Arriba la millor temporada de bolets dels últims 5 anys

La temporada de bolets ja ha començat i tot apunta que serà «decent» i molt millor que les dels darrers cinc anys, que han estat «desastroses» arran de la sequera, segons explica Juan Martínez, micòleg i investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), ubicat al Solsonès. A més, el clima no sembla que hagi de canviar les previsions: «Els mapes ens indiquen que no hi haurà cap anomalia respecte a la pluviometria i, segons les dades que tenim dels últims 25 anys, podem dir que es preveu que sigui una campanya més o menys bona», diu. L’expert també destaca que s’esperen unes produccions mitjanes d’entre 50 i 60 quilos per hectàrea.

De Barcelona al Berguedà

Les ganes de trobar el primer bolet de la temporada o, si més no, poder-lo menjar, mou a molts veïns de l’Àrea Metropolitana a desplaçar-se cap als Pirineus.

Com ja va passar el dia onze de setembre, aquest cap de setmana el Berguedà s’ha omplert de caçadors de bolets. Regió7 ha pogut parlar amb alguns boletaires que van passejar-se per la zona de Rasos de Peguera durant el matí d’ahir dissabte.

Vinguts de Barcelona, un grup de tres homes marxava amb dos cistells plens de rovellons i un cep. Tot i això, «esperàvem trobar-ne algun més», va confessar un d’ells. A més, tots van coincidir a dir que el bosc estava força remenat i es notava el pas de la gent per la presència de força bolets arrancats. «El programa Caçador de bolets ha fet molt mal», deia un dels nois, mentre feia èmfasi en el gran desconeixement que hi ha, sobretot pel que fa als bolets tòxics.

Calendari boletaire 2024: Totes les festes i fires del bolet que es fan a Catalunya

Per altra banda, a una mica més d’altura, una colla d’amics de Sant Cugat carregava amb uns quants rovellons, peus de rata, i ceps. «Hem vingut a passar una estona i tampoc hem mirat gaire, es nota que ha vingut molta gent a buscar». Just al seu costat, un altre grup provinent de Sabadell, Barcelona i l’Hospitalet portava un cistell ple de rovellons. «Venim des de fa 35 anys, ens agrada la zona», assenyalava un dels integrants del grup. «Sembla que aquest any tindrem més sort que el passat», afegia.

Més enllà de l’elevat trànsit de boletaires a la muntanya, molts també van fer parada al mercat de Cal Rosal, que després d’obrir deu dies abans que la campanya passada, va fer la primera jornada forta de vendes el dia de la diada de Catalunya.

Al Pirineu és on han començat a sortir els primers bolets, tot i que de forma discreta. Per ser més exactes, el CTFC només n’ha trobat en una vintena del centenar de parcel·les on fan seguiment.

Algunes de les comarques on ja ha arribat la febre dels bolets són el Solsonès i el Berguedà. En el cas de la segona, el passat nou de setembre va obrir el Mercat del Bolet de Cal Rosal, donant per inaugurada la temporada. Des de llavors, els vorals de les carreteres van plens de cotxes que s’apropen a la muntanya per mirar d’omplir el cistell. Ramon Minoves, president de la Penya de Boletaires de Berga, explica que a hores d’ara ja es poden trobar rovellons, pinetells, potes de perdiu, camagrocs i ceps. Minoves recorda la decepció de les temporades anteriors i destaca la importància de les pluges que va haver-hi a finals d’agost i principis de setembre: «Sembla que tindrem dos o tres mesos de bolets». Tot i que el temps pot canviar, el president de la Penya preveu finalitzar la campanya amb un octubre amb força llenegues.

On trobar rovellons: consells i trucs per omplir el cistell

Això no obstant, la sequera ha deixat un dèficit d’aigua molt important i s’ha de recuperar: «Els arbres s’han d’hidratar i agafar energia i el creixement dels fongs», exposa l’investigador Juan Martínez. És necessari que continuï plovent i que no baixin molt les temperatures per evitar la desaparició d’algunes varietats com ara el cep.

Una febre amb impacte

Els bolets són un atractiu del Berguedà i, en conseqüència, un reclam pels de fora. L’arribada massiva de visitants té efectes positius en la comarca, però també de negatius. Ramon Minoves destaca la necessitat de regular l’activitat comercial derivada de la cerca de bolets amb, per exemple, una mena de llotges com es fa amb el peix. A més, també fa èmfasi en la necessitat de controlar l’arribada als boscos: «Des de la Penya de Boletaires de Berga sempre defensarem l’accés lliure, però potser s’hauria de regular l’accés amb vehicles de motor. S’ha de buscar l’equilibri». «L’arribada de visitants és quelcom positiu per a la comarca si es fa amb mesura i sempre que es respecti l’espai i la fauna», afegeix Minoves. Lluís Vall, l’encara director de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà (el passat divendres va anunciar la seva renúncia al càrrec, que es farà efectiva el pròxim dia 25), també fa referència a la necessitat de respectar la càrrega que pot assumir el medi natural.

Tot i que la propietat dels boscos al Berguedà és prop del 90% privada, les administracions públiques han de vetllar per la preservació del territori. Vall ha explicat a Regió7 les mesures que es prenen per rebaixar els efectes negatius del turisme. Segons ell, és «molt complicat regular l’accés a la gran extensió d’hectàrees que hi ha de bosc». Tot i això, explica que, conjuntament amb els Agents Rurals, s’està fent una tasca de sensibilització per tal que l’impacte en els espais naturals sigui mínim.

La imatge dels cotxes aparcats en qualsevol racó és recurrent, per això és vital entendre que «no es poden deixar els vehicles a qualsevol lloc, ni en propietats privades. A més, s’ha de garantir el pas a vehicles d’emergència», assenyala. Com a alternativa, Vall recomana que abans d’anar a la muntanya es consultin les rutes de senderisme on hi ha espais habilitats pels cotxes: «Cal aplicar una mica el sentit comú», afegeix.

Pel que fa a les deixalles, «quan un va al bosc s’ha d’endur tot el residu que pugui generar i prioritzar l’ús de material sostenible». I tot i que la sensibilització és un dels eixos principals, a vegades també s’ha d’actuar amb l’obertura de les diligències pertinents, admet.

Malgrat l’impacte negatiu que pot generar la massificació dels boscos, la febre dels bolets permet a la comarca «desestacionalitzar el turisme», tot i que durant aquesta època es reben molts visitants, la majoria no pernocten, per la qual cosa no són turistes. Sovint, si fan alguna despesa, és en restaurants, segons Vall. De fet, tant a la restauració com al Museu d’Art del Bolet, l’època forta sempre coincideix amb la temporada de recollida dels bolets i aporta grans beneficis a la comarca.

Subscriu-te per seguir llegint