Descripció del Camperol

· Barret de 4 a 10 cm de diàmetre, globulós i molt carnós, amb escames blanquinoses que prenen color brunenc amb l’edat.

· Peu cilíndric i massís de 5 a 8 cm d’alçària.

· Carn blanca i compacta, que esdevé lleugerament rosada quan es talla.

· Làmines amples i denses, de color rosat, que amb el temps s’enfosqueixen.

Dades d'interès del bolet

Altres noms: xampinyó silvestre, rubiol.

Família: agaricàcies.

Coneixement: poc conegut a les comarques del tarrago- nès i de la depressió central, però sí que ho és a les del Pirineu, on hi ha una certa afició per anar-los a collir. Hàbitat: en prats adobats, de muntanya i de pastura.

Època de l’any: al final de la primavera i a la tardor. En estius humits i frescos també poden fructificar.

Valor culinari: bolet comestible, bastant apreciat sobretot a les cuines de muntanya. És recomanable menjar-ne només exemplars joves, quan les làmines encara són rosades.

Comercialització: difícil de trobar als mercats, es comercialitza de forma testimonial en la restauració en punts de muntanya.

Altres espècies: la bola de neu (Agaricus arvensis) és un bolet molt semblant al camperol, comestible de la mateixa qualitat. La bola de neu pudenta (Agaricus xanthodermus) és una espècie tòxica, d’olor desagradable i que grogueja quan es toca.

Àrea de distribució del Camperol

Bolet sapròfit, d’espais oberts, camps, prats, herbassars i clars de boscos. Prolifera amb més abundància en terrenys adobats per animals. Les millors zones per anar a buscar camperols les trobem en prats i pastures de les comarques dels Pirineus i Pre-pirineus, com tota l’àrea propera al coll de la Creueta, entre la serra del Montgrony i Puigllançada. En menor mesura, en trobarem en moltes de les comarques de Lleida, la depressió central i les muntanyes de Tarragona, i en una bona part de les de Girona.