Amb l'arribada del mes de setembre, les ganes per tornar als boscos a collir bolets incrementen. Encara que aquest 2023 en alguns punts com el Berguedà l'inici de la temporada pot endarrerir-se per la manca de pluges, és important anar-se preparant i revisar tots els detalls de les classes més comunes als boscos. Cal anar amb compte, perquè alguns es poden confondre amb algunes espècies tòxiques i molt perilloses. N'és una prova els centenars d'intoxicacions que es produeixen cada temporada per desconeixement o confusió amb espècies comestibles similars. Per evitar-te ensurts, seguint una guia de la Generalitat de Catalunya, et resumim quines són les espècies de bolets comestibles més freqüents a Catalunya i t'ajudem a diferenciar-les:
Llenega negra
On trobar-la?
La llenega negra, (Hygrophorus latitabundus) també és coneguda com a mocosa negra, bavós o “higróforo negro”. És dels bolets més requestats a Catalunya i té un particular arrelament a les comarques del Bages i al Solsonès. És habitual trobar-lo als boscos entre el mes de setembre i el de desembre i sol fer-se sota els pins, especialment sota el roig. Creix majoritàriament en sòls calcaris de la terra baixa i en la muntanya mitjana. Sol trobar-se en grups, sovint en forma de ferradura, que neixen en el mateix indret cada any.
Com és?
Si creus que n'has trobat, hauràs de fixar-te en el barret per confirmar que és una llenega. El barret, de 6-10 centímetres de diàmetre i amb el marge força enrotllat, és d’un bru olivaci i llefiscós produït per un mucílag transparent, molt abundant, que recobreix tant el barret com el peu. Amb làmines blanques, espaiades i gruixudes també viscoses.
Altres coses a tenir en compte
A l'hora de cuinar aquest bolet, hi ha qui li lleva la pell del barret, ja que pot ser amarga i provocar indigestió. També hi ha persones que renten el moc del peu, però cap de les dues opcions és imprescindible.
Camagroc
On trobar-lo?
El camagroc (Cantharellus lutescens) també és coneix com a rossinyolic, rossinyol de pi, misto, picornell de càrritx o “rebozuelo anaranjado”. És habitual trobar-lo als boscos de pins, principalment de pi roig, entre els mesos d'agost i octubre. Sol créixer en grup, formant grans colònies a les molses obagues. Per aquest motiu, són molt fàcils d'identificar.
Com és?
El camagroc té el barret bru grisenc, en un principi convex-umbilicat i després en forma d’embut, de vegades comunicat amb el peu, de 3 a 6 centímetres de diàmetre i marge molt ondulat. La part inferior, que és taronja com el peu, és primer llisa i després presenta alguns plecs, sense làmines definides. S’uneix sense solució de continuïtat amb la cama, afuada i del mateix color.
Altres coses a tenir en compte
Aquesta espècie difícilment es confon amb una tòxica. Per aquest motiu, hi ha poques possibilitats d’intoxicar-se quan es busca camagroc al bosc.
Rovelló
On trobar-lo?
El rovelló Lactarius sanguifluus), una de les espècies més apreciades gastronòmicament, també es coneix com a vinader, esclata-sang o “níscalo de sangre vinosa”. Sovint s’anomena rovelló a un altre bolet del mateix gènere, el pinetell. Cal anar-lo a buscar a les pinedes. Estableixen micorizes (associacions en simbiosi) amb diverses espècies de pins. Està llest per ser collit d’agost a desembre.
Com és?
Aquesta classe de bolet és fàcil de distingir, sobretot, quan es talla, ja que li surt un líquid de color vinós que sembla òxid -rovell- i en poc temps es torna de color verdós. Els rovellons més joves tenen el barret convex, però a mesura que creix s’aplana i acaba en forma d’embut. Pel que fa a les làmines són fines, atapeïdes i decurrents pel peu. El peu, gruixut, sol estar tacat.
Altres coses a tenir en compte
S'assembla molt al rovelló de cabra o lletraga (Lactarius chrysorrheus), un bolet no comestible. La forma d'aquesta varietat recorda al rovelló, però és més petit, amb un color més clar i quan es trenca en surt un líquid primer de color blanc i en pocs minuts groc sofre.
Pinetell
On trobar-lo?
Aquesta mena de bolet (Lactarius deliciosus) també es coneix com a rovelló-pinetell, “níscalo” i “mízcalo”. Per collir-lo, l'opció més efectiva és buscar-los a pinedes, en sòls silícics. Es pot trobar a tot el país, des del litoral fins als Pirineus. Fructifica des de finals de l’estiu fins a l’arribada de l’hivern.
Com és?
S'assembla al rovelló, però pot diferenciar-se d'aquesta varietat pel color del líquid que surt quan es talla. En el cas del primer, és vermellós, mentre que en el del pinetell és ataronjat. Pel que fa al seu aspecte, té un barret de 5 a15 centímetres, amb el marge involut en els exemplars joves. La cutícula llisa presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos.
És habitual veure-li taques verdes, sobretot a les ferides. Les làmines inferiors són de color ataronjat podent presentar taques verdes. El peu, de color blanc puntejat de taronja viu, mesura entre 3 i 5 centímetres d’alt, i entre 1 i 3 centímetres de diàmetre.
Altres coses a tenir en compte
És importat no confondre aquesta varietat amb la cabra de beç (Lactarius torminosus), tòxica i que pot arribar a produir indigestió. A diferència del pinetell, és important conèixer que la cabra de beç té el barret molt pelut, especialment al marge.
Fredolic
On trobar-lo?
També coneguda com negrito, brunet, “ratón” o “negrilla” sol fer-se entre setembre i desembre. El fredolic (Tricholoma terreum) , surt a les pinedes i forma grups nombrosos i normalment ho fa amb els primers freds, de manera que permet allargar la temporada boletaire.
Com és?
Té un barret irregular. El centre sobresurt i té una cutícula seca que combina diferents tonalitats de gris. Sol tenir fibres i esquames negres, sobretot a la part central. Les làmines són blanques o grises i estan espaiades. El peu té forma de cilindre i es trenca amb molta facilitat.
Altres coses a tenir en compte
És important no confondre'l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), un exemplar que és més robust i més gros i amb el barret més esquamós. El metzinós és propi de fagedes i avetoses, i és habitual trobar-lo per damunt dels 1.500 metres d'altitud. Per diferenciar-los, hi ha una clau infal·lible: el fredolic sol tenir el peu buit, mentre que el del fredolic metzinós és sempre ple.
Carlet
On trobar-lo?
El carlet (Hygrophorus russula) també es coneix com a escarlet o “higróforo escarlata” i fructifica entre l'octubre i el desembre. És habitual veure'l en alzinars, rouredes i fagedes. Creixen en tota mena de sòls, encara que és més comú trobar-los en bàsics i neutres. Surt a la tardor i se sol trobar en grans clapades anomenades escarleteres.
Com és?
La seva cutícula és llisa i llistada, viscosa en temps humit, de color rosat i tacat de vermell vinós, és més fosca al centre. Això contrasta amb les làmines i els peus de color blanc. La carn és compacta, fibrosa al peu i fa una olor suau.
Altres coses a tenir en compte
S'ha de vigilar, ja que es pot confondre amb el fals carlet (Entoloma lividum), que pot provocar intoxicacions greus, caracteritzades per transtorns gastrointestinals. Paral·lelament, l'hora de la seva preparació, no se sol menjar quan s'acaba de collir, sinó que es conserva en sal o salmorra per a una utilització posterior. També es pot conservar al bany maria o en vinagre.
Trompeta
On trobar-lo?
La trompeta es coneix com trompeta de la mort, vaqueta negra, rossinyolic negre o orella d'ase. És habitual veure'l des de l'agost fins al desembre. Normalment creix en boscos de planifolis en sòls silícics humits. Poden trobar-se formant erols a l’estiu i a la tardor.
Com és?
És de color gris fosc o bru negrós i té forma de corn o embut profund, d'aquí l'origen del seu nom, que arriba fins a la base del peu. La seva carn és aromàtica, prima, fibrosa i dificilment es podreix i té la superfície himenial finament rugosa.
Altres coses a tenir en compte
S'assembla a la trompeta grisa, però la trompeta és més fosca. Per les seves característiques, es difícil confondre'l amb cap espècie verinosa.
