Extenses masses forestals en el vessant nord-oriental de la torreta de l’Orri

Època de l'any: per als bolets de primavera, des de final d’abril fins a començament de juliol. Per als de tardor, els mesos de setembre i octubre són els més bons.

Altitud: de 1.500 a 2.100 metres.

Comarca: Alt Urgell i Pallars Sobirà.

Bolets més freqüents: cep, pinetell, rovelló de pi negre, múrgola, marçot....  

Hàbitat: les coníferes ocupen una gran part d’aquestes denses masses forestals. Fins als 1.700 metres les pinedes de pi roig dominen l'estrat arbori, i a mesura que guanyem altitud és substituït pel pi negre, que pot arribar a viure per sobre dels 2.200 metres. Cal remarcar l’expansió que està tenint l'avet en algunes obagues, entre els 1.700 i els 1.900 metres. El sotabosc és força net, amb espècies com el ginebró i la boixerola.

La millor opció per arribar als boscos de Sant Joan de l’Erm és, sens dubte, per la carretera que s’enfila per la vall de Castellbò i que surt de la C-14 davant del poble de Montferrer, dos quilòmetres al sud de la Seu de Urgell. Des d'aquí pujarem fins al refugi i centre d'esquí nòrdic de la Basseta, tot deixant enrere petits nuclis com Aravell, Castellbò, Turbiàs i Sant Andreu de Castellbò. Si venim del vessant pallarès, agafarem la carretera que porta a les pistes d'esquí de Portainé i que neix a la C-13, dos quilòmetres al nord de la població de Rialb. En un revolt pronunciat, poc abans d’arribar a Portainé, surt un camí que, després d'una llarga travessa entre esplèndides obagues, ens porta fins al refugi de la Basseta. Altres camins creuen aquest territori, sempre envoltats d'extenses masses forestals, com el que va a Canturri pel coll de l’Eix, o el que baixa fins a la vall de Santa Magdalena. Hem de tenir en compte que una bona part d’aquests boscos són dins el parc natural de l’alt Pirineu. Tinguem respecte per la natura.

Una de les característiques principals de tota aquesta àrea, molt freqüentada i coneguda popularment amb el nom de Sant Joan de l’Erm, és l’edat d'una gran part de la seva massa forestal. Per tant, si anem a buscar bolets en aquests boscos d’arbres alts i vells, trobarem espècies com els ceps, marçots, múrgoles, rossinyols... Les múrgoles afloren a partir de final d’abril en pinedes velles i poc alterades. El marçot també surt per les mateixes dates i fins i tot abans, sota els pins i avets amb sòls amb abundant matèria orgànica. A mitjan juny comencen a sortir els primers ceps i rossinyols, espècies que de forma intermitent, si les condicions meteorològiques són les idònies, creixen fins a mitjan octubre. El pinetell aflora en els clars i les bosquines joves, principalment a la tardor. Un bon lloc per a ceps i múrgoles són les forests de pi roig dels voltants del coll de l’Eix i racons a prop del refugi de la Basseta. Si volem trobar marçots i rossinyols, busquem sota els avets de les obagues de la Culla i pot ser que tinguem més d’una sorpresa.