Múrgola

• Barret de 5 a10 cm de diàmetre i fins a 12 cm d'alçada. De forma cònica, a vegades arrodonida. Bolet que forma una sèrie d’alvèols amb nombroses concavitats i costelles. Color amb tonalitats marrons, amb el pas del temps ennegreix.

• Peu blanc, irregular, buit, tou i fràgil.

• Carn blanquinosa, prima i molt escassa.

Dades d'interès

Altres noms: rabassola, múrmula.

Família: morquelàcies.

Coneixement: molt coneguda i preuada pels bons boletaires.

Hàbitat: en boscos de coníferes, sobretot els de pi roig i avet; també en terrenys remoguts, talats o cremats.

Època de l’any: és una espècie primaveral, de final de març fins al mes de juny. Valor culinari: excel·lent comestible, molt utilitzat en l’alta cuina, en cremes, remenats....

Comercialització: rarament es pot trobar fresca, i sempre a un preu força elevat. La trobarem assecada en mercats i botigues durant tot l’any, sovint barrejada amb altres espècies de múrgoles, com la múrgola rossa (Morchella rotunda)...

Altres espècies: a Catalunya trobarem diferents espècies de múrgoles, com la múrgola rossa (Morchella rotunda), de color blanc crema que creix en boscos de ribera i en terrenys oberts. També hi ha altres espècies, com la Morchella deliciosa, la Morchella purpurescens i la Morchella vulgaris, totes molt semblants a la Morchella conica, i comestibles de la mateixa qualitat.

Àrea de distribució

La múrgola és una espècie cosmopolita, que es troba als cinc continents. Bolet sapròfit que aflora a la primavera en una gran varietat d'ecosistemes, amb clares preferències pels sòls bàsics, i en menor mesura en terrenys àcids. En anys plujosos i temperats és possible trobar les diferents espècies de múrgoles a bona part del territori català. Els boscos vells i poc alterats de pi roig dels Pirineus són, juntament amb les àrees cremades, els camins i terrenys remoguts, el millor hàbitat per a la Morchella cònica. Per a la múrgola rossa, ho són els boscos de ribera, amb abundant matèria orgànica, i els prats de muntanya amb arbustos espinosos.