte en la quantitat de bolets que s’obtenen i per tant en la generació d’ingressos dels boscos, ja que la falta d’una gestió forestal adequada als ecosistemes forestals mediterranis pot significar una reducció de l’11% de la producció anual total de bolets.

Mentre que una gestió forestal sostenible, extraient el 100% del creixement anual dels arbres representaria incrementar un 6% la producció de bolets. En el cas de Catalunya, això suposaria 262 tones més de bolets comestibles cada any o incrementar en més d’1 milió d’euros el valor anual del recurs bolets.

El manual dona eines per afavorir la presència d’alguns bolets a través de la gestió forestal. Així, es centre en el cep, el rovelló, el pinetell, l’esclata-sang, la llenega, el rossinyol, el fredolic i el camagroc. Tots ells són alguns dels bolets més coneguts per la gastronomia catalana i també són dels més buscats.

El document també explica la regulació actual del sector a Catalunya així com la seva comercialització. Paral·lelament proposa tècniques de conservació de cara a maximitzar-ne els usos i els beneficis.

Pel que fa al turisme que genera el món dels bolets, el manual indica que ha de ser entès com una activitat turística que promogui la conservació del recurs micològic i el desenvolupament local, incloent-hi l’aprenentatge i la interpretació de la micologia. «Desenvolupar el turisme micològic és una tasca que requereix implicació, planificació i inversió», explica.

Compartir l'article

stats