Bosc de Meranges

 

• Època de l'any: des del mes de maig, en espècies primaverals, fins a final d’octubre; rarament més tard.
• Altitud: de 1.600 a 2.300 metres.
• Comarca: la Cerdanya
• Bolets més freqüents: ceps, marçots, pinetells, rovellons de pi negre, rossinyols, cama-secs...  
• Hàbitat: el pi negre exerceix un domini quasi absolut a tota aquesta àrea forestal. Forma denses masses fins als 2.000 metres, s'aclareix a mesura que guanyem alçada i desapareix entre els 2.300 i els 2.400 metres. Al sotabosc creix una catifa de molses i plantes, com el nabiu i el neret. Els fons de les valls són espais ocupats per prats, tant de dall com de pastura.

Meranges és la porta d’entrada a la capçalera de la preciosa vall del riu Duran. Per arribar en aquest bonic poble de la Cerdanya, si venim de Puigcerdà, només caldrà agafar la N-260. Un cop passada la població de Ger, prendrem un trencall a la dreta, i en deu quilòmetres ens portarà a la nostra destinació. Si en canvi sortim de la Seu d'Urgell, agafarem la mateixa carretera, aquest cop en direcció a Puigcerdà, fins a trobar-nos la sortida ja esmentada.

Des de Meranges tindrem diferents possibilitats per conèixer aquestes meravelloses forests subalpines. La primera és agafar un camí que surt a mà esquerra, a poc més d’un quilòmetre d'haver creuat el petit nucli de Girul i que ens acostarà al bosc de Meranges. Aquesta ruta en gran part l'haurem de fer a peu, actualment una barrera impedeix l'accés a tota aquesta zona. Una altra possibilitat és continuar per la mateixa pista i, un cop acabat l'asfalt, seguir per un camí de terra fins als boscos propers al refugi de Malniu.

Els boscos de Meranges i dels seus voltants són molt productius en bolets, sobretot en ceps, motiu que no passa desapercebut pels boletaires, ja que han donat fama a aquest territori i envaeixen aquestes pinedes, de vegades d'una manera exagerada. Una recomanació: feu servir les cames i allunyeu-vos tant com pugueu dels camins, heu de tenir en compte que una bona part de la gent que surt a caçar bolets no s’allunya del cotxe més de cinc-cents metres. A partir del maig ja es poden collir les primeres espècies de bolets, com el cama-sec i el marçot. A mitjan juny fa una primera florada de ceps tant de Boletus edulis com de Boletus pinophilus, que de forma intermitent aniran sortint fins a mitjan octubre, sempre que les condicions meteorològiques siguin idònies. També, per les mateixes dates que el cep, comencen a treure el cap els rossinyols i, de vegades, els primers pinetells i rovellons de pi negre, tot i que el seu moment àlgid de floració és entre final d’agost i començament de setembre.