Llora

• Barret de 4 a 15 cm de diàmetre, convex de jove, obert i pla al final. De colors variables, amb tons violaci, morat, marró, verdós...

• Peu cilíndric, de color blanc, sovint tacat amb tons violacis.

• Carn blanca, d’olor suau i gust agradable.

• Làmines blanques i bastant denses.

Dades d'interès

Altres noms: cuagra, puagra.

Família: russulàcies.

Coneixement: poc apreciada i recollida per la major part dels boletaires catalans. En canvi, en contrades com al País Basc, és un bolet de gran valor. Hàbitat: en boscos de planifolis, rarament en pinedes.

Època de l’any: en anys de pluja pot sortir a la primavera, a l’estiu i fins a la darreria de la tardor. Valor culinari: tot i ser potser la millor de totes les llores, a Catalunya té poc valor gastronòmic.

Comercialització: gairebé inexistent en el nostre territori.

Altres espècies: hi ha altres llores o cualbres que també són bons comestibles, com la llora verda (Russula virescens), que creix sota roures, castanyers, alzines i sureres en terrenys silicis; la cualbra (Russula vesca), de barret de color vinós i que apareix en planifolis i coníferes. Cal anar amb compte amb totes les cualbres que popularment s’anomenen escaldabecs, molt picants i de gust desagradable.

Àrea de distribució

Aquesta espècie apareix en boscos de planifolis, especialment d'alzines, roures i castanyers. També, de forma puntual i dispersa, en algunes pinedes de muntanya i en suredes en terrenys àcids. A Catalunya, les millors zones per anar a caçar la llora les trobem als voltants del Montseny, les Guilleries i l'àrea volcànica de la Garrotxa. També en podrem collir en molts racons de la serralada litoral del nord de Barcelona i sud de Girona, l’Albera, la Garrotxa empordanesa i en punts dels Pirineus.