Llengua de Bou

• Barret de 4 a 12 cm de diàmetre. De forma variable i molt irregular, de color cremós.

• Peu blanquinós, massís, irregular.

• Carn blanca, compacta però fràgil i molt trencadissa. Sense olor.

• Agulletes fines densament disposades i molt trencadisses.

Dades d'interès

Altres noms: agulleta, llémena.

Família: hidnàcies.

Coneixement: bastant conegut i apreciat a tot Catalunya, sense arribar però al valor que es dóna a aquesta espècie a terres franceses.

Hàbitat: en boscos de planifolis. També hi ha una llengua de bou blanca (Hydnum albidum), que surt a les pinedes.

Època de l’any: tota la tardor i començament de l’hivern.

Valor culinari: bon comestible. Convé coure’l força estona per tal de poder treure-li el gust amarg. 

Comercialització: es pot trobar fresc en mercats i botigues durant la temporada.

Altres espècies: llengua de bou blanca (Hydnum albidum), creix en pinedes, només en sòls calcaris i de la mateixa qualitat.

Àrea de distribució

Tant la llengua de bou (Hydnum repandum) com la llengua de bou blanca (Hyndum albidum) són entre les espècies més tardanes que trobarem als boscos catalans. Pel que fa als seus hàbitats, la primera surt en boscos densos i frondosos d'alzines, roures, faigs i castanyers, i en menor mesura en coníferes. Les masses forestals del massís del Montseny, la Garrotxa, les serres del Montnegre, l’Ardenya i les Gavarres és on tindrem més possibilitats de collir-ne. La llengua de bou blanca fa la seva aparició en pinedes i rouredes seques de sòls bàsics. Els millors racons per trobar-ne són totes les àrees costeres i de l'interior de Tarragona, els boscos occidentals de les serralades litoral i prelitoral de la província de Barcelona i bona part de les forests de la depressió central, així com algunes pinedes de les comarques del nord del Gironès i el Pla de l’Estany. Tant la llengua de bou (Hydnum repandum) com la llengua de bou blanca (Hyndum albidum) són entre les espècies més tardanes que trobarem als boscos catalans. Pel que fa als seus hàbitats, la primera surt en boscos densos i frondosos d'alzines, roures, faigs i castanyers, i en menor mesura en coníferes. Les masses forestals del massís del Montseny, la Garrotxa, les serres del Montnegre, l’Ardenya i les Gavarres és on tindrem més possibilitats de collir-ne. La llengua de bou blanca fa la seva aparició en pinedes i rouredes seques de sòls bàsics. Els millors racons per trobar-ne són totes les àrees costeres i de l'interior de Tarragona, els boscos occidentals de les serralades litoral i prelitoral de la província de Barcelona i bona part de les forests de la depressió central, així com algunes pinedes de les comarques del nord del Gironès i el Pla de l’Estany.