Marçot

· Barret convex, carnós, de 10 a 15 cm de diàmetre, de color gris blanquinós, de jove, a gris pissarra amb el temps.

· Peugros i robust, blanc amb tonalitats grises.

· Carn blanca i compacta, d'olor suau i gust dolç.

· Làmines separades i gruixudes, de color blanc, grisós amb el temps.

Dades d'interès

Altres noms: bolet d’esquirol, escarlet de primavera.

Família: higroforàcies.

Coneixement: espècie molt coneguda i valorada en països alpins de l'Europa central. A Catalunya poca gent el coneix, tenen certa tradició a collir-lo els boletaires del Pirineu i als voltants del Montseny, contrades on aflora el marçot.

Hàbitat: en boscos de coníferes de muntanya sobre terrenys silicis, amb menor mesura en planifolis, també en sòls àcids.

Època de l’any: pot començar a sortir a començament de març en planifolis a prop del Montseny i fins al mes de juny en pinedes i avetoses d’alta muntanya.

Valor culinari: considerat exquisit pels cuiners que el coneixen. S’utilitza per fer estofats i guisats.

Comercialització: a diferència de països com Suïssa, on és una espècie molt apreciada, a Catalunya gairebé no té valor comercial. Altres espècies: l’època i l'hàbitat en què apareix el bolet d’esquirol fan difícil cap confusió amb cap altra espècie.

Àrea de distribució

A Catalunya el marçot pot aparèixer en hiverns humits i temperats a partir del mes de febrer. Els boscos d’alzines i roures de la comarca d’Osona a prop del Montseny són segurament el millor lloc per trobar els marçots més primerencs. A l’alta muntanya, però, afloren de l’abril fins al juny, en les fosques pinedes i avetoses que creixen sobre substrats àcids. El nord del Ripollès i de l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Sobirà,la Val d’Aran i alguns racons de la serra del Verd i d’Ensija, a la comarca del Berguedà, són l'hàbitat d’aquest curiós bolet.