El futbolí s'ha convertit en un joc global amb presència a Europa, Amèrica i Àsia quan es compleix un segle del naixement del seu inventor, l'espanyol Alejandro Finisterre, un versàtil poeta, editor i inventor que en 1937 va patentar la versió del joc més estès al planeta.

Nascut Alejandro Campos Ramírez el 6 de maig de 1919, Finisterre va utilitzar com a cognom el topònim de la seva localitat natal (Finisterre, la Corunya) durant tota la seva vida, que va estar marcada per la Guerra Civil, per la qual es va veure obligat a exiliar-se. Finesterre va patentar en 1937 el futbolí com a entreteniment per als mutilats republicans.

Ell mateix va explicar a Efe en 1998, amb motiu del campionat mundial de futbolí que llavors va acollir Santiago de Compostel·la, que la història del model d'aquest joc més estès en l'actualitat -hi ha altres models previs patentats en el Regne Unit i altres països- s'inicia durant la guerra, en la qual ell va resultar ferit per l'explosió d'una bomba a Madrid i va haver de ser evacuat a Catalunya.

Allí, durant la seva convalescència a l'hospital de Montserrat, als seus 18 anys, va idear el "futbol de taula" davant la impossibilitat dels ferits de guerra de practicar el futbol.

"Ells miraven jugar als nois sans amb nostàlgia i d'aquesta mirada va néixer el futbolí. Els primers campions van ser precisament els nois mutilats", comentava llavors.

Després de la guerra, es va veure obligat a exiliar-se a França, Guatemala, Equador i Mèxic i es va dedicar a la poesia i a l'edició de revistes culturals.

Segons la biografia de Finisterre de la Real Acadèmia de la Història, durant la seva estada a l'exili, a París l'any 1948, va trobar un aparador en el qual venien "futbolins idèntics al que havia dissenyat".

Després de posar-se en contacte amb el fabricant a través de l'assessoria jurídica de l'Associació Internacional de Refugiats, va aconseguir que l'empresa li pagués els drets de la seva patent, la qual cosa li va permetre emprendre el seu viatge a Amèrica.

Als seus vuitanta anys, Finisterre considerava que el futbolí s'havia mantingut durant sis dècades perquè "potencia les aptituds mentals i físiques, coordina els reflexos, estimula la coordinació dels ulls amb les mans i del jugador amb el company, la qual cosa afavoreix les activitats col·lectives".

Curiosament, el 'pare' d'un dels jocs més tradicionals i populars considerava al futbolí totalment compatible amb els videojocs, que veia "necessaris i útils" per estimular en els nois "la imaginació, la creativitat i l'acostament a la informàtica, que és imprescindible".